Negoci a l’alça
Preparats per a l’apocalipsi
Una empresa de Caldes de Malavella impulsa la construcció de refugis subterranis a les comarques gironines "davant l’augment de la demanda", asseguren. Es tracta de búnquers privats dissenyats per allotjar famílies senceres i resistir una guerra, una pandèmia o un col·lapse global.
El búnquer més car fins ara s’ha construït a Begur. Va costar 280.000 euros

A les comarques de Girona ja hi ha búnquers privats dissenyats per resistir una guerra, una pandèmia o un col·lapse global. Són estructures subterrànies, hermètiques i completament equipades que ofereixen una alternativa real davant escenaris extrems. L’empresa Bunker Zona, amb seu a Caldes de Malavella, ja n’ha construït dos a la província –concretament, un a Begur i un altre a la Cellera de Ter–, i 17 més repartits per la resta d’Espanya. El negoci, discret i a mida, creix impulsat per la sensació d’inestabilitat global.
"Veient les notícies sobre la guerra d’Ucraïna, Putin, Trump... vaig pensar: això se’ns pot acabar escapant de les mans", diu Esteban López, fundador de la companyia. Constructor de professió, va crear Bunker Zona el 2023 després de detectar un canvi de mentalitat en part de la població. "A Finlàndia, si construeixes una casa de més de 300 metres quadrats, estàs obligat a fer un búnquer. I a Alemanya han invertit 36 milions d’euros a preparar els búnquers que ja tenen", afegeix.
Els búnquers es construeixen sota terra, integrats al jardí dels habitatges, amb accés directe des del garatge i completament invisibles des de l’exterior. "Ha de quedar totalment dissimulat. Ni tan sol el lladre que entri a casa teva ha de saber que hi és", assegura López. L’empresa calcula que cada projecte pot durar entre tres i sis mesos. Actualment tenen set encàrrecs en marxa.
Segons l’empresa, la construcció d’un búnquer respon a la necessitat de "garantir la seguretat personal i familiar davant situacions de crisi i desastres naturals".
Així són els búnquers
Els refugis de Bunker Zona tenen una superfície d’entre 6 i 12 metres de llargada, 2,5 metres d’amplada i es construeixen a una profunditat de set metres. Estan fets de formigó, ferro i acer i poden incloure sistemes de ventilació passiva i activa, filtres d’aire, sistemes de purificació, emmagatzematge de menjar i aigua, comunicació per ràdio, telèfons satel·litaris i geolocalitzador GPS. "Els búnquers són estancs. Estan fets a prova d’aigua i de bales. Tampoc tenen cobertura a dins. Es comuniquen per ràdio i porten geolocalitzador, un GPS, per si passa qualsevol cosa", explica López. "És un sistema similar a la caixa forta d’un banc, però a casa teva", afegeix.
Els preus van des dels 60.000 euros per a la carcassa bàsica. A partir d’aquí, tot depèn de la mida, el nivell d’equipament i la seva ubicació. El búnquer més car que han fet fins ara és el de Begur, que té piscina i va costar 280.000 euros. La clientela és diversa, però amb un perfil econòmic clar: "El perfil és mitjà-alt, bastant alt", resumeix el responsable.
Tots els projectes disposen de contractes de confidencialitat. "Tenim un contracte que dura uns 10 anys. I a partir dels 10 anys ja se’n poden ensenyar fotos. És sobretot pels treballadors i per la informació dels propietaris. No es pot divulgar", remarca López.
Els refugis estan dissenyats per allotjar famílies senceres. L’empresa ofereix models per a 4 o 5 persones i també per a grups de fins a 8. Recentment han desenvolupat un model especial per a ajuntaments i persones que custodien obres d’art o documents sensibles. "Hi ha gent que porta obres d’art pel món i de vegades les ha de deixar a casa o en una galeria tancada. Hem creat un disseny per a aquesta mena de clientela", assenyala.
Des de l’inici de l’empresa la demanda ha anat en augment, i l’interès es dispara cada vegada que hi ha una crisi visible. "Després de la dana i de l’amenaça de l’apagada vam notar un increment del 40% de la demanda", assegura López. Tot i que la majoria dels encàrrecs provenen de fora de Catalunya, ell creu que el mercat català és latent: discret, però receptiu. "Això es ven més a Espanya que a Catalunya. Aquí es va més a poc a poc, peròhi ha interès", acaba dient.
- De la política, ¿se’n surt? (VIII) Xavier Domènech, exlíder dels Comuns: «M’han sondejat de diferents espais polítics, però no em plantejo tornar»
- Meteorologia El Meteocat emet un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluges a Catalunya
- Gairebé dos mesos desapareguda Indonèsia deté dos homes per la mort de Mati Muñoz
- Balanç de la temporada alta El nombre de turistes continua creixent a Espanya, però el consum es refreda
- Després de sis mesos ingressat Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»
- Retorn a l’activitat parlamentària El Govern inicia el curs amb gestos als seus socis i els Pressupostos en l’aire
- Xavier Domènech "M’han sondejat de diferents partits, però no em plantejo tornar"
- Proposta popular Feijóo acusa un Govern "fallit" de posar-se "de perfil" en els incendis
- Una investigació La batalla del comptable contra el Banc d’Espanya
- Crítiques al PP El PSOE defensa la seva gestió en els incendis