Els experts volen incloure l’habitatge com a indicador de vulnerabilitat

La consellera Mònica Martínez Bravo va recollir el guant de la proposta de tenir en compte la vivenda a l’hora de redissenyar les prestacions socials: "No només els ingressos determinen qui està en situació de pobresa", va afirmar, remarcant que el cost de la vida ha de ser una part "fonamental" en la revisió de les ajudes.

Va destacar que les recomanacions arriben en un moment "clau" per a la reforma de la renda garantida de ciutadania, que actualment està en fase de tramitació parlamentària. I va avançar que el complement per a vivenda proposat pels experts es podria incorporar dins de la renda garantida.

El punt de partida és que Catalunya té uns nivells molt elevats de pobresa infantil en comparació amb Europa. I els ajuts econòmics i prestacions han tingut un "impacte limitat"; és a dir, malgrat aquestes ajudes, el "risc de pobresa infantil amb prou feines es redueix". Les prestacions específiques per a la infància tenen un abast reduït, igual com la renda garantida (RG) i l’ingrés mínim vital (IMV). Moltes famílies queden fora del sistema o reben imports insuficients.

I la vivenda apareix com a factor clau en aquesta equació: el 45,5% de nens en pobresa severa viuen en llars amb sobrecàrrega de vivenda (més del 40% dels ingressos destinats a sostre i subministraments). Aquesta xifra és d’un no menyspreable 12,3% en famílies amb ingressos intermedis. Malgrat això, el 2023, només 35.901 famílies amb menors van rebre suport, davant més de 91.700 llars amb nens en pobresa severa i unes 250.000 en risc de pobresa.

"Baixa cobertura"

L’informe atribueix les causes d’aquest panorama a diversos factors. En primer lloc, que els recursos destinats a infància i a les famílies són insuficients; en segon, a la "baixa cobertura" de les prestacions, que deixa fora una part significativa de famílies necessitades. Un tercer element és la fragmentació entre Generalitat, Estat i ajuntaments. Els experts alerten també del fenomen del non-take-up; és a dir, famílies que tenen dret a les ajudes però no hi accedeixen per desconeixement, dificultats administratives o desconfiança. I, finalment, posen sobre la taula el factor de la privació material. Un 17% dels nens de llars amb ingressos modestos, però no classificades oficialment com a pobres, pateixen privacions.

Fet aquest diagnòstic, el CETIS proposa tirar endavant una "reforma profunda i ambiciosa de les ajudes", per millorar la seva eficàcia, reduir la xifra del non-take-up i ampliar la protecció tenint en compte la privació material. "No n’hi ha prou amb tenir prestacions: la quantia ha de ser suficient per treure les famílies de la pobresa", adverteix l’informe, que recorda que, en països del sud d’Europa com Espanya, "les ajudes resulten simbòliques en comparació amb els costos reals de criança".

El decàleg per combatre la pobresa comença amb el primer objectiu d’erradicar la pobresa infantil severa, que afecta 188.452 nens i nenes. Les prestacions actuals (RG, IMV, complement d’ajuda per a la infància) no garanteixen ingressos per sobre del llindar de pobresa severa. Per això, el CETIS planteja revisar i reforçar la renda garantida; integrar l’IMV "a un sistema més coherent", i "assegurar que totes les llars amb nens disposin de prou ingressos per superar el llindar de pobresa severa".

Però l’informe va més enllà i proposa ampliar la protecció tenint en compte la privació material. Assenyala que limitar les ajudes només a les rendes més baixes "crea efectes barrera i desincentius". Per això, recomana un model més flexible, en el qual el suport econòmic arribi a un ventall més ampli de famílies i disminueixi progressivament a mesura que augmenten els ingressos.

Complement de vivenda

"La pobresa infantil no és només monetària: molts nens pateixen privació material (alimentació insuficient, falta de roba adequada, absència de llibres o d’un espai per estudiar, manca de recursos per a activitats escolars i d’oci). Fins i tot famílies que no compleixen els criteris de pobresa monetària pateixen privacions greus", remarquen els experts.

Aquí, el cost de la vivenda s’apunta com a "un factor crític". Un 9,6% de nens catalans viuen en llars amb sobrecàrrega per lloguer o hipoteca. Entre els nens en pobresa severa, aquesta sobrecàrrega puja al 45,5%.

En aquest àmbit, els experts recomanen al Govern crear un complement d’habitatge per a famílies amb fills i ampliar i simplificar els programes d’ajudes al lloguer. Aquí suggereixen que les prestacions contemplin directament indicadors de privació material, com per exemple el cost del lloguer que pagui una família.

Un altre objectiu dels experts és reduir el nombre de famílies que tenen dret a ajudes però que no les demanen per desconeixement, complexitat administrativa o desconfiança cap a l’Administració. Aquest fenomen, apunten, afecta la RGC i l’IMV. Per a això proposen simplificar i automatitzar els procediments administratius, informar i acompanyar millor les famílies en la tramitació i compatibilitzar prestacions amb ingressos laborals.

Ajuda universal

I apunten una estratègia innovadora: universalitzar les ajudes en la primera infància –el primer any o els tres primers anys, per exemple– per augmentar la cobertura, de manera que al ser una ajuda universal, sense importar la renda, tots els nens ja estan en el sistema. Passada la fase universal, els nens més vulnerables podrien continuar rebent aquesta ajuda.

Així mateix, els experts aconsellen utilitzar informació del sistema educatiu (alumnat amb necessitats socioeconòmiques detectades, NESE) per identificar famílies vulnerables i activar suports de l’Administració.

Notícies relacionades

Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona: "Arribarem fins al final amb l’estació intermodal per no perdre’ns trens"

La campanya de vacunació de grip i covid, en marxa

El CETIS va presentar totes aquestes propostes en un acte al Palau Robert presidit per la consellera Mònica Martínez Bravo, que va compartir el diagnòstic. "Catalunya arrossega des de fa dècades una taxa de pobresa infantil persistent i superior a la mitjana europea. Un de cada tres menors viu en situació de vulnerabilitat, i això no només és una injustícia social, sinó també un fre per al futur del país. Per això necessitem entendre les prestacions socials com una inversió: invertir en infància és invertir en cohesió, en igualtat d’oportunitats i en prosperitat compartida", va remarcar la consellera.

En la presentació també van participar el secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno; la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorens; la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón, i els investigadors Pau Marí-Klose, Sara Ayllón, Alba Lanau i Albert Arcarons.