Els megaincendis treuen a la llum les carències per extingir-los

El cas és que la cadena de focs simultanis ha fet detonar el debat sobre la necessitat d’abordar una revisió de les estratègies de prevenció, gestió forestal i extinció. La ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, va apuntar que els incendis que ahir encara seguien actius són "un avís clar" per ser conscients que el canvi climàtic és aquí" i que, per tant, "s’han d’emprendre totes les actuacions en matèria de prevenció perquè, quan arribi la temporada d’incendis, els danys siguin els mínims possibles". De fet, diverses associacions de bombers han denunciat la falta de mitjans en les operacions.

No obstant, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va negar que faltessin recursos, però va admetre que "reflexionaran" davant l’evidència que els incendis són cada vegada més recurrents i potents. "Les condicions meteorològiques han fet que els focs estiguin fora de la capacitat d’extinció". A la nit, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va apuntar que si una comunitat autònoma entén que no pot gestionar la crisi derivada pels incendis "pot sol·licitar" al Govern "que es declari una emergència d’interès nacional". També va anunciar que la UE enviarà dos avions cisterna per ajudar a combatre els focs.

En aquest sentit, Oriol Corbella, inspector dels bombers de la Generalitat, apunta que els incendis d’última generació necessiten un abordatge diferent dels habituals. "L’augment de combustible als boscos juntament amb les onades de calor derivades del canvi climàtic fan que l’energia del foc arribi a una velocitat molt difícil de controlar: poden arribar a cremar més de 10.000 hectàrees en 12 hores, cosa que obliga a canviar l’estratègia per combatre’ls". Segons aquest especialista, la dinàmica del foc ha canviat i les flames es desplacen a "salts", creant punts d’ignició a 100 i 200 metres, de manera que els tallafocs no funcionen.

Abandonament rural

"Aquests incendis superen la capacitat d’extinció de qualsevol cos de bombers, ja que matemàticament no es pot utilitzar el volum d’aigua que seria necessària per refredar tanta intensitat d’energia". Per tant, afegeix, els bombers han d’actuar al cap de l’incendi aprofitant els canvis de condicions meteorològiques i quan s’acaba la vegetació que actua com a combustible per a les flames.

Precisament aquest "combustible" és una de les peces clau que s’ha de tenir en compte en una revisió de les tasques de prevenció i gestió forestal, perjudicada també pel còctel que formen l’abandonament rural i l’avanç del canvi climàtic. Plataformes com WWF coincideixen que, tot i que Espanya compta amb un dels millors sistemes d’extinció del món, "hi ha focs que superen qualsevol capacitat d’abordatge" i que, per tant, l’única manera d’evitar-los és fomentar les mesures de prevenció per "millorar la gestió del paisatge i reduir la seva inflamabilitat". Greenpeace, per la seva banda, també posa èmfasi en la necessitat que les comunitats autònomes compleixin la normativa en zones d’alt risc d’incendi, amb criteris comuns i recursos adequats.

Des d’Ecologistes en Acció, posant com a exemple el cas de Tarifa, s’acusa les administracions d’incomplir convenis i plans de prevenció. Així les coses, per les tres organitzacions, l’actual onada d’incendis és la prova que "amb l’extinció sola no n’hi ha prou", sinó que cal invertir en manteniment, gestió del territori i educació per reduir el risc que brotin episodis extrems que destrueixin vides, patrimoni i biodiversitat. Greenpeace, de fet, calcula que "amb una inversió de 1.000 milions d’euros a l’any en prevenció i gestió d’incendis forestals, l’estalvi estimat seria de 99.000 milions d’euros, és a dir, un retorn del 9.900%".

En escac

Notícies relacionades

"Han deixat els pobles i la gent sols"

Puente i Bolaños carreguen contra el PP i Aagesen i Saiz demanen "unitat"

Mentre el debat i la necessitat de replantejar les polítiques antiincendis s’obren pas, els focs van continuar avançant. En aquest sentit, ahir a la nit hi havia incendis actius en vuit comunitats autònomes: Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia, Madrid, a més d’Astúries i la Comunitat Valenciana. Les flames posen en perill especialment Galícia i Castella i Lleó. A Zamora i Lleó es comptabilitzen una desena de focs forestals de gran magnitud i s’estima que les flames han obligat a desallotjar més de 9.500 persones i que hi ha almenys set ferits de gravetat, dels quals quatre estarien en estat crític.

També preocupen els incendis que hi ha a Galícia. Sobretot pels focus situats a Ourense, on ja han calcinat milers d’hectàrees. I han causat una quinzena de ferits, entre els quals tres brigadistes que es troben amb un pronòstic molt greu. A Càceres, a Extremadura, es reportaven almenys 18 incendis forestals entre dilluns a la nit i ahir. De tots aquests, ahir a la nit continuaven actius, amb una magnitud considerable, un a prop de la localitat de Jarilla i un altre a Trujillo.