Descobertes les claus biològiques que expliquen per què ser home i fumador incrementa el risc de càncer de bufeta

Les causes de per què tots dos factors, el sexe masculí i el tabac, incrementen la prevalença d’aquest tipus de tumors eren, fins ara, un misteri.

Un equip d’investigadors liderat per Núria López-Bigas i Abel González-Pérez, de l’IRB Barcelona, juntament amb Rosana Risques, de la Universitat de Washington, ha trobat algunes claus biològiques —i no pas en el propi tumor, sinó en el teixit sa. El descobriment, publicat a Nature, evidencia la importància de l’hallatge.

Per dur a terme la investigació, els científics han analitzat mostres de bufeta de 45 donants, seqüenciades amb noves tècniques que permeten detectar i quantificar milers de mutacions.

“L’univers és ple d’estrelles, però no es poden veure sense l’instrument adequat. La tècnica utilitzada ha estat com passar d’un telescopi domèstic al telescopi espacial James Webb: de sobte, múltiples mutacions es fan visibles en el teixit sa de la bufeta molt abans que hi hagi un tumor”, explica Risques, coautora sènior de l’estudi.

Diferències entre homes i dones

Mitjançant la seqüenciació del teixit sa, els investigadors han observat diferències clares en l’arquitectura clonal —còpies d’una mateixa cèl·lula— del teixit de la bufeta entre homes i dones.

En els donants masculins, certes mutacions en gens relacionats amb el càncer mostraven un avantatge evolutiu, és a dir, els clons que les portaven tendien a expandir-se fins i tot en teixit sa, per sobre del que s’observa en el sexe femení.

Efectes del tabac

Entre els donants majors de 55 anys, aquells que havien fumat presentaven una alta freqüència de mutacions en el promotor del gen TERT, un element de l’ADN que reactiva la telomerasa i permet a les cèl·lules evitar l’envelliment i continuar dividint-se.

Les cèl·lules amb aquesta mutació no deixen mai de dividir-se i, en el procés, poden aparèixer cèl·lules malignes.

L’estudi també demostra que el tabac no només actua com a agent mutagen, provocant noves mutacions, sinó també com a promotor clonal, facilitant l’expansió de cèl·lules ja mutades.

És la primera vegada que s’observa directament aquesta expansió de cèl·lules mutades en teixit sa de la bufeta i no en tumors, fet que aporta nous coneixements sobre les etapes més primerenques del càncer, que pot trigar anys a desenvolupar-se.

“Al llarg de la vida, els teixits sans acumulen moltes mutacions, però el rellevant no és només quantes n’hi ha, sinó quines aconsegueixen expandir-se i formar clons”, explica López-Bigas, investigadora ICREA i líder del Laboratori de Genòmica Biomèdica de l’IRB Barcelona. “Hem vist que el tabac i el sexe biològic influeixen directament en aquest procés”, afegeix.

Un canvi de focus

En demostrar que les diferències en l’expansió de mutacions ja són presents en teixit sa, l’estudi proposa una nova manera d’entendre l’evolució del teixit i aporta pistes sobre la seva transformació maligna.

Aquest canvi de focus, que passa de comptar mutacions a identificar quines prosperen, ajuda a explicar per què els homes i les persones fumadores són més propensos a desenvolupar càncer de bufeta.

El descobriment en teixit sa obre la porta a millorar la prevenció i la detecció precoç. Per exemple, mesurar els clons en expansió a la bufeta podria ajudar a desenvolupar eines de predicció del risc mitjançant una simple anàlisi d’orina. Aquesta aproximació podria aplicar-se també a altres teixits i exposicions, com productes químics o tractaments de quimioteràpia, obrint noves vies per a la prevenció del càncer.

Notícies relacionades

Justícia va vetar registrar actes del notari investigat a BCN

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: "El grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals"

“Aquest estudi és només la punta de l’iceberg. Hem analitzat 16 gens de bufetes de 45 persones i hem trobat diferències rellevants. Aquesta mateixa estratègia pot aplicar-se a altres teixits i factors de risc”, apunta González-Pérez, investigador associat de l’IRB Barcelona.

El projecte s’ha desenvolupat en el marc de l’equip PROMINENT Cancer Grand Challenges, amb el suport de Cancer Research UK, de l’Institut Nacional del Càncer (NCI) dels Estats Units i de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).