Transhumància a Astúries.  Pastures en altura amb 300 vaques

El camí dels pastors que va tallar el pas del foc a Ponga

El camí dels pastors que va tallar el pas del foc a Ponga

LNE

1
Es llegeix en minuts
PEIO H. RIAÑO

Dies enrere va cremar la campa de la pleta de Piagüe, que cobreix la Foz de la Escalada, al Cordal de Ponga. En aquesta muntanya hi ha unes 300 vaques a l’estiu i la tardor. Per accedir a aquestes pastures d’altura, cal travessar un congost, encaixat entre dues grans masses calcàries que va separar l’erosió mil·lenària del riu Taranes. És un espectacular congost des d’on es veu l’inconfusible perfil dels Picos de Europa. No és el Camí de Sant Jaume, és el camí dels pastors i ha salvat de les flames el bosc que creix a l’ombra del pic Tiatordos. Amb prou feines té un ample de 40 centímetres, però va ser suficient per tallar el foc sense control que es va originar el divendres 15 d’agost, mentre el poble celebrava la seva festa gran. Aquest camí que va actuar de tallafoc també és un símbol, que demostra que la prevenció més eficaç contra la devastació provocada pel foc és revertir l’abandonament en què es troba la població de la muntanya asturiana.

Les últimes vaques van sortir del poble cap a pastures més altes i temperatures més fresques, a més de mil metres d’altitud, els primers dies de juny. A dalt, a les pletes, es conserven les ruïnes de les cabanes. N’hi ha una que manté la teulada íntegra, amb lloses enormes. De la resta, amb prou feines en queda la llinda de la porta o algun llenç amb una finestra minúscula. Des d’aquestes humils llars, els pastors controlaven el bestiar durant l’aprofitament estival de la pastura del port. És el retrat d’una cultura en perill d’extinció, que el Principat d’Astúries acaba de protegir amb la declaració de la transhumància com a Bé d’Interès Cultural Immaterial, i a les mans del qual podria haver la prevenció dels incendis.