Un de cada tres agressors reincideixen a trencar les ordres d’allunyament

Les xifres es van fer públiques en les jornades Feminicidis i altres formes de violència greu sobre les dones, que van arrencar ahir a Barcelona i van ser inaugurades per la consellera d’Interior, Núria Parlon. S’hi va presentar una radiografia de les violències contra les dones que va bascular dels feminicidis a la violència econòmica i sexual, i es va explicar que l’ús de polseres antimaltractament és residual a Catalunya: segons les últimes dades, n’hi ha 127 d’actives i no s’han registrat incidències derivades de l’apagada de dades que va destapar la memòria de la fiscalia.

Fernández va apuntar que les dones ara se senten més segures per denunciar, ja que existeixen molts més recursos i mitjans a l’Administració i més conscienciació social, però també va admetre que la violència oculta hi continua sent i que hi ha un nombre molt important de dones que no denuncien. En tot cas, entre el 2012 i el 2024, les denúncies per violència en l’àmbit de la parella van augmentar un 28,6%, en el familiar ho van fer un 54,3% i les relatives a la violència sexual van escalar fins a un 737%. Sobre les causes d’aquest creixement, Fernández va assenyalar que en l’última dècada s’han produït nombrosos canvis normatius que amplien el "concepte de violència sexual", alhora que s’han fet campanyes preventives i de sensibilització i s’han destinat més recursos que han afavorit la detecció i la denúncia.

En aquest àmbit, els delictes més denunciats en els últims 12 anys són els relatius a la violència psicològica (41%), física (40%) i l’incompliment de mesures judicials (12,3%). En aquest sentit, els delictes per trencament de condemnes o mesures com l’allunyament han augmentat un 82%. De fet, la comissària va destacar que cada vegada hi ha més reincidència entre els agressors amb ordres d’allunyament sobre les víctimes, cosa que "impacta en el procés de recuperació" de les dones. En aquests casos, un 34% dels agressors han trencat ordres d’allunyament o la prohibició de comunicar-se entre dos i cinc cops. Un 4,4% ho ha fet més de sis vegades.

En aquest sentit, la comissària va emplaçar a fer una reflexió, ja que "el sistema actual d’ordres d’allunyament no fa desistir els autors", per la qual cosa va plantejar altres mesures, com fer abans els judicis contra els acusats.

Més enllà d’això, Fernández va assenyalar que també ha augmentat un 28,2% l’impagament de pensions. "Es tracta de violència vicària, la forma més cruel de violència masclista", va assegurar la comissària, que va afegir que un dels delictes que més ha augmentat, un 762%, és la difusió no consentida de fotos, vídeos i imatges íntimes de les víctimes. Així mateix, durant els cinc últims anys s’han incrementat un 272% els delictes d’assetjament, principalment per internet i les xarxes socials.

221 feminicidis

Entre el 2008 i el 2025 s’han registrat a Catalunya 221 víctimes mortals de violència masclista, de les quals 179 van ser en l’àmbit de la parella o de l’exparella (168 dones i 11 fills, dels quals 9 eren menors d’edat). En el 27% dels casos hi havia denúncies prèvies; en el 9% les dones tenien actives mesures de protecció; en el 67% convivien amb l’assassí i el 65% de les dones mortes van deixar fills. En concret, 54 orfes. La mitjana d’edat de les dones assassinades és de 42 anys. L’edat augmenta fins als 55 anys entre les víctimes de violència familiar. En el 76% d’aquests casos, es tracta de fills que maten les mares, habitualment per una malaltia o un trastorn mental. També hi ha hagut quatre homes que han matat les seves germanes.

Notícies relacionades

Com ha de ser la gestió dels nostres boscos, Tema del Diumenge

Una teràpia genètica alenteix un 75% la malaltia de Huntington

La comissària Fernández va contextualitzar aquestes xifres en un moment d’auge "dels discursos d’odi que banalitzen la violència" contra les dones, per la qual cosa, va assenyalar, "el problema no s’erradica, sinó que es readapta a noves formes". A més, indica que les noves generacions "no són prou conscients" que aquesta violència neix de la desigualtat i "defensen postures indefensables", com demostren els comentaris per les xarxes socials i internet.

En aquest sentit va recordar que cada dia es produeixen fets que no es denuncien, com comentaris, assetjament, violència digital o discriminació encoberta, i que nombrosos estudis demostren que la situació és complexa. Per exemple, va esmentar que l’enquesta de violències masclistes de Catalunya del 2021 realitzada pel Departament d’Interior indicava que 8 de cada 10 dones manifestaven que havien patit algun tipus de violència masclista; que el 18,4% de les enquestades asseguraven que parelles o exparelles els havien causat agressions físiques, i que en un 14% dels casos els havien obligat a mantenir relacions sexuals no consentides.