Les polseres antimaltractament avancen a Europa i Amèrica

La crisi de les polseres antimaltractament a Espanya ha servit per revisar un sistema que avança en països del nostre entorn. Aquí va una radiografia de la implementació d’aquests dispositius a Europa i els Estats Units.

Itàlia: els dispositius rebaixen els casos un 16%.

A Itàlia es comptaven fins al maig un total de 13.000 polseres antimaltractament per violència de gènere. Aquest mètode ha permès que hi hagués una disminució del 16% del nombre de víctimes respecte a l’any anterior, segons Carlo Nordio, ministre de Justícia. Tot i així, Nordio també ha remarcat que les actuals xifres de violència contra dones encara confirmen la "gravetat" del fenomen i que el que cal és més inversió en l’educació per aturar aquests delictes. Irene Savio.

El Regne Unit PROVA el seu ús.

L’ús de polseres electròniques per monitoritzar els maltractadors no està establert arreu del país, tot i que sí que hi ha diversos programes pilot i plans per expandir-lo. Un d’aquests, implementat per l’anterior Govern conservador el 2023 a dues regions del centre d’Anglaterra, es va provar amb prop de 500 persones en els sis primers mesos amb el suport dels experts, que afirmen que redueix el risc de reincidència i millora el benestar de les víctimes. Però encara no hi ha dades sòlides que demostrin un descens en el nombre de reincidents per delictes sexuals gràcies a l’ús d’aquests dispositius. Lucas Font.

Alemanya posa en marxa el sistema.

Les estadístiques del maltractament són esborronadores al país: cada tres minuts, una dona és víctima de violència de gènere procedent de la seva parella o exparella, sigui en forma d’agressió física, verbal o assetjament. Els successius governs federals lluiten contra un fenomen que, durant dècades, no ha ocupat grans espais informatius, fins i tot en casos de mort, sinó que es consideraven assumpte privat. El Govern del canceller conservador Friedrich Merz s’ha proposat implantar turmelleres electròniques en els maltractadors per garantir que compleixen les ordres d’allunyament. Gemma Casadevall.

FRANÇA reforça la seva implantació.

A França, van entrar en vigor el 2010, però no va ser fins al 2020 quan se’n va reforçar l’ús. Des d’aleshores s’han emès 2.591 resolucions per col·locar-les, tot i que amb els anys, el nombre de polseres actives ha anat oscil·lant en funció de l’aixecament de les mesures judicials. "El 2023, el nombre de tragèdies evitades gràcies al braçalet s’ha triplicat: s’ha passat de 3.634 intervencions policials el 2022 a gairebé 10.500", va declarar l’any passat qui en aquell moment era el ministre de Justícia, Éric Dupond-Moretti. Leticia Fuentes

El sistema avança als EUA.

Els Estats Units van començar a adoptar lleis que permeten el monitoratge GPS d’acusats i agressors de violència de gènere a principis de la dècada del 2000. Avui dia, més de 40 estats permeten la pràctica, tot i que no hi ha dades actualitzades sobre quantes jurisdiccions fan servir aquesta tecnologia ni quants dispositius hi ha actius. Els estudis fets, però, assenyalen que les polseres, amb forta implementació en altres àmbits penals, sí que rebaixen els índexs de reincidència dels agressors.

Notícies relacionades

El programa que acompanya persones en etapes inicials de l’Alzheimer a Catalunya: 23 espais per cuidar la memòria i frenar la progressió de la malaltia

El temporal descarrega amb força a Catalunya i el País Valencià i causa inundacions i centenars d’incidències

L’Argentina: ús residual i sense dades públiques.

Les anomenades polseres duals s’activen al país andí quan l’agressor traspassa els 1.000 metres de distància. D’acord amb els especialistes, aquest mecanisme garanteix millors resultats que el botó antipànic perquè genera una zona d’exclusió al voltant de la víctima i informa les autoritats en temps real. No hi ha xifres sobre els dispositius actius. Abel Gilbert.