Antonio Andrés Pueyo: "S’ha de millorar la prevenció del risc de violència mortal"

¿Què opina de les fallades de funcionament de les polseres?

Fan servir una tecnologia passada. Funcionen telemàticament, i no per via satèl·lit, mentre que hi ha països que ho fan amb aplicacions mòbils, amb sensors... Per això s’utilitzen tan poc, almenys a Catalunya, perquè els jutges no se’n fien. Les polseres, malgrat tot, són un mecanisme que tria el jutge davant casos de risc. Jo em centro en la predicció del risc, en la capacitat que tenim de predir un possible feminicidi.

¿Quin paper exerceix en això la valoració?

Quan la violència de gènere va arribar al món penal hi havia homes sense trajectòries delictives o denunciats per fets lleus que després van assassinar la dona. La valoració del risc després d’una denúncia ens permet presentar evidències clares al jutge i discriminar a qui s’ha de vigilar i a qui no.

¿Es fa bé?

Cada policia té el seu sistema, però Espanya és un dels països d’Europa més avançats. En general ho fem bé. El problema és que no hi ha una gran precisió: hi ha casos en què la valoració del risc ha sigut errònia perquè les dones han acabat assassinades. El feminicidi és molt difícil de predir, és molt infreqüent. A Catalunya, el criteri de valoració dels Mossos està en un moment de parada tècnica, perquè ja no saben què més fer, quina tecnologia es podria utilitzar.

¿Què proposa?

Que es tracti la prevenció al feminicidi específicament, concentrant-nos en valoracions dinàmiques de risc d’assassinat. Ara s’avalua si la víctima pot tornar a ser maltractada, però sense tenir en compte la letalitat d’aquest maltractament.

¿Com s’ha de fer?

Hem de millorar la tècnica de predicció, fer un pas més en innovació. S’ha de fer un seguiment al maltractador, veure què pot passar en el futur. Hem investigat les hores prèvies dels feminicidis i hem vist que el 60% estan planificats. Ells les amenacen quan els abandonen, fins i tot deixen senyals del seu pas per internet: accedeixen a pàgines web, busquen com poden matar... Són indicadors que es podrien monitorar per salvar vides. Hi ha tecnologia contrastada que es podria aplicar a l’hora de valorar amenaces, s’han d’analitzar si són versemblants, com ja es fa amb el suïcidi. Si es pot identificar, es pot evitar.

¿Han detectat altres patrons de comportament?

En els sis mesos després que la dona abandoni la llar és quan l’assassinat és més probable. També ho és l’aparició d’una nova parella. Aquests elements no sempre es computen, o es poden donar molt després de la valoració. El WhatsApp, el correu electrònic o les xarxes són llocs on l’amenaça ha augmentat moltíssim i és un potencial que la policia podria explorar, si els jutges ho ordenen. La investigació ha d’agafar nous camins que ningú ha provat. El que hem fet fins ara funciona bé, però ho hem de millorar.

Moltes dones diuen que se senten desprotegides quan denuncien maltractament.

El 30% de les dones que denuncien creuen que el seu marit les pot matar. La probabilitat real és de tres per cada milió. El que és evident és que tenen por. Si avaluem la lluita contra la violència masclista amb l’estadística dels assassinats és com si en medicina utilitzéssim l’indicador de les malalties rares. Però si ho comparem respecte a fa 20 anys, la taxa de dones assassinades s’ha reduït un 30%. Necessitem indicadors graduals.

Notícies relacionades

El temporal descarrega amb força a Catalunya i el País Valencià i causa inundacions i centenars d’incidències

Mercedes Noval: "La mala fama de les pastilles del colesterol no està justificada"

¿Què pensa de les mesures per protegir les dones que tenen un risc elevat?

El sistema de protecció dona resposta, però encara és imperfecte. Estem més bé que fa 30 anys, però volem protegir el cent per cent de les víctimes, cosa que encara no passa.