Menys víctimes de trànsit per primer cop a l’estiu des del 2021

Un total de 228 persones han mort a les carreteres espanyoles en els mesos de juliol i agost, 15 menys que el 2024. Es tracta del primer descens des del 2021, i això és especialment significatiu perquè s’ha produït un rècord de desplaçaments que podria haver suposat un augment de la sinistralitat viària. Però no ha sigut així: s’han superat els 100 milions de viatges de llarg recorregut, un 2,7% més, el registre més alt de la sèrie històrica. I els morts a la carretera han caigut un 6%.

Es tracta, per tant, d’una "dada esperançadora", segons va destacar ahir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la presentació del balanç provisional de l’operació Estiu 2025. "Tot i així, en matèria de seguretat viària, mai ens permetem baixar la guàrdia, perquè en aquests dos mesos 3,7 persones han perdut la vida cada dia a les nostres carreteres", va alertar.

Aquest estiu hi ha hagut dies especialment funestos, com el 6 de juliol (11 morts), però també quatre dies seguits sense morts, una fita que només s’ha produït en cinc ocasions a l’estiu des que hi ha estadístiques. També destaca un sinistre a Sisante (Conca) en què van morir cinc persones de cop, una desgràcia que no es produïa des de l’estiu del 2014.

La reducció de la sinistralitat viària s’ha produït de manera generalitzada, independentment del tipus de via o del mitjà de desplaçament. També han descendit les víctimes entre els usuaris vulnerables, que han suposat 101 morts, en comparació amb les 117 de l’estiu passat. Tot i així, representen el 44% de les defuncions, amb una lleugera disminució respecte al 48% que van suposar el 2024.

Estabilitat en les motos

La majoria dels usuaris vulnerables anaven, un cop més, amb moto. Però, per primera vegada des del 2014, les morts de motoristes han baixat a l’estiu, ja que n’han mort un total de 72 al juliol i l’agost, quatre menys que el 2024, xifra que, segons la DGT, mostra una "tendència cap a l’estabilitat". Al seu torn, han mort 20 vianants (quatre menys que el 2024), 11 en carretera convencional i nou en autopistes o autovies, malgrat que l’accés per als vianants està prohibit. Un d’ells era un operari de conservació de carreteres. En aquesta mena de sinistres la baixa visibilitat sol ser un factor determinant: nou vianants van morir durant la nit o l’alba i set no portaven peces reflectores, element fonamental per ser detectat pels vehicles.

Notícies relacionades

L’ADN del jersei d’Helena Jubany obre la porta a un judici

El canvi climàtic va avivar les condicions dels incendis

També, novament, diverses de les víctimes mortals no utilitzaven els elements de seguretat. Per exemple, 29 dels 107 morts en turisme o furgoneta no portaven posat el cinturó de seguretat, en comparació amb els 27 de 105 del 2024. A més, dos motoristes dels 65 no portaven casc, ni tampoc un ciclista dels sis morts.

La sortida de via continua sent el sinistre més perillós: ha provocat el 43% del total de morts. Són 99 víctimes mortals, tres més respecte al 2024. Les col·lisions frontals, en canvi, han suposat el 23% de les morts (53, nou menys que el 2024). Així mateix, la mortalitat s’ha reduït en totes les franges d’edat, excepte entre els 25 i 34 anys, entre els quals hi ha hagut 38 morts, nou més que a l’estiu passat.