El sistema de salut suspèn en l’atenció mèdica de la menopausa

La dada procedeix d’un estudi elaborat per la clínica Dexeus Dona, que també assenyala que el 80% de les dones experimenten algun símptoma relacionat amb la menopausa (sobretot fogots, sequedat vaginal o insomni) i una de cada dues veu afectat el seu dia a dia. No obstant, malgrat aquesta elevada prevalença, les dones se senten "soles", especialment quan comencen a experimentar els principals canvis.

Els dèficits del sistema de salut s’assenten en múltiples factors. En primer lloc, en la falta d’investigació entorn de les patologies femenines. En segon, en l’existència d’una espècie d’hormonofòbia cap a part dels tractaments existents. En tercer, a la falta de formació dels sanitaris ja que, com que la menopausa no és una malaltia, durant anys no s’ha estudiat a la carrera ni en l’especialització de ginecòlegs. I en quart, al fet que després d’anys d’invisibilització moltes dones minimitzen els seus símptomes o pensen que no hi ha remei i, per tant, no ho consulten amb el metge. O prefereixen buscar respostes a internet, on multitud d’influencers i marques comercials aboquen molta informació però, en ocasions, sense base científica. "Hem passat del silenci al soroll, amb moltes propostes fake que prometen solucionar símptomes i només busquen treure diners", critica Montse Roura, fundadora de l’associació pionera a parlar de menopausa, Ella y el Abanico, que avui, Dia de la Menopausa, compleix 15 anys.

El problema és que, davant l’allau d’informació, remeis i consells sobre la menopausa que proliferen a internet i són motiu de conversa habitual, el lògic és que el sistema sanitari fos el vaixell insígnia a l’hora d’oferir solucions. Però, en el dia d’avui, tot i que hi ha hagut avenços i cada vegada hi ha més sanitaris formats, encara persisteix cert desconeixement, minimització del problema i enfocaments equivocats, com prescripcions d’antidepressius o ansiolítics. A això cal afegir que no tots els tractaments estan finançats i, en general, no s’ofereix una resposta integral i en xarxa als símptomes. "El sistema sanitari està dissenyat amb una mirada masculina i les dones continuem sense encaixar perquè no es va fer per a nosaltres. Hi hauria d’haver unitats de menopausa multidisciplinàries que atenguin tots els símptomes", afegeix Roura.

Referent a això, des de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa –que agrupa més de 1.300 sanitaris i és un dels col·lectius que més han batallat per ampliar la formació mèdica sobre la menopausa–, Jesús Presa indica que abans hi havia més unitats multidisciplinàries en consideració a la menopausa però moltes van desaparèixer quan el 2002 una investigació va associar els tractaments hormonals per a la menopausa amb el càncer, cosa que va generar l’hormonofòbia que encara perviu. Persisteix la por d’hormonar-se i la idea, entre els metges, que no s’ha de tractar la menopausa. Investigacions posteriors han demostrat que els tractaments hormonals són segurs i eficaços en alguns casos. No obstant, només el 5% de les dones amb símptomes moderats i greus, el col·lectiu que podria beneficiar-se, els prenen.

Falta de formació

Presa, cap del Ginecologia de l’Hospital de Jaén, apunta al seu torn a altres fallades del sistema sanitari, com la falta de formació dels metges d’atenció primària –que ha millorat però encara no ha arribat a tots– i els problemes de comunicació entre el primer nivell i l’atenció especialitzada, que provoquen que, sovint, les dones hagin d’anar de porta en porta. Presa també assenyala que, tot i que en la carrera de Medicina "ha guanyat pes la menopausa, que abans no s’estudiava, encara hi ha una gran feina per fer".

Notícies relacionades

Desaparegut un home arrossegat per la riera de Palau-sator en un temporal que està provocant la crescuda dels rius

Protecció Civil envia una alerta per crescuda de rius i risc d’inundacions a Catalunya

Per a Carme Valls, endocrina i experta en salut i dona, el problema rau que, històricament, "no hi ha hagut investigació dels problemes específics de les dones i, com que no hi ha ciència, es confonen els termes i s’ha passat de dir a les dones que es ventin quan tinguin sufocacions, és a dir, que s’aguantin, a medicalitzar i voler convertir la menopausa en una malaltia i no és ni una cosa ni l’altra". Segons el seu parer, una de les confusions més habituals és la "tendència a creure que tots els problemes que les dones puguin tenir en aquesta etapa és pel dèficit hormonal i això està per demostrar". I un altre equívoc estès, segons Valls, és que "la salut mental queda afectada per la menopausa". Segons la seva opinió, el problema és que els laboratoris farmacèutics tenen l’"estratègia de dir que qualsevol símptoma que es presenti a partir dels 50 anys és per menopausa" i causen una "confusió" generalitzada.

En aquest escenari, les llevadores intenten oferir una resposta "global" als diferents símptomes que causa la menopausa, però el problema és que "no tenen un espai de consulta específic", segons explica Sara Canalda, de l’Associació Catalana de Llevadores. "Fa falta que les institucions busquin recursos i oferir atenció específica a la menopausa", acaba sintetitzant Canalda.