Origen i perspectives
El futur prometedor de la IA planteja reptes ètics i socials, des de la privacitat fins a l’impacte laboral

La intel·ligència artificial (IA) és una branca de la informàtica que busca crear sistemes capaços de fer tasques que, tradicionalment, requerien intel·ligència humana. Si bé la idea de màquines pensants ha existit durant segles, la IA com a disciplina formal va néixer en la dècada de 1950 amb el cèlebre article d’Alan Turing Computing machinery and intelligence (1950) i el seu famós test. A partir de la dècada de 1980, l’auge dels sistemes experts va permetre aplicar la IA en sectors com la medicina i la indústria. No obstant, les limitacions tècniques i l’alt cost van provocar un fre en el seu desenvolupament. Amb el nou segle, el creixement del poder computacional, la disponibilitat de grans volums de dades (big data) i el desenvolupament de noves tècniques com el machine learning, la IA va ressorgir amb força.
Un fet significatiu que podria representar l’inici d’una nova era dominada per la IA, el podríem situar a finals del 2022 amb el llançament del ChatGPT per l’empresa OpenAI com un model conversacional, que el gener del 2023 ja superava els 100 milions d’usuaris actius. A partir d’aquell moment, qualsevol persona podia mantenir converses, escriure textos, respondre preguntes, generar codi i imatges. En els últims anys, les aplicacions de la IA no han fet més que augmentar a gran velocitat i han arribat a molts àmbits de la vida de les persones. Aquesta nova revolució està canviant radicalment l’educació, les finances, la sanitat, les activitats d’oci i altres activitats que afecten la nostra vida. El futur de la IA és prometedor, però també planteja reptes ètics i socials. Serà crucial abordar qüestions com la privacitat de les dades, la transparència dels algoritmes, el biaix en els models i l’impacte en l’ocupació. Perquè el desenvolupament de la IA sigui inclusiu i beneficiós per a les persones, serà necessari combinar innovació tecnològica amb polítiques públiques, formació contínua i participació ciutadana.
Per acabar aquest breu article, i pensant en els efectes sobre la població del nostre país, vull destacar tres aspectes fonamentals. El primer és que una cosa és el canvi tecnològic, i una altra, la capacitat d’adopció d’aquest canvi per part d’una societat determinada. D’això depèn tant l’augment de productivitat de l’economia com la capacitat per generar nous llocs de treball que compensi la inevitable pèrdua en algunes activitats. El segon és que en tota revolució tecnològica hi ha guanyadors i perdedors. Continents, països, ciutats i grups socials podran adoptar i adaptar-se positivament o no al potencial d’aquest canvi radical. Finalment, que el futur depèn de tots nosaltres, de les polítiques públiques, de les estratègies econòmiques que adoptin les empreses, de les capacitats de les persones per participar de manera creativa en aquesta revolució. El que resulta indubtable és que no hi ha opció, o aprofitem l’oportunitat que ens ofereix la revolució de la IA o la decadència estarà assegurada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La realitat imita l’art El petit poble de Lleida on Picasso va superar el seu bloqueig artístic
- Accident de muntanya Mor un alpinista de Terrassa i la seva companya resulta ferida greu als Alps suïssos
- Playas Ametlla de Mar cierra sus playas por la aparición de una "mancha blanca y viscosa"
- Montserrat Tura: "No disfruto de la tranquil·litat. Trobo a faltar intervenir en la solució de problemes"
- El PSG lidera la Pilota d’Or amb destacada presència del Barça