El poble de Palència que busca catalans

Barruelo de Santullán, poble miner enclavat a la bonica muntanya de Palència, va arribar a tenir a finals dels anys 40 més de 12.000 habitants. El tancament de les mines de carbó i la diàspora a localitats més grans durant el desenvolupisme va obrir l’escletxa de la despoblació fins a deixar el municipi en només 1.200 veïns. Però alguna cosa passa últimament a Barruelo.

"Aquest últim any hem guanyat 62 habitants", revela, satisfet, l’alcalde, Cristián Delgado (PSOE), que des que va arribar al consistori –l’any 2019– ha revitalitzat el poble, ara exemple per a altres municipis de l’Espanya buidada que es volen veure reflectits en el seu mirall. La clau és el projecte Conecta Rural, que té una subvenció de la Junta de Castella i Lleó i ha aconseguit frenar la sagnia d’habitants i revitalitzar l’habitatge i l’economia local.

"Se’ns va acudir un dia tot xerrant entre alcaldes fent un vi. Vam pensar que calia posar sobre el paper mesures concretes per atraure nous veïns i veiem que funciona. La gent busca una qualitat de vida que no té a la ciutat", assegura Delgado sobre el seu company en aquesta aventura de repoblar, Jesús María Mediavilla, l’alcalde de Brañosera, un altre municipi pròxim que pateix els mateixos estralls de la pèrdua d’habitants i que té el privilegi de ser el primer Ajuntament constituït a Espanya (segle IX).

Amb la subvenció obtinguda –68.000 euros en la primera edició i 100.000 en aquesta segona– tots dos consistoris han fet diversos plans d’actuació, han creat un parc d’habitatges a preus raonables i han facilitat bonificacions fiscals per als nous habitants. "Fem tasques d’acompanyament per a aquelles persones que vulguin venir i comprar una casa des del primer moment. Els rebem, els ensenyem el poble, l’escola, l’escola bressol, els posem en contacte amb les immobiliàries de la zona...", relata l’alcalde.

Un canvi de vida

Aquest estiu han tingut diverses visites de famílies catalanes de resultes d’una campanya ad hoc que tots dos municipis han fet a Barcelona i Sevilla. "Quan la gent va emigrar d’aquesta zona se’n va anar a Catalunya, el País Basc, Madrid. I quan vam iniciar la campanya vam veure que teníem moltes consultes d’aquestes zones, gent que tenia feina, però que volia un canvi de vida", assenyala l’alcalde.

Així, al juny se’n van anar a la Casa Regional de Castella i Lleó a Barcelona per explicar el seu projecte, per "provar l’ambient, i tant a Barcelona com a Sevilla va ser impressionant. Jo estava força temorós, però a Barcelona l’auditori era a rebentar", assegura el regidor. Entre el públic, hi havia "bastants nostàlgics", persones que tenien avantpassats d’aquella zona, però "també gent disposada a deixar la feina que tenen i venir a viure a Barruelo. Ens deien que a Catalunya ja no arriben a fi de mes amb totes les despeses".

De tots els catalans interessats ara per ara no ha concretat cap la marxa a la muntanya de Palència, tot i que alguns han consultat les escoles i les immobiliàries. L’alcalde confia que acabin de decidir-se, ja que ofereixen nombroses facilitats que han provocat fins i tot que veïns de la pròxima Aguilar de Campoo (a 15 quilòmetres) hi hagin anat a viure. "Aguilar és una ciutat molt industrial, tant ve gent sense arrelament per feina i els és igual instal·lar-se allà que aquí. A més, a Aguilar el lloguer és caríssim", aprecia.

Conveni amb empreses

A l’Ajuntament tenen convenis amb empreses amb què es produeixen intercanvis d’informació sobre quins són els llocs que es requereixen, així que fan de facilitadors amb els interessats a mudar-se. "Una vegada arriben aquí els acompanyem en tot el procés", explica l’alcalde, que destaca com un dels factors de l’èxit és el caràcter "obert de la comunitat de Barruelo".

Notícies relacionades

Mercedes Noval: "La mala fama de les pastilles del colesterol no està justificada"

La pluja fa suspendre classes a centres del Montsià i el Baix Ebre

La seva repoblació ha provocat que l’edat mitjana de la població s’hagi reduït dels "65 anys de fa uns anys als 52 d’ara". A favor seu, el municipi té un avantatge que no tenen altres zones, que és habitatge lliure disponible i econòmic [a 600 euros el metre quadrat de residències de segona mà]. Altres zones de Castella on arriba migració no tenen aquestes facilitats

"Com que va tenir anteriorment tants habitants, hi ha un parc d’habitatges privat molt alt. La gent també ha pres consciència i lloga fàcilment [ajudats perquè hi ha un pla de bonificació de l’IBI a qui ho faci]", revela Delgado, que destaca a més que Barruelo és el sisè poble de Palència amb el sòl més barat. Entre altres mesures que es desenvolupen, hi ha la rehabilitació de l’antiga escola d’arts i oficis i dels antics ambulatori o auditori per oferir habitatges de lloguer social amb opció de compra. A més, qui obri nous negocis té bonificacions fiscals.