Els suïcidis baixen un 12% a Catalunya, el descens més gran des de la pandèmia

L’any passat van morir per suïcidi a Catalunya 538 persones. Es tracta de 538 drames, amb un impacte en tot el seu entorn familiar, per descomptat. No obstant, per primera vegada des de la pandèmia, aquesta dolorosa xifra és significativament més baixa que la de l’any anterior, el 2023, quan es van produir 631 suïcidis. És a dir, es tracta d’una reducció del 12%, que suposa consolidar el descens que ja es va notar entre el 2022 i el 2023. Els responsables del pla PRESC de prevenció del suïcidi a Catalunya no llancen les campanes al vol, però creuen que la conscienciació ha donat els seus fruits. Les entitats són prudents, alerten que la xifra d’ideacions és molt alta i que el problema continua sent molt greu entre els joves. Avui se celebra el Dia Mundial de la Prevenció contra el Suïcidi.

Les dades de Catalunya representen un descens del doble del que ha tingut lloc a tot Espanya, que ha sigut d’un 6% menys de casos. "Ara cal mantenir-ho", resumeix Diego Palao, psiquiatre de llarga experiència i coordinador del pla PRESC.

Segons Palao, aquesta millora "coincideix amb l’actuació del pla PRESC, i un altre element important és que les persones puguin accedir a una ajuda efectiva" mitjançant el codi risc suïcidi, que es posa en marxa davant la detecció d’un cas. "Estem en un bon moment: he viscut la implicació de tots els departaments del Govern, agents socials i mitjans de comunicació, hi ha més receptivitat i motivació per prendre mesures perquè hi ha més consciència que es pot prevenir", resumeix aquest veterà professional de la psiquiatria.

Un altre fet que pot ajudar a explicar aquest canvi de tendència és que s’estan produint més visites a urgències abans que després d’un intent de suïcidi. O, dit d’una altra manera, que s’atenen a urgències moltes més persones que tenen idees suïcides que les que hi acudeixen després d’haver-ho ja intentat.

Concretament, l’any passat van ser ateses 8.726 persones i més de la meitat d’elles manifestaven una ideació, no acudien per haver-ho intentat. "És a dir –remarca Palao–, que venen a buscar ajuda, perquè d’alguna manera ja no ho perceben com una cosa estigmatitzadora i van a l’hospital; recordo un senyor de Sabadell que s’anava a suïcidar en un espai públic i abans de fer-ho va acudir a urgències".

Un altre element que pot explicar la tendència a la baixa és la gran quantitat de trucades al telèfon 061, que disposa d’especialistes per tractar casos relacionats amb pensaments suïcides. En xifres, el 061 ha rebut, des que es va posar en marxa el 2022, més de 40 trucades diàries de mitjana. La majoria, de dones i joves.

El col·lectiu pendent

El punt negre en aquesta millora és el de les dones joves, de 15 a 29 anys. En aquest col·lectiu els suïcidis no només no han disminuït, sinó que han augmentat. En xifres absolutes, s’han registrat nou casos més respecte al 2023. El pla PRESC portarà a terme un estudi específic sobre aquest col·lectiu per esbrinar els motius d’aquest fenomen. Per a Diego Palao, una possible explicació pot tenir a veure amb la pressió estètica, amb els trastorns de la conducta alimentària o té relació amb la depressió postpart.

Enquestes recents entre població jove universitària donen també resultats preocupants sobre ideació suïcida: més de la meitat dels universitaris han pensat a treure’s la vida.

De cara a pròxims anys, el pla català contra el suïcidi preveu mantenir un pressupost i una sèrie de mesures de prevenció i conscienciació en àmbits com l’escolar. I se centrarà en noves mesures com la creació d’una app digital per a persones en risc de suïcidi. Es tracta d’un pla de seguretat digital de sis passos a través del telèfon mòbil. Un d’aquests passos és trucar al 061 en casos de patir una crisi d’ideació suïcida. Segons Palao, l’experiència demostra que aquesta eina digital d’autoprotecció redueix els reintents de suïcidi en un 40%. També es preveu ubicar cartells de sensibilització en espais públics susceptibles de ser punts on es produeixen intents de suïcidi. Són els anomenats "punts calents", que es poden detectar a partir de les dades de les policies sobre el lloc on tenen lloc aquests intents.

Notícies relacionades

Cinc grans obres tallaran aquesta tardor la circulació de Rodalies

Brians combat l’entrada de droga amb un sistema antidrons

"Si les xifres oficials disminueixen, això és una bona notícia, que pot tenir a veure amb fenòmens sociològics i amb el treball fet amb telèfons d’atenció i amb el canvi d’enfocament; fa 10 anys era impossible parlar d’això en els mitjans i la cultura mèdica era ‘no en parlem’, això ha canviat", opina el portaveu i fundador de Després del Suïcidi, Carles Alastuey, una de les persones que millor coneix aquest fenomen. Alastuey demana no caure en el triomfalisme i no ignorar les persones que estan pensant a suïcidar-se. "La problemàtica continua existint, i en els joves s’ha multiplicat exponencialment; tots els indicadors de salut mental dels joves són pitjors que fa cinc anys", recorda.

En la mateixa línia, Clara Rubio, presidenta de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi, també és prudent: "El descens del 12% és positiu, però som prudents, hem de mantenir aquestes dades a mitjà termini, i estem molt focalitzades en les temptatives i ideació suïcida, on ens falta encara millorar en tots els registres".