Aurelio Mosteiro, coordinador adjunt de l’UIFO: "No detectem mai una trama, però sí petits grups"

Treballen des del 2021 i vostè coordina Pontevedra i Ourense, amb la superfície més gran cremada de tot Galícia. Faci balanç.

Han sigut quatre anys molt intensos, amb un equip que ha treballat més enllà de l’horari laboral quan ha sigut necessari. Gràcies a aquest esforç hem aconseguit proves inicials i fins i tot directes per posar a disposició judicial persones per provocar incendis, tant intencionats com per imprudència. També hem tramitat nombroses denúncies administratives per infraccions contra la llei de defensa contra els incendis.

Només una de cada quatre detencions acaba en condemna. ¿Quines dificultats troben per demostrar la intencionalitat?

La dificultat més gran és aconseguir una prova concloent. Una gravació directa d’algú provocant un foc seria definitiva, però això gairebé no passa mai. Per això treballem amb proves indiciàries que, sumades, ens permeten construir un atestat sòlid. Comptem amb mitjans tecnològics que fa uns anys eren impensables, però tot i així els procediments judicials solen ser llargs i complexos.

¿Quines són les claus que els permeten diferenciar un incendi accidental d’un de provocat?

En els accidentals hi sol haver vestigis clars: una burilla, una fallada mecànica, una línia elèctrica. Quan no hi ha explicació natural ni accidental, analitzem quines activitats es desenvolupaven a la zona i quins objectius podria tenir algú al calar foc. La ubicació, l’hora –per exemple, de nit– o l’existència de diversos focus simultanis són indicis molt significatius.

¿Quin pes tenen les proves físiques com llumins o accelerants davant altres factors?

La investigació sempre és una suma de proves. Trobar restes de l’ADN o un artefacte amb retard és molt rellevant, però també ho és demostrar un patró de repetició o la intencionalitat en l’elecció del lloc i del moment.

Desmunti o confirmi: ¿han detectat alguna vegada l’existència de trames organitzades per calar foc?

No hem trobat mai una trama organitzada de gran abast a Galícia. El que sí que veiem cada vegada més són petits grups, de tres o quatre persones, que actuen de manera concertada i de vegades vinculats. El 2023, per exemple, a Trives (Ourense) tres persones van ser posades a disposició judicial per actuar com a grup organitzat. Però el factor clau aquest estiu és la sequera prolongada, amb altes temperatures, vents canviants i baixa humitat. És a dir, el combustible està molt més disponible, amb més dies propicis perquè sorgeixin focs, ja siguin intencionats o imprudents.

Notícies relacionades

Felip VI demana "col·laborar per tirar endavant" les zones afectades

Risto, el burro que va avisar del foc

Un altre dels mites habituals és que el personal d’extinció pugui estar al darrere d’alguns incendis. ¿Han detingut mai algú d’aquests col·lectiu?

És un col·lectiu molt ampli i no podem generalitzar. El que sí que passa és que, si hi ha sospites fundades, el mateix sistema ho detecta i ens ho comunica. Llavors investiguem i, si escau, ho posem en coneixement judicial. No hi ha un patró general.