El saqueig arqueològic va camí de rècord a Catalunya: els casos gairebé es tripliquen respecte al 2024

En els primers sis mesos de l’any, aquest cos, dedicat a la protecció del patrimoni cultural a la natura i a la prevenció de danys en contextos arqueològics, ha dut a terme 40 actuacions contra l’ús il·lícit de detectors de metalls en espais naturals, cosa que suposa un «increment significatiu d’aquesta pràctica il·legal que posa en risc el patrimoni cultural», afirmen des d’Agents Rurals. Aquest augment és significatiu, ja que en tot el 2024 es van practicar 30 inspeccions d’aquest tipus. Per tant, si dividim les actuacions de l’any passat en dos semestres, les intervencions gairebé s’haurien triplicat.

Detectors de metalls

Per desenvolupar la seva activitat, els arqueofurtius van a jaciments arqueològics inventariats o a espais naturals sense protecció, independentment que la seva titularitat sigui privada o pública i tant a la muntanya com a prop del litoral. Allà solen passar els detectors malgrat estar prohibit. De fet, l’ús d’aquest estri «habitual entre els arqueofurtius» només està permès als professionals d’arqueologia amb autorització.

No obstant, els Agents Rurals apunten a EL PERIÓDICO que en els últims anys està creixent la presència d’aquests caçadors de tresors en els jaciments inventariats, ja que no solen estar vigilats. El cas és que el 51,3% dels episodis s’han detectat aquest en centres arqueològics o en un radi pròxim de 150 metres. En canvi, el 2025, sis de cada 10 inspeccions es van registrar en llocs no inventariats.

Les xifres apunten a un canvi. Tradicionalment, les persones que es dedicaven a passar detectors de metalls per zones naturals comptaven amb més coneixements dels terrenys als quals acudien. Feien un estudi per determinar si en aquests punts havien succeït esdeveniments històrics, com batalles, o existirien assentaments o cementiriants, i prioritzaven els que no havien sigut objecte d’excavació arqueològica per acudir amb el detector.

Des de fa un temps, els Agents Rurals, que solen patrullar per aquestes zones, han detectat un augment de la presència d’«oportunistes» que, sense preparació prèvia, acudeixen a jaciments inventariats i excavats per buscar restes que després puguin vendre per internet.

Més inspeccions a Girona

Per territoris, les comarques de Girona concentren el 30% de les actuacions contra els caçadors de tresors patrimonials, seguides de Tarragona (24,3%), Lleida (21,6%) i Barcelona (20%), mentre que l’Alt Pirineu representa el 2,7% restant. El contrast amb el 2024 és notable: llavors, Lleida liderava amb un 32% dels casos, seguida de Barcelona (25%) i Catalunya Central (18%), quedant Girona amb tot just un 14%.

¿I què passa quan els Agents Rurals «cacen» un arqueofurtu? Després de requisar-li el detector de metalls, s’obre un expedient que pot derivar en sancions administratives o fins i tot en un procediment penal per delicte contra el patrimoni públic. La gravetat de la infracció es valora segons factors com els danys ocasionats, el valor dels objectes recuperats, si són béns públics o privats i l’afany de lucre de l’infractor. De fet, hi ha furtius que són simples col·leccionistes privats i d’altres que es dediquen a traficar amb aquest tipus d’objectes arqueològics.

La Llei de Patrimoni Cultural de Catalunya estableix que qualsevol troballa arqueològica o paleontològica detectat –ja sigui en una obra, treball agroforestal o qualsevol altre tipus d’activitat– s’ha de notificar a l’Administració en un termini màxim de 48 hores, sense que pugui tocar-se ni extraure’s, sigui al medi terrestre o subaquàtic. Totes les restes arqueològiques o d’interès històric tenen la consideració de domini públic.

Més de 2.600 objectes requisats

Notícies relacionades

Dones grans que es confinen per «no morir» de calor: «Em tanco amb un ventilador, tres ampolles d’aigua... i les telenovel·les turques»

Retrobament a Eivissa de dos germans migrants

Setmanes enrere, els Agents Rurals van interceptar un grup criminal que es dedicava a la venda il·legal de restes arqueològiques. Van sorprendre dos sospitosos in fraganti quan prospectaven un terreny amb detectors de metalls al municipi de Castelló de Farfanya (Noguera). En aquell moment se’ls va intervenir 1.252 objectes metàl·lics d’interès històric i patrimonial, com 943 monedes de diverses èpiques. Els agents els van requisar dos detectors i altres eines per excavar.

La investigació va seguir amb una entrada i registre dels domicilis dels sospitosos a Balaguer. En els habitatges es van intervenir 1.300 objectes més, majoritàriament monedes, així com tres detectors de metalls i eines per netejar i manipular aquestes peces arqueològiques. Segons els Agents Rurales, part del material requisat estava destinat a la venda a través d’un portal d’internet.