Les obres esborren carrils bici a BCN i fan improvisar

Un ral·li és el que moltes vegades es veuen obligats a fer cada dia per anar a la feina o al seu lloc d’estudis centenars de ciclistes a Barcelona. La ciutat és plena d’obres en nombrosos punts i, segons el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), la bici sempre és l’últim que es té en compte.

Quan s’elimina el carril, "el ciclista ha de buscar-se la vida, i ha d’anar moltes vegades per la calçada. En alguns casos posa en risc la seva integritat física", explica el portaveu del BACC, Adrià Arenas. D’altres, per evitar el risc, "opten per la vorera, de manera que cometen infraccions i perjudiquen els vianants".

Aquesta queixa recurrent torna a fer-se sentir arran d’un nou tall aquesta setmana d’un carril bici: les obres que tanquen durant un mes i mig el vestíbul de l’estació de l’L4 Passeig de Gràcia afecten el carril que discorre entre Gran Via i Diputació al costat mar. L’alternativa per als ciclistes és baixar per la calçada de Rambla Catalunya. "Les motos t’avancen a molt poca distància i els cotxes toquen el clàxon perquè els deixis passar. Les persones que van en bici no se senten segures", lamenta el membre de la junta del BACC, Eduard Parera. Ell mateix va acudir a la sessió que va convocar l’Ajuntament per informar de les obres als veïns, on va posar de manifest el problema. Per al BACC, el passeig de Gràcia "té espai de sobres per posar un carril bici alternatiu". L’entitat defensora de la bici es queixa que els ciclistes han d’improvisar el camí al topar amb la interrupció dels carrils per obres. Però no tothom "té la mateixa destresa", constaten.

El cas més paradigmàtic és l’eliminació del carril de Paral·lel fins a la plaça d’Espanya fa quatre anys i encara no restituït. "L’Ajuntament proposa donar la volta per darrere de Les Arenes, cosa que suma 1,5 quilòmetres de recorregut. La gent opta per anar per on pot, i passar per la calçada, i arriba un moment en què et trobes al mig en una línia fina entre els dos sentits", indica Arenas, que afegeix que en aquest punt és estrany que no s’hagi produït cap accident.

L’entitat enumera també molts altres casos. Així, al carrer de Llança el carril està tallat des de la Gran Via fins a Diputació i també entre Gran Via i Sepúlveda per les obres de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat.

"Picar pedra"

També està inoperatiu per les obres el que passa per Comte d’Urgell, "un dels més importants", segons Arenas, que està interromput en tres punts diferents. En aquest cas sí que s’ha habilitat un carril alternatiu a Villarroel, però només de 300 metres en sentit descendent. Les persones que circulen en direcció muntanya no tenen per on anar. La falta d’una solució clara "porta els ciclistes a continuar pujant i baixant per Comte Borrell, per on troben algun espai més o menys segur".

Notícies relacionades

La Generalitat es querella contra Pàmies per la ‘teràpia del lleixiu’

El tall de l’R3 durant 16 mesos allargarà el viatge una mitja hora

Villarroel havia de comptar amb un carril bici previst en el pla municipal per al 2023, però mai es va executar. Segons Parera, hauria evitat els problemes actuals. Denuncia que, en les obres, es prioritza la mobilitat de cotxes i motos, com mostra l’eliminació del carril bici a Rosselló entre Comte d’Urgell i Comte Borrell per desviar el trànsit motoritzat. Sempre que pot, va a les sessions dels consells de barri per exposar la situació, i insistir ("picar pedra", com diu) perquè a poc a poc la ciutat vagi tenint més en compte el ciclista en les seves intervencions al carrer.

El BACC destaca també encerts per part de l’Ajuntament, com la substitució del carril de la Meridiana, en obres, per un de nou de caràcter inicialment temporal per Concepción Arenal, que ara es reclama que sigui permanent i s’ampliï fins a Navas de Tolosa; o la iniciativa de portar-lo al lateral en el cas de la confluència amb Aragó. També valoren la solució de la desviació cap a la Diagonal en el tall del carril a Provença. "Demostra que es poden trobar solucions, però són comptades", indica Arenas, que lamenta que molt sovint es prenen decisions des del despatx sense anar a veure sobre el terreny si l’alternativa és viable o segura.