Catalunya genera més residus i el Govern pressiona per estendre els contenidors intel·ligents o el porta a porta

En paral·lel, l’altre gran repte és reciclar bé i aconseguir separar els residus per fraccions. En aquest aspecte, s’ha millorat lleugerament. La recollida selectiva va experimentar un petit augment del 3% i arriba al 47,1% del total (1,8 milions de tones separades en origen). El 2024, la fracció orgànica va millorar en un 6%. També es van incrementar les fraccions d’envasos i paper (3%), mentre que el vidre va caure un 4%. No obstant, més de la meitat (52%) del que es genera directament no es recicla i acaba en abocadors o incineradores.

Les dades evidencien la dificultat per avançar cap a un model més circular i sostenible. El Govern s’ha proposat reduir dràsticament la quantitat d’escombraries que acaba als abocadors. Però perquè es pugui separar correctament, no n’hi ha prou que les ciutats apliquin sistemes com el porta a porta i els contenidors intel·ligents. En aquests moments, si es reciclés bé, les plantes de tractament no tindrien capacitat per assumir tots els residus. Així, doncs, el Departament de Territori preveu ampliar i construir noves plantes per després poder clausurar abocadors.

Avenços insuficients

Mentre la Generalitat avança per fer realitat aquest pla, els municipis tenen els deures de separar bé els residus. Sobretot, el marge de millora es troba a les ciutats importants. El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, adverteix que els avenços continuen sent «insuficients»: «Malgrat l’increment en la lleugera millora de la recollida selectiva, Catalunya ha de redoblar esforços per assolir els objectius europeus, especialment en la reducció del dipòsit controlat i en l’augment de la qualitat i l’eficàcia dels sistemes de recollida selectiva». «És clau la revisió de l’actual planificació d’infraestructures que s’ha posat en marxa», destaca Planell.

El Govern aposta per estendre els sistemes de recollida considerats més eficients, com el porta a porta i els contenidors tancats o intel·ligents, que ja funcionen en més de 400 municipis, el 42,3% del total. Segons l’Agència, l’experiència demostra que allà on s’apliquen aquests models la taxa de reciclatge supera el 50%.

Pel que fa a la destinació dels residus recollits selectivament, el 39,2% es destina al reciclatge, el 19% a valorització energètica i el 31,5% restant a abocadors. La fracció orgànica és la que més pes té dins de la recollida selectiva, amb un 11,8% del total de residus municipals generats, seguida del paper i el cartró (10,6%) i els voluminosos (7,7%).

Més població

Notícies relacionades

"A 5è de Primària el nostre fill ens va dir que volia tirar-se a la carretera perquè no volia tornar a l'escola"

El TSJC anul·la diversos articles del decret que blindava el català com a llengua vehicular a l’escola

Tot i que el creixement de la població i de l’economia no s’ha traduït en un augment proporcional dels residus per càpita gaire important, el repte per a Catalunya és fer un salt qualitatiu en la separació i en el tractament. Planell remarca que és «imprescindible» millorar la qualitat de la recollida i reduir la fracció resta (el que no es recicla) per acostar-se als objectius europeus».

La futura llei de residus i la revisió de la planificació d’infraestructures que prepara l’Executiu català han de marcar el full de ruta en els pròxims anys. L’Agència de Residus insisteix que el compromís no pot recaure només en l’Administració: serà necessari un esforç continuat de la societat i dels municipis per avançar cap a un model més sostenible.