¿Per què els costen tant les mates i les ciències?

Les avaluacions internacionals revelen que els escolars d’Espanya i França suspenen en matemàtiques. Els alumnes espanyols de 4t de primària obtenen 30 punts menys que la mitjana de l’OCDE, i els francesos, els menys competents, 50 punts menys. A secundària, el nivell millora, però aquest embús educatiu a primària està anquilosat. Un nou estudi d’ESADE assegura que revertir la situació és molt complicat per diversos motius. Entre els quals, la pobresa infantil, l’ús incorrecte de les pantalles, el mal clima d’aprenentatge a les aules i el fet d’estudiar en una llengua que no és la materna.

A Espanya, històricament, l’alumnat de primària es caracteritza per la seva afecció a l’escola. "Als nanos els agrada anar a classe perquè se senten atesos i cuidats, però el nivell acadèmic és més baix que en altres països del nostre entorn", explica Lucas Cortázar, director de l’àrea d’educació del centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE (EsadeEcPol). L’expert afegeix que el salt a secundària, on els estudiants no desenvolupen tanta afecció pel centre, es fa dur. És una etapa educativa en què s’aposta clarament per un ensenyament acadèmic i el nivell escolar es recupera. Això sí, a costa d’abandonament escolar i una excessiva repetició de curs. De fet, l’últim informe educatiu de l’OCDE, publicat dimecres, constata que el percentatge dels estudiants que repeteixen algun curs a l’ESO ha baixat al 7%, però continua triplicant la mitjana europea.

Firmat pel responsable d’EsadeEcPol i l’economista francès expert en avaluacions internacionals Paul Cahu, l’estudi utilitza les dades de TIMSS, l’informe que mesura coneixements, destreses i competències en matemàtiques i ciències i en què participen uns 59 països. En l’última edició, Catalunya va ser la comunitat amb pitjors resultats de tot Espanya, i es va situar al furgó de cua junt amb les Balears i les Canàries.

Des del 2015, les puntuacions a primària de matemàtiques i ciències han anat baixant tant a Espanya com a França. Mentrestant, en un altre país del nostre entorn, el Regne Unit, les notes han millorat considerablement. Ser poc competent en matemàtiques no només és un problema del present sinó del futur. I comporta, a més, un impacte econòmic important. Tenint en compte els retorns econòmics de l’educació, sobretot de les matemàtiques, i la probabilitat d’aconseguir una millor ocupació amb més ingressos, un alumne francès guanyarà uns 50.000 euros menys al llarg de tota la seva carrera professional que un alumne típic de l’OCDE, segons l’anàlisi d’ESADE.

Titulat Qualitat de l’aprenentatge de matemàtiques i ciències a primària a Espanya i França, l’informe intenta explicar per què és tan complicat canviar l’actual panorama escolar i té en compte que l’aprenentatge escolar depèn en gran manera de l’entorn econòmic, social, lingüístic i cultural de l’alumnat. Els autors destaquen que el percentatge de nens i nenes que van amb gana a l’escola ha augmentat en els últims anys un 50% a Espanya i un 55% a França. "Els escolars de 4t de primària arriben amb més gana a l’escola el 2023 en comparació amb el 2019. És cridaner. Tenim un problema de pobresa infantil", destaca Cortázar.

El mal ús de la tecnologia també té un impacte. Els escolars són amos d’un mòbil, però a casa no disposen d’una taula pròpia per estudiar ni d’un ordinador amb connexió. "Aquest canvi d’un lloc de treball fix a un entorn mòbil pot estar tenint repercussions notables en el seu aprenentatge. Representa una pèrdua de 2 punts a Espanya i de 3 punts a França en TIMSS-2023 respecte al 2019", puntualitza l’estudi.

Els currículums "poc àgils" i el mal clima d’aprenentatge a les aules, amb alumnes disruptius, i problemes de soroll i molèsties que retarden el començament de les classes són altres factors que expliquen la caiguda de nivell. El 80% de les classes en les quals la majoria dels alumnes manifesten arribar amb gana es caracteritzen per un ambient sorollós que dificulta el seu aprenentatge, davant el 40% de les classes en les quals cap estudiant declara aquesta situació.

El factor de l’idioma

A més de tots aquests factors, la tempesta perfecta s’acaba de desencadenar pel xoc que suposa aprendre assignatures en una llengua que no és la de casa. "Això es deu possiblement a una combinació de població migrant que no parla la llengua d’ensenyament, la creixent prevalença de llengües cooficials com a llengües principals d’ensenyament des dels primers anys en contextos de parla majoritària espanyola (sobretot amb el català i l’eusquera) o l’ús de l’anglès com a llengua d’instrucció des de primària en diverses autonomies, com Madrid", expliquen els investigadors. A Espanya, el 32,1% dels alumnes de primària mai o només de vegades parlen a casa la llengua d’ensenyament, un percentatge allunyat de la mitjana de l’OCDE (19,5%).

Notícies relacionades

La NASA troba possibles indicis de vida passada en unes roques de Mart

Cada català produeix una mitjana anual de 482 quilos de deixalles

A les escoles catalanes, un de cada quatre nens és d’origen migrant, percentatge que s’ha doblat en els últims 20 anys i que segons totes les previsions demogràfiques anirà a més. Davant aquesta realitat, l’informe d’ESADE reclama augmentar els programes de suport lingüístic, incloses les aules d’acollida. Es tracta d’una mesura que els experts han estat reclamant des de fa temps a Catalunya, especialment després del desastre de l’últim PISA. Aquest curs ha començat a Catalunya amb 200 noves aules d’acollida, que eleven la xifra total a 1.363 a tot el territori.

Millorar l’aprenentatge dels alumnes passa, segons els investigadors, per prendre decisions polítiques i educatives. Per exemple, incloure programes d’esmorzar gratuït per abordar l’empobriment social dels alumnes en els últims anys. També modificar l’enfocament històric d’excés de continguts per un aprenentatge més profund de les competències bàsiques, incloses les matemàtiques. Facilitar formació pràctica a docents per fer front a contextos socials diversos i complexos i augmentar la inversió en suport específic i programes de reforç a primària per garantir que cap nen es quedi enrere són altres iniciatives que contribuirien a canviar les coses a l’escola.