Catàstrofe mediambiental

El fiscal de Medi Ambient va urgir el febrer a vigilar els plans antiincendis

Antonio Vercher advertia en un decret que era "imprescindible revisar el grau de compliment" dels programes de prevenció de focs forestals.

El fiscal de Medi Ambient va urgir el febrer a vigilar els plans antiincendis
5
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Antonio Vercher Noguera (1953) es jubila el setembre com a fiscal de sala coordinador de Medi Ambient i Urbanisme del Tribunal Suprem. I que se sàpiga no hi ha un candidat previst per substituir-lo, tenint en compte la situació del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a l’espera de la interlocutòria d’obertura de judici oral (cas de filtració del correu d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid).

Aquest mes de febrer passat, Vercher va elaborar un ofici que es va traduir en un decret que posava dret de guerra als fiscals delegats de Medi Ambient i Urbanisme de tot el país per assegurar els plans de prevenció d’incendis. "Novament –escrivia al seu decret– iniciem des d’aquesta unitat la campanya anual de prevenció d’incendis forestals".

Cal tenir en compte que Vercher té un currículum acadèmic excel·lent: llicenciat en Dret (Universitat de València), doctor en Dret (Universitat de Cambridge, Regne Unit), màster en Dret per la Universitat Harvard (Massachusetts, Estats Units); diplomat pel Seminari d’Estudis Legals Americans a Salzburg (Àustria).

Ja el 1990 enfila cap al Medi Ambient, quan és nomenat fiscal coordinador en temes mediambientals del Tribunal Superior de Justícia de València fins a 1994. Després de ser promogut el 1996 a la màxima categoria de la carrera al ser nomenat fiscal de sala del Tribunal Suprem, seria nomenat el 2006 fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme. Gairebé 20 anys més tard, en les pròximes setmanes, s’acull a la seva jubilació. No després d’exercir el seu segon mandat com a president del Consell Consultiu de Fiscals Europeus (CCPE) del Consell d’Europa.

I no després d’intentar advertir, "novament", com assenyala en el seu decret del 17 de febrer, que calia estar preparat per a una feina que havia de ser molt difícil a l’estiu de 2025. I sobretot tenint en compte que el 2024 havia sigut un any no especialment dolent.

Un 2024 millor que l’any anterior

"Recapitulant les dades de l’any precedent, l’any 2024, ha millorat respecte als resultats del 2023. Segons les dades provisionals ofertes pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic en el Avance informativo de incendios forestales, en el període de l’1 de gener al 31 de desembre, el 2024 ha sigut el millor any en nombre d’incendis forestals de la dècada amb 6.134 incendis, quan la mitjana és de 9.670". Quant a les dades de superfície, afegia, "l’any no ha millorat respecte als resultats del 2023. Les dades de superfície forestal afectada són de 47.711,13 hectàrees cremades, el segon millor any de la dècada". També destacava que "el nombre de grans incendis forestals, considerant com a tals aquells que superen les 500 hectàrees, ha sigut de 16 incendis; la quarta millor xifra del decenni, el mateix número que el 2015 i que s’allunya de la mitjana dels últims 10 anys que se situen en 23". I, tot i això... Vercher no abaixava la guàrdia sinó ben al contrari.

"La prevenció dels incendis forestals és una prioritat per a aquesta Fiscalia de Sala i, per això, s’ha involucrat en la tasca (tant operativa com d’obtenció de dades), a tots els cossos policials i agents adscrits incrementant la seva actuació respecte a 2024, sumant-se a la tasca del Seprona, els Agents Forestals i la xarxa local, aprofitant al màxim les possibilitats que ofereix en aquest àmbit tant la llei de muntanyes com la llei reguladora de bases de règim local. En aquesta línia, tant el Seprona com els Agents Forestals han aportat mensualment al fiscal de sala coordinador dades relatives a les persones detingudes o investigades per delictes d’incendis forestals així com dades de localització de punts de risc alt d’incendis, actuació que ha comptat amb la col·laboració de la Policia Local".

Mapatge amb drons

Recordava que aquest 2025, com ja es va fer l’any passat i en paral·lel a la campanya de prevenció d’incendis forestals, s’ha enviat un ofici als tres cossos esmentats amb la finalitat que, aprofitant les noves tecnologies —en concret, l’ús de drons— duguin a terme un mapatge detallat del territori. Es tracta d’identificar aquells punts que, per la seva orografia, superfície forestal, temperatura i altres variables, presenten un risc mitjà o elevat de patir incendis. Aquest mapatge ha de servir tant per reforçar les tasques de prevenció i resposta com per comprovar si els municipis situats en aquestes zones de risc disposen dels corresponents plans de prevenció d’incendis.

I alhora assenyalava: "S’insisteix en la importància de la vigilància respecte al compliment de l’obligació de tenir plans de prevenció d’incendis per part dels Ajuntaments en el terme municipal del qual existeix superfície forestal i en els supòsits regulats en les legislacions autonòmiques, especialment transcorregut un temps des d’aquesta iniciativa".

I aquí ja estava, malgrat que els resultats del 2024 havien estat menys severs, llançant una alerta. "Les previsibles altes temperatures i l’escassa neteja dels boscos fa preveure una temporada més que complexa, sobretot si no s’adopten les mesures preventives adequades segons els corresponents plans, per la qual cosa es fa imprescindible revisar el grau de compliment per part dels consistoris obligats per la normativa".

Vercher explicava que "en virtut de l’article 48 de la llei 43/2003, del 21 de novembre, de muntanyes, modificada per reial decret llei 17/2022, del 20 de setembre, disposa concretament que ‘les comunitats autònomes davant el risc general d’incendis forestals, elaboraran i aprovaran plans anuals per a la prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals".

I, atenció, el fiscal apuntava que el Ministeri per a la Transició Ecològica, amb la participació de les comunitats autònomes, "ha estat elaborant directrius i criteris comuns per a la redacció dels referits plans que s’aprovaran mitjançant reial decret". Però aquest reial decret, pendent des del 2022, no va veure la llum.

Notícies relacionades

Arran dels fets d’aquestes setmanes, Vercher ha instat aquesta setmana els fiscals de Medi Ambient a investigar què s’ha fet, com s’ha actuat i per què s’han incomplert les mesures de prevenció, amb l’objectiu de determinar si cal emprendre accions penals.

Anar-se’n en les pròximes setmanes després d’una guerra de dècades, com Vercher, en aquestes condicions, provoca cert neguit, com la que atribueixen al fiscal de Medi Ambient i Urbanisme professionals que el coneixen.