Mercedes Noval: "La mala fama de les pastilles del colesterol no està justificada"

Sí, és fonamental diferenciar dos conceptes. D’una banda, les hipercolesterolèmies (excés de colesterol en la sang) primàries (genètiques) i, d’altra banda, les secundàries. Dins d’aquestes, inclourem també aquelles persones que s’alimenten fatal i que els puja el colesterol. Aquestes persones milloraran els seus hàbits dietètics i tindran menys colesterol, fins i tot poden arribar a no necessitar pastilles. Dins de les hipercolesterolèmies secundàries també hi ha les secundàries de malalties. Per exemple, els pacients amb diabetis amb freqüència també tindran colesterol i triglicèrids alts.

¿Existeixen altres perfils?

Si parlem d’hipercolesterolèmia familiar, el problema és que el metabolisme del colesterol està genèticament alterat. Per molta dieta que faci el pacient, no serà suficient per controlar el colesterol. Molts cops hauran de combinar diversos fàrmacs d’alta potència per poder controlar-lo. A unitats com la meva arriben les hipercolesterolèmies primàries, que són genètiques, i casos de prevenció secundària ja amb un esdeveniment cardiovascular, i són de difícil control.

Parlant de fàrmacs: les estatines, els medicaments que fan baixar els nivells de colesterol dolent, ¿continuen sent encara els fàrmacs més receptats?

Dins de l’arsenal terapèutic, les estatines són el fàrmac, per dir-ho així, de primer esglaó, i continua sent així. És veritat que tenen molt mala fama pels efectes secundaris. Hi ha algunes persones que quan els prenen pateixen dolors musculars, però en els assajos clínics, on tenim un grup que rep el fàrmac i un altre que rep un placebo, és a dir, que no rep medicació, la taxa d’esdeveniments adversos d’efectes secundaris del fàrmac sol ser la mateixa en el grup de placebo i en el grup d’estatina. I més o menys solen estar entorn del 7%. La mala fama que té no està justificada.

¿I què fan els pacients amb aquests efectes secundaris?

La majoria no en tenen. S’han realitzat molts estudis en pacients amb intolerància a estatines, amb reduccions molt bones de colesterol i, sobretot, han demostrat prevenir esdeveniments cardiovasculars, que és del que es tracta. A mi, com a metge, el que m’interessa és que el meu pacient no pateixi un infart, no que l’analítica sigui bonica. En tot cas, si ets intolerant a les medicacions que estàs prenent, el que faria és treure-te-la un temps –potser un mes–, constatar que al retirar la medicació deixes de tenir aquests efectes i provar-ne una altra, potser més fluixa.

Existeixen nous medicaments.

Actualment també existeixen tractaments específics per a les persones que són intolerants a les estatines. El recomanable és que, si no tolerem una estatina, s’ha de canviar per una altra. Ara n’ha sortit una que es diu àcid bempedoic i que s’ha dissenyat de manera específica perquè no pot actuar a nivell muscular. En format de pastilla, aquest és l’últim fàrmac que es va comercialitzar. Després també tenim tractaments injectables. Ja van sortir fa temps i són d’alta potència. S’inoculen cada 15 dies, tot i que un d’ells també es pot fer de manera mensual. En l’últim any i mig es va comercialitzar l’inclisiran, que s’ha anomenat la vacuna del colesterol, però no és una vacuna. S’utilitzen moltes vegades en prevenció secundària perquè, en els pacients que han patit un problema cardiovascular, els objectius de control de colesterol són molt estrictes, i també en persones que pateixen hipercolesterolèmia familiar genètica.

Notícies relacionades

La pluja fa suspendre classes a centres del Montsià i el Baix Ebre

Un 23% dels espanyols segueixen amb el colesterol alt i la xifra no baixa

Com a experta en el maneig dels casos més complicats, ¿què és el que la preocupa?

Diria que, dins de l’era de la informació en la qual vivim actualment, estem desinformats. Moltes vegades veus algun nutricionista, o fins i tot algun professional de la salut, que diu que no fa falta prendre pastilles per al colesterol i que cal prendre alguns aliments per baixar-lo. I això fa que després, a la consulta, moltes vegades el pacient no entengui que ha de prendre un fàrmac. O que potser sí que el prengui durant un temps però després l’acabi deixant. És molt important l’adherència als tractaments i que, en cas que els sorgeixin dubtes, els comentin amb el seu metge, que no passa res. Si un medicament t’assenta malament, doncs se te’n busca un altre. La gent no és conscient de la importància d’això perquè no fa mal, però quan després arriba el problema ja no hi ha marxa enrere. El problema pot ser un infart en forma de mort sobtada, i s’ha acabat. És una pena sentir la gent que no es pren la medicació perquè es troba bé. Són fàrmacs superestudiats i els que més beneficis cardiovasculars han demostrat. Jo explico això als pacients perquè els fa confiança.