La UNESCO demana pagar millor a les direccions de les escoles a Catalunya, donar-los més poder i treure’ls burocràcia

El document critica que el lideratge pedagògic de les direccions és «limitat», perquè dediquen el 44% del seu temps a tasques administratives i entorn del 21% a tasques pedagògiques, per la qual cosa assenyalen la necessitat d’incorporar figures que assumeixin tasques administratives i gerencials.

Més exigència i col·laboració

A més, els autors de l’informe veuen necessari que les direccions augmentin la seva autonomia en la possibilitat d’escollir els seus equips i adaptar les metodologies, així com revisar la selecció i la formació dels professionals docents perquè, asseguren, hi ha «poca exigència» en l’accés a la professió i no s’avalua sistemàticament la seva feina.

Finalment, advoquen per millorar la col·laboració entre centres, ja que només un terç dels centres col·laboren entre ells. En aquest sentit, proposen promoure espais regulars de trobada i consolidar el treball per zones educatives i xarxes de suport territorial entre equips directius.

Demanen també que la inspecció educativa incorpori tasques de suport, i no únicament de control [una cosa que, en principi, la conselleria assegura que aquest curs ha començat a fer, segons va explicar la consellera Esther Niubó en la roda de premsa d’inici de curs], a més de desplegar el Decret d’autonomia, Decret de direccions i el Decret per definir els perfils i la provisió de treballs docents.

Segons l’informe, un lideratge escolar eficaç «requereix processos de selecció justos, formació especialitzada i una autonomia real en la presa de decisions». I és que planteja que, tot i que el 76% dels països exigeix que els directors siguin docents qualificats, només tres de cada deu requereixen experiència en gestió.

La directora de LID Barcelona i doctora en Ciències de l’Educació, Anna Jolonch, assegurava durant la presentació de l’informe que s’ha arribat a un punt en què «és urgent un gir respecte al paper que han d’exercir les direccions a Catalunya». «El desànim i la complexitat estan massa estesos i és necessari creure i fomentar un lideratge eficient, compartit i informat. No podem esperar més», apuntava.

Realitats que xoquen

Notícies relacionades

Com ha de ser la gestió dels nostres boscos, Tema del Diumenge

Una teràpia genètica alenteix un 75% la malaltia de Huntington

Aquestes demandes xoquen frontalment amb les reivindicacions històriques dels sindicats, que precisament el que demanen és treure poder de les direccions a l’hora de triar els seus equips. Després del macroprocés d’estabilització docent viscut en els últims anys, el Departament ha congelat la creació de noves ‘places perfilades’ per poder donar plaça al gran volum de nous funcionaris sorgits del procés i ha limitat que les direccions poguessin «reclamar» professors interins que treballen al centre i encaixessin en el projecte amb el mateix objectiu: regularitzar primer els docents funcionaris.

De fet, la crisi viscuda aquest juliol amb l’assignació de docents a Catalunya, que va obligar a repetir el procés i que la consellera donés explicacions al Parlament, es va desencadenar quan un alt funcionari –cessat després dels fets– havia reservat un nombre de places perfilades per interins contravenint les direccions de la conselleria.