Francisco López Rupérez: "L’educació obligatòria fins als 18 no s’aprova per por"

¿Per què defensa tant l’extensió de l’educació obligatòria fins als 18 anys?

És una cosa que connecta amb les exigències del context. L’ensenyament bàsic no pot tenir la mateixa naturalesa o extensió ara que la que tenia fa 20 o 40 anys.

Han passat 35 anys des que l’obligatorietat va passar dels 14 als 16.

Efectivament, va ser un dels governs de Felipe González qui ho va fer en la llei educativa de 1990 [LOGSE]. Recordo que el 2015, mentre jo era president del Consell Escolar de l’Estat, vaig sentir González que deia que, de tots els canvis que havia emprès el seu gabinet, del que estava més orgullós era de l’extensió de l’educació obligatòria fins als 16. En aquella època era fins als 14 [llei general d’educació, 1970]. Han passat 35 anys des de 1990. El context actual és un altre. Els polítics han d’entendre que l’extensió de l’ensenyament bàsic és contextual. Tal com ve a la Constitució, l’educació depèn del context social, econòmic i tecnològic.

La primera conseqüència que tindria aquesta mesura és la reducció de l’abandonament escolar prematur, el percentatge de persones entre 18 i 24 anys que es limiten a tenir l’ESO i no continuen estudiant o ni tan sols aconsegueixen acabar-la. ¿És greu la situació a Espanya?

Les estadístiques oficials europees de 2024 ens diuen que l’abandonament educatiu prematur a Espanya és del 13%. La mitjana de la UE és del 9,3%. L’any 2010, Espanya i Portugal estaven a la par en abandonament educatiu prematur. Espanya tenia un 28,2% i Portugal, un 28,3%. El 2024, el percentatge portuguès va baixar al 6,6%.

¿Què és el que ha fet per aconseguir-ho?

Introduir l’ensenyament obligatori fins als 18 anys el 2009, en plena crisi econòmica i amb l’economia intervinguda per la UE. Malgrat totes les dificultats, van fer el pas endavant. Expliquem amb molta evidència empírica que comprova la relació causal entre l’augment de l’edat d’ensenyament obligatori i la reducció de l’abandonament educatiu. És una mesura que s’aplica de manera progressiva una vegada que s’aprova. Està vigent no només a Portugal, també a Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya, els Països Baixos, Portugal, Àustria i Polònia.

¿Quins altres avantatges més comporta?

Millora l’ocupabilitat dels joves, així com els seus salaris. D’altres són la contribució al creixement econòmic i la reducció de la depreciació del capital humà i de l’atur.

Si tants avantatges té l’extensió de l’educació bàsica, ¿per què cap Govern l’aprova?

Per diverses raons. Entre elles, perquè a les reformes educatives se’ls té una certa por política. Hi ha poca valentia en emprendre reformes estructurals i de pes, que són, precisament, les que poden incidir en la millora de la situació. El sistema educatiu, tal com està plantejat ara mateix, no permet enfrontar-se als desafiaments del futur.

És una mesura que també implicaria despesa. ¿Quanta?

Segons les anàlisis de Funcas [centre d’anàlisi], podria ser d’uns 1.500 milions d’euros a l’any, que significa un punt del PIB. No és gran cosa respecte al total del PIB. A més, cal tenir en compte també els efectes socials i polítics.

¿Quins?

Quan veiem els indicadors educatius –els de PISA, per exemple–, detectem grans diferències i desigualtats entre comunitats autònomes. ¿Quines possibilitats té l’Estat d’atendre el principi d’equitat? La més evident, la més equalitzadora i la que més correspon a les seves competències és ampliar l’edat de l’ensenyament bàsic.

Vostè aposta per un model flexible. Això no va del fet que tots els estudiants facin batxillerat ni la mateixa modalitat d’ESO.

De cap de les maneres. Tots els professors de secundària et diuen que si ja els costa retenir-los fins als 16 anys, que ens imaginem fins als 18. Però pensar així és un error. L’extensió ha de consistir a flexibilitzar l’ensenyament i, especialment, introduir l’alumnat en sistemes de Formació Professional prioritzant sempre la dual. És necessari modificar l’estructura de l’ensenyament secundari. Ara mateix tenim una estructura de quatre anys d’ESO i dos de batxillerat. És un plantejament de tall ideològic, només hi ha dos països juntament amb Espanya (Dinamarca i Noruega) que no diversifiquen als 15 anys o abans.

Notícies relacionades

El 52% de les carreteres a Espanya tenen greus deficiències

"De sobte, desapareixes"

¿Per què als 15?

És l’edat a què es fan les proves de rendiment de PISA i no és casual. És l’edat més freqüent a escala internacional del que es diu l’educació secundària inferior. La següent etapa és l’educació secundària superior en diferents modalitats. Espanya és una excepció. ¿Hem de fer una diversificació als 11 anys, com els alemanys? No, en absolut. Es tracta de trobar una fórmula de compromís. Seria, a més, una manera d’alleujar la pressió dels professors de secundària amb els alumnes a qui no els interessa l’enfocament acadèmic. Ara mateix això es resol abaixant el nivell, que és un flac favor. Del que es tracta és que el sistema qualifiqui. Hem de mantenir en el sistema reglat els nois i les noies fins a la seva maduresa cognitiva i emocional.