Una patologia amb mala fama

Borja Suberviola, metge de l’Hospital Marqués de Valdecilla (Santander), afirma que l’edat, les malalties prèvies, les intervencions agressives o els tractaments immunosupressors afavoreixen la sèpsia.

Una patologia amb mala fama
2
Es llegeix en minuts
N. S.

Els diagnòstics de sèpsia van augmentar al nostre país un 60% entre el 2016 i el 2022. Són les últimes dades de les quals disposa la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc), explica a EL PERIÓDICO el doctor Borja Suberviola, intensivista de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla (Santander) i coordinador del Grup de Treball de Malalties Infeccioses i Sèpsia de la societat científica. Suberviola aclareix que "és una mica complicat" disposar de xifres més recents. "No és com l’ictus, que és clar el que és i el que no. La sèpsia és una mica amalgama, és molt heterogènia, i etiquetar-la és complicat, amb la qual cosa registrar-la també ho és", justifica.

A més, afegeix, és una patologia que és "relativament freqüent", una emergència mèdica potencialment mortal que es produeix quan el cos té una resposta immunològica descontrolada i extrema a una infecció. El volum de pacients "és important i, tot i que crec que això anirà canviant amb el tema del Codi Sèpsia, el registre i la notificació encara estan una mica en procés de desenvolupament a escala nacional", aclareix. Que un hospital tingui aquest protocol assistencial coordinat vol dir que s’ha organitzat per reconèixer veloçment els pacients que presenten una sèpsia. Dona avantatge. Com quan existeix un Codi Ictus o un Codi Infart. "Està àmpliament distribuït a escala nacional. Crec que la major part de les unitats de cures intensives dels hospitals tenen implementat un Codi Sèpsia, però és veritat que, com tots els codis, requereix d’un quant temps, d’una posada al dia i d’una actualització de noves evidències, nous tractaments...", indica l’intensivista.

"Es coneix poc"

Des del punt de vista de les xifres, la sèpsia té una incidència que és "equiparable o una mica superior a patologies que la població en general coneix molt bé com, precisament, l’infart de miocardi o l’ictus. El problema és que, d’una banda, es coneix poc; és a dir, en general el terme sèpsia –amb mala fama, admet– no ha calat i hi ha una falta d’educació. No és tan senzill d’entendre, fins i tot els símptomes són supervariables", assenyala.

Notícies relacionades

La sèpsia és una infecció, insisteix. I, als hospitals, cada vegada veuen més infeccions. "Primer, perquè tenim una població que cada vegada, afortunadament, té més esperança de vida i té més possibilitat de desenvolupar-les. Tenim més tractaments quirúrgics, immunomoduladors... i hi ha un munt de patologies digestives, reumatològiques, neurològiques, que es tracten amb fàrmacs que són molt efectius, que controlen molt bé el problema per al qual estan indicats, però que alteren el sistema immunològic", desgrana.

Tots aquests factors, explica el doctor, van generant un "caldo de cultiu". És a dir, hi ha una població en risc cada vegada més elevada. "I això genera que hi hagi un nombre més alt d’infeccions que puguin tenir una evolució desfavorable i derivar en sèpsia". El preocupen els retards en el tractament, que "empitjorin el pronòstic clarament". L’intensivista adverteix que cal fer una cultura de detecció precoç.