Catalunya inicia el curs sense mòbils i amb pantalles sota control escolar
Avui acudeixen a les aules 1,3 milions d’alumnes a infantil, primària i ESO, i el divendres 12 ho faran els de batxillerat i FP / El nou Pla de Digitalització Responsable del Govern marca les restriccions en l’ús de dispositius electrònics.

El curs 2025-2026 arrenca avui a Catalunya amb un total d’1,3 milions d’alumnes en el conjunt d’ensenyaments i amb la novetat de la prohibició total dels mòbils a les aules durant tota l’etapa obligatòria. Es dona així cop de porta a utilitzar-los amb criteris pedagògics a l’ESO, en aplicació del nou Pla de Digitalització Responsable del Govern, pla que deixa a l’autonomia de cada centre quin és l’ús que en fan el professorat i l’alumnat de primària i secundària [a infantil les pissarres digitals estan en procés d’eliminació] de la resta de pantalles.
Una de les moltes diferències entre els centres educatius és l’ús o no de llibres de text. Ja fa uns anys, després de la borratxera digital que va suposar la cèlebre campanya de l’un per un (l’entrega d’un ordinador personal a cada alumne), hi va haver centres que van decidir eliminar per complet els llibres de text, i substituir-los pels portàtils, aprofitant la flexibilitat que dona el classroom, sobretot en l’aplicació de metodologies més obertes.
Més enllà de les normatives superiors, amb el temps, els centres han anat autoregulant l’ús que fan de les pantalles i molts han tendit a apagar-les en els moments en què no és imprescindible utilitzar-les. Seguint la màxima que la tecnologia només cal utilitzar-la "quan afegeix un valor pedagògic" (tot i que la línia entre quan ho fa i quan no és fina) i que no té cap sentit llegir un PDF en pantalla. Com es fa, per cert, en les proves de competències bàsiques, en les quals l’alumnat llegeix els enunciats a l’ordinador però respon en paper.
Realitats diferents
Els instituts que utilitzen llibres de text acostumen a dependre menys dels ordinadors, ja que una part important de la matèria la segueixen amb el llibre, en paper. "Jo projecto els diferents exercicis a la pissarra digital i l’alumnat segueix amb el llibre. Només utilitzem el portàtil al final de cada tema, per fer els exercicis en grup", explica una professora d’anglès d’un institut públic que encara utilitza llibres de paper en algunes matèries. Ella ha treballat en diversos centres sense llibres "en què tots depenien totalment del classroom". De fet, cada centre s’ha anat adaptant a la nova realitat escolar sorgida tant dels seus propis debats interns, com docents, com de la pressió de les famílies.
Oscar Altide és el director del Quatre Cantons, a Barcelona, institut en què no treballen amb llibres. Tampoc tenen portàtils. Funcionen amb tauletes i amb el classroom, on el professorat va penjant el contingut de les diferents matèries. Influïts pel clima social, admet, el professorat està tornant cada vegada més al paper. "Les llibretes són més presents a l’aula, exercicis que abans es feien en ordinador, ara es fan a mà, i textos que abans llegien a la tauleta ara s’imprimeixen i es llegeixen més en paper", apunta el director de l’institut, que recorda que la pregunta sobre l’ús de pantalles és cada vegada més freqüent a les portes obertes. No hi ha dubte que és un tema que preocupa les famílies.
Competència digital
Montserrat Castelló, directora de l’escola Vedruna Gràcia, explica que el curs passat van refer les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC), i van introduir ja la prohibició total del mòbil també a batxillerat.
"Entenem l’ordinador com un recurs que ajuda a l’aprenentatge i a treballar la competència digital", explica la directora, que defineix el seu sistema com a híbrid, i reconeix que cada vegada fan un ús més moderat de les pantalles. "Tenim llibres i si un text el poden llegir en paper, no el llegeixen en pantalla", afegeix Castelló, que apunta que tenen llicències digitals per treballar "alguns aspectes d’algunes assignatures".
"L’alumnat no pot estar tota la jornada escolar davant de la pantalla, però la tecnologia no és bona ni dolenta, el bo o dolent és l’ús que se’n fa, i l’ús ha d’estar al servei de l’aprenentatge", resumeix el seu punt de vista.
A l’Escola Pia de Caldes de Montbui expliquen que tant a l’ESO com al batxillerat, l’alumnat porta l’ordinador però només el pot treure si els docents ho sol·liciten. "L’ús que en fem segueix principalment dues finalitats. La primera és treballar la competència digital –relaten, en la mateixa línia que Castelló–; com ens marca el currículum; i treballem amb programes d’edició de presentacions o vídeos". "En segon lloc, l’utilitzem per fer simulacions de ciències i també en les matèries de programació i robòtica", prossegueixen des de la mateixa escola del Vallès Oriental, on afegeixen que "tot allò que es pot fer en paper, s’ha de fer en paper".
El mateix centre assenyala que ha retardat l’edat en la qual els alumnes tenen el seu propi dispositiu i aquest curs només els alumnes de sisè disposen d’ordinador personal (mesura que a partir del curs 26-27 està previst que s’estengui a tot Catalunya, segons es recull en la nova normativa catalana.
Notícies relacionadesMarta Mas, directora de la Salle Premià, remarca que totes les famílies de la seva escola són coneixedores de les eines digitals que utilitza l’alumnat. Les famílies firmen un consentiment de totes les eines que utilitza l’escola, "i no utilitzem cap eina més de les que s’inclouen en el document".
"Tenim un grup de padrins digitals, alumnes que recullen la veu i inquietuds relacionades amb les pantalles de tots els seus companys i ho traslladen a la direcció", afegeix la directora, a l’escola de la qual s’utilitza l’ordinador "en gairebé totes les matèries, però en cap cas s’utilitza només l’ordinador".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ciberseguretat Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon
- Després de trencar el carnet del partit Miquel Buch carrega contra Quim Torra i creu que Junts "va a menys"
- Telecomunicacions Multa de 5.000 euros per spam telefònic: Espanya estrena sancions dures contra les trucades no desitjades
- El Bellvitge Music Festival es queda sense data el 2025
- La realitat imita l’art El petit poble de Lleida on Picasso va superar el seu bloqueig artístic