Catalunya elimina els peixos de llacs pirinencs per restaurar els ecosistemes

Això s’explica perquè aquests llacs es van formar principalment per l’acció de les glaceres, que van excavar depressions a la muntanya fa milers d’anys. Al descongelar-se, aquestes depressions es van omplir d’aigua, però es van mantenir aïllades, sense colonització natural de peixos a través dels rius.

El problema, però, és que en més de la meitat dels llacs del Pirineu hi ha peixos. En alguns casos, s’han alliberat truites per a la pesca recreativa. Però el desastre ecològic no el causa la truita de riu, sinó el barb roig (Phoxinus phoxinus). Es tracta d’un peix molt petit utilitzat com a esquer per capturar precisament les truites.

«Quan aquests peixos colonitzen l’estany, es mengen els ous de les truites i acaben amb elles», detalla Marc Ventura, científic del CSIC. A més, tenen una boca tan petita que no es poden depredar entre ells, com sí que fan les truites. «Com que no hi ha cap control poblacional, es converteixen en l’espècie principal de l’estany i transformen l’ecosistema», afirma Ventura. L’aigua s’enterboleix i es veu d’un color verdós.

Nou mètode

Durant els últims anys, s’ha intentat erradicar els ‘phoxinus phoxinus’ de forma manual, però mai s’ha aconseguit que desapareguin del tot. Ara, però, s’ha plantejat utilitzar un biocida orgànic que ja es va provar amb èxit la Vall d’Aran i que eliminarà tots els exemplars de peix dels llacs pirinencs. Aquest dimecres, la substància es farà servir a Tres Estanys, al parc natural de l’Alt Pirineu. El pla forma part d’un projecte europeu en què col·labora el CSIC.

Aquest producte pioner, anomenat ‘rotenona’, és d’origen vegetal i quan s’aboca a l’aigua impedeix respirar els peixos. «No suposa una amenaça per a altres animals ni per als humans», afirma Ventura. «El més greu que podria passar és que algun exemplar de peix morís més cap a baix, al riu, però és improbable perquè hi ha un altre estany que actua com a tap i ho evitaria», remarca.

Des del parc natural destaquen que la ‘rotenona’, a més de ser eficaç, té un cost més baix que els mètodes tradicionals, assenyala Marc Garriga, director del parc: «Amb un dia d’actuació erradiquem el barb roig del llac». En aquests moments, s’està estudiant aplicar la ‘rotenona’ en més llacs pirinencs en què hi hagi barb roigs. «Quan només hi ha truites, la situació no és tan dramàtica», matisa Ventura.

Recuperació ràpida

Notícies relacionades

Les universitats catalanes obren pas a la IA als plans d'estudis

Igualada i Manresa seran punts de trobada d'una nova plataforma de cites ràpides en català per buscar l’amor de proximitat

«A diferència del que es pot pensar, l’absència de peixos, en aquests llocs, afavoreix la biodiversitat», exposa Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. El repte és restaurar uns ecosistemes fràgils: «Està demostrat que en molt poc temps, l’estany recupera el seu estat original i els amfibis i microorganismes ho reconquereixen». A més d’utilitzar aquest producte orgànic, també es realitzaran accions de millora de l’ecosistema.

El retrocés de la biodiversitat, a Catalunya, segons les dades oficials disponibles, és del 28%. Però a les aigües continentals (rius, llacs i estanys), el declivi supera el 50%. «Les espècies exòtiques i la destrucció dels hàbitats són dos dels principals factors i amb aquest projecte mirem de solucionar part del problema», diu Vilahur. Al parc natural de l’Alt Pirineu, hi ha boscos, espais oberts i zones humides. Aquests últims ecosistemes, els espais aquàtics, són els més malmesos. I el principal responsable és el barb roig: «Aquest peix és l’impacte ecològic més greu de tot el parc natural».