Mercat negre sense fronteres

Diazepam, Lorazepam, Bromazepam, Clonazepam, Alprazolam... Tots són fàrmacs de la mateixa família. Psicòtrops que es prescriuen als centres d’atenció primària i que es compren amb recepta a la farmàcia. Però les benzodiazepines, molt útils com ansiolítics, sedants o relaxants musculars, tenen una cara b: poden ser molt addictives. I a Espanya, el país líder mundial en el seu consum, hi ha un mercat negre per als consumidors que s’hi han enganxat i necessiten més del que el metge els recepta.

"El trànsit de benzos existeix al nostre país, i no és nou d’ara", expliquen fonts policials a aquest diari. "Hi ha tràfic a petita i a gran escala, com amb qualsevol altra droga. Hi ha gent que es dedica a la venda al detall i hi ha traficants que en mouen grans quantitats". Els més habituals són els primers, però de tant en tant es completa alguna operació policial que intervé milers de pastilles.

Xarxes en diverses comunitats

Aquest any, sense anar més lluny, han caigut xarxes de tràfic il·legal de benzodiazepines a Galícia, a Múrcia i a Andalusia. En els tres casos, el medicament amb el qual traficaven, del qual havien arribat a retirar milers de caixes de les farmàcies, que són finançades per la Seguretat Social, "és el clonazepam, que a Espanya és conegut pel seu nom comercial, Rivotril", assenyalen aquestes fonts policials.

"El fàrmac que més demana la gent va per modes. Fa uns anys, el més sol·licitat en el mercat negre era el flunitrazepam, conegut a Espanya com a Rohypnol. Aquest era el preferit dels drogodependents i es va retirar del mercat perquè el seu poder sedant era massa potent. Després es va poder de moda l’alprazolam, que es ven amb el nom de Trankimazin. I ara el que es porta és el clonazepam (Rivotril), que és semblant al diazepam (Valium)", prossegueixen.

¿D’on obtenen els traficants aquests medicaments? EL PERIÓDICO ha parlat amb un d’ells, que es dedicava a la venda al detall, tot i que assegura que ja ho ha deixat. Es diu Raúl, viu a l’àrea metropolitana de Barcelona i confessa que ha retirat de farmàcies catalanes "centenars de caixes de benzos en els últims anys".

"He tingut problemes de drogodependència i tenia receptats diversos tipus de benzodiazepines com a medicaments crònics. Una part la consumia jo, però moltes caixes les venia", revela.

Notícies relacionades

Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

Dr. Ramón García-Sanz, cap del Servei d’Hematologia: "Hi ha teràpies per al limfoma revolucionàries"

El Raúl també recorria a la seva àvia, que ja és morta. "Fingia que ella tenia una depressió perquè el metge li receptés benzodiazepines i així poder vendre-les", confessa. Un negoci, diu, d’alta rendibilitat. "Jo, que també m’he dedicat a la venda al detall d’haixix i de cocaïna, t’asseguro que és molt més rendible vendre benzos. Una caixa amb recepta em costa 3 euros com a molt. I jo la venia a 40 o 50 euros", explica. El Raúl calcula que "en els últims 6 o 7 anys" deu haver tret "200 o 300 caixes de les farmàcies". Calculadora en mà: es va gastar uns 900 euros en aquests fàrmacs i els va revendre per 15.000.

A diferència dels petits traficants com el Raúl, les xarxes de tràfic aconsegueixen milers de caixes d’ansiolítics. La Guàrdia Civil xifra en unes 1.500 caixes les que ha confiscat a les trames desarticulades a Cadis i Cartagena i en quasi 6.000 a Galícia. El 2017 van detenir a Algesires un home que intentava passar al Marroc 10.000 comprimits de Rivotril i Trankimazin.