La feina i els estudis provoquen estrès a gairebé 3 de cada 10 joves

La feina i els estudis passen factura a la joventut espanyola. Gairebé tres de cada deu (29%) joves asseguren patir estrès laboral o acadèmic de manera contínua, i un de cada quatre (25%), ansietat. A més, el 20% dorm malament gairebé cada dia i està cremat; és a dir, són víctimes de la síndrome burnout (esgotament mental i emocional).

Així ho revela una enquesta duta a terme per Fad Juventud i la fundació Pfizer entre 1.200 joves amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys i presentada ahir a Madrid. Els salaris baixos, la falta d’oportunitats per adquirir experiència i la dificultat per emancipar-se de la llar paterna i materna no contribueixen, precisament, a millorar la situació. L’últim estudi de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), publicat a l’agost, va confirmar l’escenari crític en el qual es troben les noves generacions, ja que el 85% dels joves de menys de 30 anys segueixen a casa de les seves mares o pares per culpa, bàsicament, de la vivenda i els seus preus inassequibles.

El panorama encara és més fosc per a les noies. Elles participen més en el mercat laboral que els nois (el 64% davant el 51%), però en pitjors condicions: un 32% cobra menys de 1.100 euros al mes davant el 20% d’ells. A més, l’estrès les castiga amb més força (gairebé el 40% davant el 17%).

La sobrecàrrega emocional no afecta només els que ja tenen un peu en el mercat laboral. Els que estudien també estan pressionats. El 40% reconeix que la pressió per obtenir bons resultats acadèmics és el que més impacta negativament en la seva salut física i mental. Una vegada més, les noies se senten més pressionades, especialment per la dificultat de compaginar els estudis amb altres responsabilitats i la incertesa pel seu futur laboral.

L’estrès i l’ansietat que reconeixen no implica necessàriament un trastorn psicològic diagnosticat, sinó una percepció de símptomes. El 30% creu que ha normalitzat l’estrès en la seva vida i un 27% diu patir la síndrome de l’impostor, que implica ser vàlid per a la feina però sentir-se incapaç de portar-la a terme amb competència.

A més, la meitat (48%) té dolors musculars recurrents per l’esforç postural i el 40% pateix fatiga o falta de descans, especialment entre els que treballen i estudien alhora. Més de la meitat dels enquestats tenen feina, percentatge que assoleix el 64% entre els que estudien i, a part, tenen feines esporàdiques. El 18% només es dedica a estudiar.

Vocació

Malgrat els problemes emocionals i físics que revelen els joves, la salut és la seva prioritat, junt amb l’estabilitat laboral i la disponibilitat de temps lliure, molt per sobre del desenvolupament professional o l’èxit laboral. De fet, la vocació és la motivació principal (35%) a l’hora d’escollir els seus estudis. El 20% assegura que va triar la formació acadèmica per influència de la seva mare o pare, i el 15%, perquè no sabia quins altres estudis cursar.

L’informe també reflecteix la importància de la conciliació. A l’hora de triar una ocupació, més d’un terç de la joventut (34,8%) assenyala que el més rellevant és que els permeti compatibilitzar la seva vida laboral amb la personal, per sobre de tenir ingressos elevats o prestigi professional. "La joventut prioritza la conciliació i el temps lliure davant el desenvolupament professional o l’èxit, cosa que reflecteix un canvi generacional en la centralitat de la feina. El més valorat en una ocupació és que deixi temps personal, sigui segura i estable, i tingui bon ambient i bon salari. La feina perd centralitat davant l’oci i l’autocura", conclou l’informe.

"Les i els joves ens estan dient amb claredat que el seu benestar no és negociable. La societat té la responsabilitat d’oferir-los oportunitats laborals que els permetin créixer professionalment sense renunciar a la seva salut ni a la seva vida personal", assegura la directora general de Fad Juventud, Beatriz Martín Padura.

Notícies relacionades

El 80% dels joves extutelats de Catalunya no reben les ajudes per emancipar-se

La UNESCO demana pagar millor a les direccions de les escoles a Catalunya, donar-los més poder i treure’ls burocràcia

En termes econòmics, la realitat continua marcada per la precarietat. Més d’un de cada quatre joves cobren menys de 1.100 euros al mes, amb marcades diferències entre ells i elles. En aquesta franja salarial es troben el 32% de noies davant el 20% de nois. El 43% dels enquestats amb feina guanyen entre 1.100 i 1.800 euros, el 21%, entre 1.800 i 2.700 euros i només el 8% percep més de 2.700 euros.

Respecte als problemes de salut física, l’informe remarca que els dolors musculoesquelètics creixen amb l’edat: de l’11% en joves d’entre 15 i 19 anys es passa al 18% en el grup d’entre 25 i 29. Els problemes de salut vinculats a l’activitat laboral o formativa es donen més entre les noies.