Els funcionaris de presons catalans confisquen droga als interns una mitjana de tres vegades al dia

Les presons catalanes confisquen droga als interns una mitjana de tres vegades al dia. Dades del Departament de Justícia obtinguts per l’ACN a través d’una sol·licitud d’informació pública recullen 13.447 intervencions d’estupefaents entre el 2014 i juny del 2025.

El cànnabis i els seus derivats dominen les confiscacions, tant en nombre com en pes, ja que 11.510 del total d'accions (un 85%) estan relacionades amb aquesta planta. En aquest context, el programa lliure de drogues que impulsa el Departament de Justícia va atendre 2.746 reclusos el 2024 i aquest 2025 ja n'ha ajudat 1.555. Ofereix un enfocament voluntari, personalitzat i integral que, a part de l’abstinència, busca la reinserció i reducció de la reincidència delictiva.

Un total de 5.545 confiscacions en el mateix període han sigut d’haixix, 3.009 de resina de cànnabis, 1.187 de tetrahidrocannabinol –el principal compost psicoactiu que es troba a la planta–, 859 de restes de cànnabis i hi ha hagut un milà més a més. Entre les altres substàncies estupefaents més intervingudes es troben l’heroïna (en 864 ocasions) , la cocaïna (523), fàrmacs per tractar l’ansietat (diverses benzodiazepines que sumen unes 200 confiscacions), o drogues sintètiques com el 9 l’MD (4).

En quantitat capturada, el cànnabis i derivats també són dominadors, amb 127 quilos a l'última dècada, als centres penitenciaris. L’heroïna (1,7 kg), la cocaïna (1,6 kg), les benzodiazepines (prop de mig quilo) o l’MDMA (310 grams) són les altres substàncies habituals.

En l’última dècada, exceptuant una caiguda coincidint amb els anys de la Covid, el nombre d’intervencions anuals sempre s’ha mogut entre les 1.200 i les 1.500 – entre tres i quatre cada dia – , i l’any passat es va arribar al rècord: 1.516. En el primer semestre d’aquest any, s’han notificat 526. El nombre de comunicacions al jutjat també va tocar sostre el 2024, amb 469 casos que han arribat a la justícia. De moment, en la primera meitat del 2025 s’han explicat 88.

Més tractament

D’altra banda, hi ha una lleugera tendència a l’alça en el nombre d’inicis de tractament ambulatori per drogodependències. Segons dades dels informes anuals del Departament de Salut sobre el tema, esvan iniciar 699 tractaments als Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) dels centres penitenciaris el 2023 , l’últim any amb dades. Es tracta de la xifra més alta des del 2018 (720), superant tots els anys pandèmics i la resta d’anys com a mínim des del 2016. El 2023, els tractaments iniciats a interns van representar al voltant del 5 % del total als CAS del país. Es tracta d’una proporció similar al nombre de persones en tractament amb metadona, 399 del total de 6.512 a Catalunya el 2023 (6,1%).

Ho va ser en el 52,5 % dels casos el 2023, en la línia d’anys anteriors. La cocaïna és el principal instigador en el 24,3 % dels casos, per davant del tabac (7,3%), el cànnabis (7,15%) o l’alcohol (0,57%). Al contrari, en el conjunt de CAS del país, gairebé tots fora de les presons, l’alcohol és el majoritari (44,4%), seguit per la cocaïna (23,6%), el cànnabis (13,8%), l’heroïna (4,5%) i el tabac (4,1%).

Dos centres d’atenció

El Departament de Justícia ha recordat a ACN que el tractament de les drogodependències a les presons depèn del Departament de Salut. Un és a Brians 1 i l’altre a Brians 2 i ofereixen un servei equiparable al que proporcionen les unitats que existeixen fora de les presons. Aquests espais estan ubicats dins del centre penitenciari, tot i que es tracta d’un recurs sociosanitari de la Xarxa d’Atenció a Drogodependents. S’encarreguen d’organitzar i executar les diferents modalitats de tractament toxicològic i de coordinar esforços per racionalitzar totes les intervencions que es realitzen a la presó.

El responsable de la unitat de programes de Promoció de la Salut i Qualitat de Vida de Justícia ha detallat que es tracta d’un enfocament personalitzat i integral, que no està condicionat al temps de la condemna: «A la persona que entra a la presó amb una conducta addictiva greu de seguida se li ha d’oferir l’abordatge terapèutic per un tema de drets i de qualitat de vida», ha afegit i ha recordat que es tracta d’un programa «totalment voluntari».

Els professionals fan una avaluació de l’intern amb una entrevista que analitza el seu potencial de reintegració. Per això, se li ofereixen " itineraris i programes que fan que es qüestioni el consum com a part del seu problema ".

Acompanyament de l’internacional

El recorregut terapèutic inclou un programa psicoeducatiu de 21 sessions, amb suport d’un equip multidisciplinari format per juristes, psicòlegs, educadors, personal sanitari i altres professionals. També incorpora activitats motivacionals complementàries, com ara propostes esportives, artístiques o culturals, que tenen un paper clau en el reforç positiu, l'autoconeixement i la consolidació de nous hàbits. Al llarg de tot el procés es realitzen controls periòdics d’orina, que permeten, tant als professionals com als reclusos, realitzar un seguiment del consum i de l’evolució cap a l’abstinència. Així mateix, va explicar que una part del tractament està enfocada en el que passa més enllà dels murs de la presó, de manera que també s’aborden possibles «factors de risc» que els interns hauran d’afrontar quan comencin a prendre contacte amb el món real. Així, ha dit que diverses entitats socials, grups de voluntariat i equips professionals acompanyen aquestes persones en el procés de reinserció.

El responsable d’aquests programes ha explicat que una de les característiques clau del model és que contempla les recaigudes com una fase més del procés terapèutic. "No hi pot haver ni un càstig ni contingències" ha afirmat l'especialista que ha dit que l'abstinència és molt complexa durant el primer any. Així, ha valorat que aquest tipus d’episodis han de servir perquè l’intern entengui que tots els professionals que l’acompanyen ho fan amb la mirada posada en la seva recuperació i que aquesta es consolida quan entren en joc els permisos penitenciaris.

Notícies relacionades

Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

«En aquell moment els interns han de posar en pràctica els aprenentatges i posar-se a prova per saber si la conducta addictiva continua sent un problema i pot traduir-se en una reincidència delictiva», ha destacat. Per tot això, el programa psicoeducatiu sol anar acompanyat de plans específics per treballar el manteniment de la conducta d’abstinència i també les recaigudes.

En aquest sentit, va assenyalar que quan una persona no està preparada per deixar el consum de forma immediata, pot derivar-se a un programa de reducció de danys (REDAN), que contemplen tractaments amb metadona o intercanvi de xeringues per evitar que els reclusos comparteixin o reutilitzin aquests elements i contreguin malalties.