Els CAPs ‘recepten’ caminades i teatre contra la soledat no desitjada

A Catalunya, l’atenció primària ha afinat el seu radar en els últims anys per detectar precoçment, entre els seus pacients, persones afectades per aquesta realitat. Els centres de salut han ideat iniciatives per pal·liar-la. Una de les més noves és Caminem Junts, del CAP Balàfia-Pardinyes, a Lleida, un projecte que consisteix en una sèrie de caminades per als pacients del centre que tinguin més de 65 anys i algun risc d’aïllament.

La covid va accentuar la realitat

"La soledat no desitjada té unes conseqüències físiques o psicològiques que veiem quan els usuaris consulten el metge o infermera de capçalera. Solen ser persones que s’aïllen a casa, fan menys activitat física –hi ha més sedentarisme– i s’alimenten pitjor", explica Jacob Mesalles, infermer del CAP Balàfia-Pardinyes, membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (Aificc) i impulsor de Caminem junts. Per això la soledat "augmenta" el risc de malalties cardiovasculars i respiratòries.

Els estudis més fiables sobre la soledat no desitjada són d’abans de la pandèmia i assenyalaven que entre el 4% i el 10% de la gent gran patia de soledat no desitjada. La covid va accentuar aquesta realitat i, tot i que falten investigacions més robustes, ja hi ha estudis que apunten que aquesta problemàtica podria oscil·lar entre el 10% i el 18,5% de les persones grans a Europa.

Como explica Mesalles, l’origen del projecte Caminem Junts es remunta al 2023. "Vam analitzar els problemes de salut de la nostra població i vam veure que l’aïllament era un problema molt prevalent als barris de la nostra àrea bàsica de salut (ABS)". Per posar-hi solució, van idear les caminades. "Agrupem les persones segons la seva capacitat física i on viuen, i fan tres o quatre caminades a la setmana durant una hora", explica aquest infermer. L’activitat, afirma, està "molt dirigida" i "molt individualitzada". El CAP la recepta a determinats usuaris. Aquestes caminades no només mantenen la forma física dels que hi participen, sinó que els permeten relacionar-se amb altres persones.

"Abans els fem una entrevista al CAP i analitzem com estan físicament, si poden anar a un ritme més ràpid o no". Mesalles assegura que aquestes caminades compleixen el volum d’activitat física que estableixen els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De moment a Caminem Junts hi ha uns 70 usuaris apuntats, veïns tots ells del barri lleidatà de Pardinyes, cosa que afavoreix la seva xarxa veïnal i comunitària més pròxima. La intenció del CAP és ampliar-lo a dos barris més de la zona. Tot i que és habitual organitzar caminades des dels centres de salut, la particularitat d’aquest projecte és que les persones de cada grup tenen una capacitat física molt similar i viuen a prop les unes de les altres, i d’aquesta manera poden crear vincles d’amistat.

La soledat no desitjada també causa problemes psicològics. Ho diu Ester Giménez, presidenta de l’Aificc. "Les infermeres mirem pel benestar global del pacient i per això qualsevol malestar psicològic significa que no estàs disfrutant d’una bona salut", afirma. Aquesta infermera que treballa al centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Gràcia, a Barcelona, assegura que a les urgències cada vegada es veu més aquesta problemàtica. "Hi ha cada vegada més persones que van al metge per coses lleus, simplement perquè estan soles. Això té un impacte en el sistema sanitari. Es tracta de visites on no hi ha un motiu de consulta important i, si no estiguessin soles, no vindrien", assenyala.

Xarxa comunitària

La majoria de les vegades els pacients no exterioritzen aquesta soledat no desitjada. "Però nosaltres valorem la seva situació social i familiar i acabem detectant que hi pot haver soledat. De vegades hi ha usuaris que tenen soledat i no tant malestar. I al revés, persones amb famílies i vides actives aparentment, però que, tot i així, se senten soles. Nosaltres analitzem bé el context de cada pacient", apunta Mesalles.

Els centres de primària, a més, al desenvolupar activitats comunitàries, estan en contacte amb els diferents serveis dels barris. Això els dona instruments que els permeten derivar-hi els seus pacients. És el que fa, per exemple, el CAP Casanova de Barcelona, que tot i que no té activitats específiques per abordar la soledat no desitjada, sí que informa els seus usuaris de recursos que tenen per trencar aquest aïllament.

Notícies relacionades

El Roig Arena obre les portes a València per fer-se amb els grans recintes d’Europa

"Aquí faig exercici i amics"

Hi ha tres activitats a les quals principalment deriva aquest CAP, explica la infermera Marta Soriano: l’Espai de la Gent Gran de l’Esquerra de l’Eixample, que està destinat a més grans de 65 anys (o de 55 que estiguin prejubilats); el projecte Plaudite Teatre, que es porta a terme amb alumnes de l’Institut Escola Londres (persones grans i adolescents realitzen teatre intergeneracional); i el projecte Grans Teatreros, en el qual una persona de més de 18 anys acompanya al teatre una persona de més de 65 anys (en situació de risc) durant tot un any i tots dos tenen entrades gratuïtes.

"La soledat no desitjada va a més. A l’Eixample hi ha una bretxa generacional, es barreja gent molt gran amb gent molt jove i molt turisme. Sol ser gent gran que viu en pisos de rendes antics", explica Soriano. Els mateixos pacients van al CAP acompanyats de les seves cuidadores. I ells mateixos ho verbalitzen: que els seus fills viuen a fora i no volen "molestar-los". "Nosaltres tenim un paper molt pròxim amb els pacients i les seves famílies. Intentem que tota la família tingui el mateix professional de referència. Duem a terme una entrevista biopsicosocial per veure si tenen bona relació o no, i determinar si hi ha alguna esfera social que estigui en risc per així passar a abordar-la", acaba.