Santiago Viteri: "El càncer de pulmó en no fumadors augmenta per la contaminació i el gas radó"

¿Quina és la situació actual del càncer de pulmó?

És un dels més prevalents. I també, un dels més mortals, desafortunadament. Encara no hi ha un programa de detecció precoç, com en el càncer de mama o el de còlon. Sí que hi ha indicis que certs programes de detecció amb TAC en persones de risc molt alt, que hagin sigut fumadores durant anys, ajuden a detectar les lesions quan són molt petites i salvar moltes vides.

El projecte Cassandra, que busca introduir els cribratges de càncer de pulmó en la sanitat pública, provoca controvèrsia. ¿Per què convé fer TAC als fumadors i exfumadors en comptes d’invertir en la lluita antitabac?

La gran batalla, primer, és la prevenció: lluitar contra el tabac perquè causa el 80% dels càncers de pulmó. Però el projecte Cassandra inclou un programa de deshabituació tabàquica per a la gent que participa en el cribratge i l’ajuda a deixar de fumar. Hi ha una assignatura pendent perquè, si la gent deixés de fumar, hi hauria molt menys càncer. Dit això, detectar aviat el càncer de pulmó salva moltes vides. I s’ha vist en països que ja apliquen aquests cribratges. Per exemple, Taiwan, un país superpioner. El que passa és que és un país petit i implantar-lo allà és molt més fàcil.

És a dir, implantar-lo aquí és una qüestió de recursos.

Que aquests cribratges salven vides està demostrat en estudis europeus i americans. El problema és com fer potser més de dos milions nous de TAC cada any. Són molts diners, molta gent i molts radiòlegs que han d’informar d’aquests TAC. I, a més, en alguns casos caldrà fer biòpsies o altres coses que caldrà analitzar. Per això el projecte Cassandra vol assajar si un projecte de cribratge podria funcionar bé a Espanya.

¿Per què augmenta el càncer de pulmó en no fumadors?

És un càncer que és molt freqüent i que afecta tant homes com dones. Està associat al tabac. Però efectivament està augmentant en persones que no han fumat mai i encara no sabem gaire bé per què. Es pensa que segurament té molta relació amb la pol·lució ambiental. El factor ara mateix en què es fa més recerca és el gas radó, que es produeix d’una manera natural a l’interior de la Terra, però que és radioactiu.

¿Què passa?

Que si el gas radó que es produeix en la profunditat de la Terra puja cap a la superfície per les esquerdes, es filtra i se’n va a l’atmosfera, no passa res. Però en llocs que estiguin mal ventilats, en soterranis o en habitatges que siguin just a sobre de llocs on hi hagi molt de granit, per exemple –un mineral que genera aquest gas–, hi pot haver una alta concentració de gas radó. La gent el va inhalant sense adonar-se’n perquè és inolor i incolor, i els pulmons es van inflamant crònicament. Es creu que aquesta és potser la segona gran causa de càncer de pulmó després del tabac. De fet, ara es fan mapes de radó per saber on n’hi ha més i on n’hi ha menys.

¿Quins avenços s’han fet?

El càncer de pulmó és un tumor molt freqüent que es diagnostica tard; per tant, molts casos no es poden curar. Però des del 2004 s’han fet grans avenços pel que fa al diagnòstic genètic molecular: analitzant l’ADN de les cèl·lules tumorals es va descobrir quines fallades tenien aquestes cèl·lules i s’han pogut dissenyar tractaments dirigits, en comptes de ser genèrics, com ara la quimioteràpia, que fa tant malbé tant les cèl·lules bones com les dolentes.

¿I quina és la seva toxicitat?

S’han pogut dissenyar tractaments per a alguns tipus de càncer de pulmó que són en píndoles, que gairebé no tenen efectes secundaris i que han aconseguit que persones amb càncer de pulmó avançat, que abans es morien en el termini d’un any, ara puguin viure molts anys. I també hi ha hagut un altre avenç recent, que és la immunoteràpia: ja hi ha medicaments que activen el sistema immune i fan que les mateixes defenses del pacient siguin les que detectin el càncer i el destrueixin. Això ha comportat un avenç molt gran.

El tabac continua sent el principal factor de risc, ¿correcte?

Sí. I una cosa que ens preocupa molt és, malgrat totes les lleis antitabac, que van ser molt eficaces, l’augment del tabaquisme en adolescents a causa dels vaporejadors i de les cigarretes electròniques. Els vaporejadors també són tòxics i, a més, fan servir un líquid oliós que a l’entrar al pulmó també causa nous danys, diferents dels del tabac tradicional.

El pronòstic ha canviat molt els últims anys.

Sí, ha donat un gran tomb. Penseu que als 80 el pronòstic vital d’una persona amb càncer de pulmó de mitjana no arribava a un any. El 2000, gràcies a les noves quimioteràpies, es va aconseguir superar la barrera d’un any, un any i una mica més. Però ara, amb els nous tractaments d’immunoteràpia, tenim fins a un 35% de pacients que viuen més de cinc anys.

¿Continua sent encara un dels més mortals?

Sí. A Espanya aquest any hi ha hagut uns 35.000 casos nous de càncer de pulmó. I hi ha unes 25.000 o 30.000 morts a l’any. És a dir, la gran majoria dels que es diagnostiquen acaben morint, desafortunadament.

Notícies relacionades

La sincera crítica d'una mare pel cost de 'La tornada al col·le': "Ens han demanat vuit llibres i no sap ni llegir ni escriure"

Rodalies Sud tindrà només una via per obres al Garraf

¿Hi ha un canvi de paradigma de la malaltia?

Sense cap mena de dubte. Ara mateix ja no parlem de càncer de pulmó com si es tractés d’una sola malaltia, sinó com un grup de malalties que es diferencien les unes de les altres pel perfil genètic. És a dir, fem una biòpsia, després una anàlisi genètica, descobrim com és el tumor i triem un tractament personalitzat, molt menys agressiu. Espanya és un país amb una taxa de consum de tabac força alta. Però també és un país amb molt bons mitjans per al càncer de pulmó: hi ha accés a tractaments, oncòlegs, cirurgians... És un país que és capdavanter en el tractament del càncer de pulmó.