Espanya requisa cada any 8.000 armes il·legals del mercat negre

Els clans de la droga s’han consolidat com els principals clients de la venda irregular d’armament, un mercat clandestí en què els rifles més demandats són els kalaixnikovs, els VZ-58 de fabricació txeca i els Zastava M-70 serbis.

Armas de fuego incautadas durante la Operación Brutale de la Jefatura de Información de la Guardia Civil en Maálaga y Granada contra clanes del narcotráfico.

Armas de fuego incautadas durante la Operación Brutale de la Jefatura de Información de la Guardia Civil en Maálaga y Granada contra clanes del narcotráfico. / EL PERIÓDICO

5
Es llegeix en minuts
Roberto Bécares
Roberto Bécares

Periodista

Especialista en Reportatges, Madrid, política i investigació

ver +

El maig passat, el Grup de Tràfic d’Armes de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil va desarticular una organització criminal que estava establerta a Múrcia que subministrava armes a clans del narcotràfic. El modus operandi de l’organització era difícil de rastrejar i la investigació va durar mesos. Persones amb llicència d’armes havien adquirit les armes legalment per després vendre’ls-les als capitostos de l’organització, passant així al mercat il·legal, cosa que feia triplicar el seu valor inicial.

Posteriorment, aquests testaferros en denunciaven falsament el robatori o extraviament i així desviaven armes com rifles, versions civils de fusells d’assalt militars i escopetes policials.

Per a les bandes criminals, les armes són les seves "eines de treball". Les utilitzen per protegir les plantacions de marihuana, els magatzems –anomenats en l’argot criminal guarderies–, així com per garantir la seguretat dels trasllats de la mercaderia, cometre vuelcos (robatoris) contra altres organitzacions o portar a terme venjances entre bandes, com la que va tenir lloc el juliol passat a l’Eixample de Barcelona entre les màfies balcàniques Skaljari i Kavac, que va acabar amb un dels seus integrants tirotejat.

Armes de guerra enterrades

Vinculada a l’esmentada banda que la Guàrdia Civil va desarticular a Múrcia, també en va caure una altra que operava a Granada i que fins i tot tenia un camp de tir subterrani i hi emmagatzemava enterrades tant munició com armes de guerra, entre les quals AK-47. La presència d’aquest tipus d’armes no és inusual entre els clans de la droga, però fonts del Grup de Tràfic d’Armes de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil rebaixen l’alarma que poden produir aquest tipus de notícies perquè són "fets puntuals que no guarden relació amb la realitat".

"De les 8.000 armes il·legals que es confisquen a l’any per part de tots els cossos policials, només 80 o 90 són armes de guerra. És menys de l’1%", puntualitzen a EL PERIÓDICO fonts de la Direcció d’Informació, que precisen que són majoritàries les "armes civils" que es confonen amb les militars, com els rifles semiautomàtics. "Tenen un efecte dissuasori, no disparen a ràfegues, però es poden comprar al mercat civil i passen per autèntiques", precisa un membre d’aquest grup especialitzat de l’Institut Armat.

En el cas de les armes de guerra que es confisquen als grups criminals, solen procedir dels països d’Europa de l’Est, ja que moltes van ser utilitzades en la guerra dels Balcans, tot i que n’hi ha originàries de nombrosos països en conflicte, ja que l’AK-47 és l’arma més venuda del món: s’estima que hi ha en circulació entre 70 i 80 milions d’unitats d’aquest fusell d’assalt. A més del kalaixnikov, els rifles més venuts al mercat negre europeu són els VZ-58 fabricats a la República Txeca i els Zastava M-70 d’origen serbi.

Després del conflicte als Balcans, l’any 1995, van quedar moltes armes fora de control en mans de tots els contendents i de les diferents faccions, que no sempre eren exèrcits regulars. A l’acabar la guerra, hi va haver qui es va guardar les armes i amb el pas dels anys les va vendre, facilitant el mercat negre. Si als països d’Europa de l’Est es poden comprar per 300 euros, a Espanya es poden arribar a vendre per entre 3.500 i 5000 euros.

El trasllat entre els països de la Unió Europa es fa per carretera, amagades per peces en dobles fons de camions i autobusos. La Direcció d’Informació ha detectat organitzacions d’albanesos i de kosovars, molt actives en el tràfic de drogues, que porten armes als mateixos camions que utilitzen per recollir la droga a Espanya.

Els agents s’han trobat casos d’armes de guerra, letals, que s’havien desactivat en altres països per al seu ús com a armes de fogueig, però s’havien reactivat a Espanya per mirar de vendre-les als clans del narcotràfic, si bé insisteixen que els tirotejos amb aquestes armes són "casos aïllats". Un dels últims successos és el que es va produir l’octubre passat, quan en un enfrontament entre bandes a la barriada de les Tres Mil Viviendas de Sevilla es va utilitzar un kalaixnikov.

Els grups criminals clients d’aquest mercat negre d’armes estan establerts fonamentalment a la Costa del Sol i el Camp de Gibraltar, la zona calenta del narcotràfic al nostre país, malgrat que cada any s’estén a més punts d’Espanya a causa de la proliferació de les plantacions de marihuana, ja que són molt rendibles per als delinqüents, a l’obtenir-se molt de benefici i ser els costos penals molt baixos.

Operació del 2020

Els investigadors recorden una operació que van portar a terme a finals del 2020 després que tinguessin lloc un bon nombre d’homicidis per venjances a la Costa del Sol i el Camp de Gibraltar. El denominador comú era l’ús d’un tipus de fusells d’assalt –Zastava M70– que havien sigut desactivats al seu dia, però en un taller de Coín (Màlaga) es trucaven per tornar utilitzar-se en ràfega. En aquella operació es van confiscar més de 160 armes, 30 de les quals fusells d’assalt.

Malgrat que des de la Guàrdia Civil s’assegura que no hi ha més incidència de tràfic il·legal d’armes que altres anys –s’han fet més de 130 operacions contra el tràfic d’armes en cinc anys i s’ha detingut 358 persones–, les xifres en algunes comunitats són cridaneres. Per exemple, a Catalunya: els Mossos d’Esquadra van intervenir l’any passat un total de 445 armes de foc vinculades a la delinqüència, xifra que suposa un 14% més que l’any anterior.

Notícies relacionades

Malgrat les freqüents confiscacions d’armes, des de la Direcció d’Informació incideixen que els tirotejos són excepcionals, ja que la legislació al respecte és molt restrictiva i l’únic a què tenen accés els ciutadans majoritàriament és a armes de caça.

"Espanya és un país segur", raonen des del grup especialitzat, on recorden que només un 16% dels entre 290 i 300 homicidis que es produeixen a l’any a Espanya es cometen amb armes de foc.