Més de vuit milions d’alumnes tornen dilluns a classe a Espanya

El curs arrenca amb la reforma del professorat en repòs / Madrid posa en marxa un model similar al català de centres que imparteixen d’infantil a ESO

Més de vuit milions d’alumnes tornen dilluns a classe a Espanya
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Amb l’excepció de Navarra, que s’avança uns dies, la majoria de comunitats autònomes espanyoles tenen assenyalat el 8 de setembre com a primer dia de classe. Comença, doncs, el compte enrere per a la tornada al col·le per als 8,3 milions d’alumnes d’infantil, primària, ESO, educació especial, batxillerat i FP. Amb la llei educativa completament implantada en totes les etapes, la selectivitat modificada per fer-la més competencial, els mòbils personals dels alumnes vetats de les aules i un lleuger pas enrere en l’ús de pantalles a classe, el curs 2025-2026 arrenca sense grans novetats legislatives i amb la reforma del professorat, de moment, en repòs.

A Navarra, els alumnes de secundària i batxillerat acudiran a classe dijous vinent, dia 4. Entre aquell dia i dilluns vinent, 8 aniran fent el mateix els d’infantil, primària i FP. A Euskadi, alguns centres obriran les portes divendres vinent, 5 per a una sessió de presentacions, però majoritàriament ho faran dilluns, 8, el mateix dia que a Catalunya, Madrid, el País Valencià, Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó i Cantàbria. El gruix dels estudiants d’Astúries, les Canàries i La Rioja ho faran un dia més tard, igual que a Ceuta i Melilla. Les Balears i Andalusia donaran la benvinguda al curs dimecres, 10 i, un dia més tard, serà el torn d’Extremadura.

Sobreoferta de centres

El debat que continua sobrevolant el sistema educatiu és el mateix des de fa uns anys: la caiguda de la natalitat (un 37% menys des del 2008), que provoca una sobreoferta i molts centres estan més necessitats que mai d’alumnat nou per sobreviure. Malgrat que les aules són cada vegada més complexes, la reforma del professorat, una de les grans apostes polítiques, està en repòs. I això malgrat que la ministra d’Educació, Pilar Alegría, que la setmana passada va participar a Xile en la cimera mundial sobre docents de la Unesco, va destacar que "la inversió en la professió docent no és un gest tècnic ni comptable, sinó una decisió política i un compromís moral". La Unesco, precisament, ha alertat de la crisi que afronta la professió docent. La directora de l’organisme internacional, Audrey Azoulay, va assegurar que és "urgent" la revalorització d’una professió que ha duplicat la seva taxa d’abandonament en els últims set anys.

Més enllà de les polítiques educatives, docents i alumnes es retrobaran ben aviat a les aules. A Madrid, després de l’anunci fet al febrer per la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, 49 escoles d’infantil i primària (CEIP) impartiran també primer i segon d’ESO convertint-se en CEIPSO, amb jornades partides, igual com a primària. La idea de les autoritats madrilenyes és que el model –similar als instituts-escola que funcionen a Catalunya, tot i que aquests imparteixen primària i tota l’ESO–, es consolidi i estendre’l a altres centres.

A La Rioja, el nou decret de convivència reforça l’autoritat del professor i aposta per la mediació per solucionar els conflictes escolars. També hi ha modificacions en els currículums d’ESO i Batxillerat, que augmenten de tres a quatre hores setmanals les assignatures de llengua i matemàtiques (a 2n i 3r d’ESO).

Al País Valencià, la Conselleria d’Educació ha començat la demolició dels cinc centres escolars més afectats per la dana. "Aquestes demolicions són un pas més per continuar avançant en la reconstrucció educativa després de la riuada del 29 d’octubre que va afectar 115 centres i 48.721 alumnes", va explicar la setmana passada el màxim responsable de la política educativa, José Antonio Rovira. Una vegada enderrocats els centres es procedirà a la seva nova construcció. Mentrestant, l’alumnat rebrà les seves classes en aules prefabricades. Concretament, més de 4.000 escolars valencians començaran el curs en barracons per culpa de la dana.

Mobilitzacions a Cantàbria

Notícies relacionades

L’inici del curs a Cantàbria estarà marcat per mobilitzacions dels sindicats docents, que han anunciat diversos dies de vaga per reclamar una pujada salarial, un conflicte que es va iniciar fa 10 mesos i que ja ha tingut altres jornades d’atur. A Astúries, més de 9.600 professors tornen a les aules "vigilants" perquè es compleixi el pacte que va aixecar la vaga del curs passat.

Mentrestant, els docents de Castella i Lleó començaran el curs després de firmar un acord amb una pujada salarial. A Castella-la Manxa hi haurà 530 docents més que el curs passat, fins als 33.600, segons dades ofertes pel Govern regional, Esther Padilla. A Galícia, es manté per segon any l’acord entre sindicats i la Xunta per a la reducció progressiva de ràtios, que afectarà 4t i 5è de primària.

Temes:

Ceuta El País