Currículums poc àgils, mal clima a les aules i pobresa infantil llastren l'aprenentatge de matemàtiques a Espanya i França

A Espanya, històricament, l'alumnat de primària es caracteritza pel seu aferrament al col·legi. "Als nanos els agrada anar a classe perquè se senten atesos i cuidats, però el nivell acadèmic és més baix que en altres països del nostre entorn", explica Lucas Gortazar, director de l'àrea d'educació del centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol). L'expert afegeix que el salt a secundària, on els estudiants no desenvolupen tant aferrament pel centre, es fa dur. És una etapa educativa en la qual s'aposta clarament per un ensenyament acadèmic i el nivell escolar es recupera. Això sí, a costa d'abandonament escolar i una excessiva repetició de curs. De fet, l'últim informe educatiu de l'OCDE, publicat aquest passat dimecres, constata que el percentatge dels estudiants que repeteixen algun curs a l'ESO ha baixat al 7%, però continua triplicant la mitjana europea.

Signat pel responsable d'EsadeEcPol i l'economista francès expert en avaluacions internacionals Paul Cahu, l'estudi utilitza les dades de TIMSS, l'informe que mesura coneixements, destreses i competències en matemàtiques i ciències i en el qual participen uns 59 països. En l'última edició, Catalunya va ser la comunitat amb pitjors resultats de tota Espanya, situant-se al vagó de cua al costat de Balears i Canàries.

Des de 2015, les puntuacions a primària de matemàtiques i ciències han anat baixant tant a Espanya com a França. Mentre, en un altre país del nostre entorn, Regne Unit, les notes han millorat considerablement. Ser poc competent en matemàtiques no només és un problema del present sinó del futur. I comporta, a més, un important impacte econòmic. Tenint en compte els retorns econòmics de l'educació, especialment de les matemàtiques, i la probabilitat d'aconseguir una millor feina amb majors ingressos, un alumne francès guanyarà uns 50.000 euros menys al llarg de tota la seva carrera professional que un alumne típic de l'OCDE, segons l'anàlisi d'Esade.

Titulat 'Qualitat de l'aprenentatge de matemàtiques i ciències a primària a Espanya i França', l'informe intenta explicar per què és tan complicat canviar l'actual panorama escolar i té en compte que l'aprenentatge escolar depèn en gran mesura de l'entorn econòmic, social, lingüístic i cultural de l'alumnat. Els autors destaquen que el percentatge de nens i nenes que van amb fam a l'escola ha augmentat en els últims anys un 50% a Espanya i un 55% a França. "Els escolars de 4t de primària arriben amb més fam a l'escola el 2023 en comparació amb el 2019. És cridaner. Tenim un problema de pobresa infantil", destaca Gortazar.

El mal ús de la tecnologia també té un impacte en l'aprenentatge. Els escolars són propietaris d'un mòbil, però a casa no disposen d'una taula pròpia per estudiar ni d'un ordinador amb connexió. "Aquest canvi d'un lloc de treball fix a un entorn mòbil pot estar tenint repercussions notables en el seu aprenentatge. Representa una pèrdua de 2 punts a Espanya i de 3 punts a França a TIMSS-2023 respecte al 2019", puntualitza l'estudi.

Els currículums "poc àgils" i el mal clima d'aprenentatge a les aules, amb alumnes disruptius, i problemes de soroll i molèsties que retarden el començament de les classes són altres factors que expliquen la caiguda de nivell. El 80% de les classes en les quals la majoria dels alumnes manifesta arribar amb fam es caracteritzen per un ambient sorollós que dificulta el seu aprenentatge, enfront del 40% de les classes en les quals cap dels estudiants declara aquesta situació.

Idioma

A més de tots aquests factors, la tempesta perfecta s'acaba de desencadenar pel xoc que suposa aprendre assignatures en una llengua que no és la de casa. "Això es deu possiblement a una combinació de població migrant que no parla la llengua d'ensenyament, la creixent prevalença de llengües cooficials com a llengües principals d'ensenyament des dels primers anys en contextos de parla majoritària espanyola (sobretot amb català i euskera) o l'ús de l'anglès com a llengua d'instrucció des de primària en diverses autonomies, com Madrid", expliquen els investigadors. A Espanya, el 32,1% dels alumnes de primària mai o només a vegades parlen a casa la llengua d'ensenyament, un percentatge allunyat de la mitjana de l'OCDE (19,5%).

Notícies relacionades

Catalunya arrenca el curs escolar amb el repte d’atendre un 30% de l’alumnat amb necessitats educatives especials

Estètica Oncològica debuta com a matèria optativa

A les escoles catalanes, un de cada quatre nens és d'origen migrant, percentatge que s'ha doblat en els últims 20 anys i que segons totes les previsions demogràfiques anirà a més. Davant aquesta realitat, l'informe d'Esade reclama augmentar els programes de suport lingüístic, incloses les aules d'acollida. Es tracta d'una mesura que els experts vénen reclamant des de fa temps a Catalunya, especialment després del desastre de l'últim PISA. Aquest curs ha començat a Catalunya amb 200 noves aules d'acollida que eleven la xifra total a 1.363 a tot el territori.

Millorar l'aprenentatge dels alumnes i alumnes passa, segons els investigadors d'Esade, per prendre decisions polítiques i educatives. Per exemple, incloure programes d'esmorzar gratuït per abordar l'empobriment social dels alumnes en els últims anys. També modificar l'enfocament històric d'excés de continguts per un aprenentatge més profund de les competències bàsiques, incloses les matemàtiques. Facilitar formació pràctica a docents per fer front a contextos socials diversos i complexos i augmentar la inversió en suport específic i programes de reforç a primària per garantir que cap nen es quedi enrere són altres iniciatives que contribuirien a canviar les coses a l'escola.