Elles també trien el celibat

"Fa uns dos anys que no em relaciono amb ningú de manera romàntica i afectiva. La veritat és que mai va ser una decisió conscient, sinó que vaig començar a sentir que necessitava un descans i, honestament, mai he estat millor. La realitat és que això no té a veure amb els homes com a tal sinó amb la meva manera de relacionar-m’hi, que no era saludable". Així ho explicava a la xarxa social TikTok la influencer Aloma Martínez, que forma part d’un grup en augment de joves que, almenys durant un període de temps, han optat pel celibat voluntari, una tendència que ha guanyat visibilitat a les xarxes socials sota hashtags com #celibacy, que ja supera els 195 milions de visualitzacions.

D’un temps ençà s’ha vist un canvi de frame: de dir "em fico al llit amb qui vull perquè puc" al "no em fico al llit amb ningú per estar millor". És un fenomen oposat al dels incels, la subcultura d’homes misògins que consideren que tenir relacions sexuals és un dret i culpen i ataquen les dones per no poder obtenir-lo. Per a moltes noies, el celibat no respon a motius religiosos o ideològics, sinó a una forma d’autocura. Sorgeix després de males experiències, desinterès o per sortir de dinàmiques perjudicials. Algunes joves diuen que el sexe casual no els aporta res i que l’abstinència, o un temps de pausa, els ha donat pau.

Tendència creixent

Notícies relacionades

Niubó da carpetazo a la reimplantación general de la sexta hora y apuesta por "medidas más quirúrgicas"

El Hospital Comarcal del Alt Penedès reabre con el traslado de pacientes e incidencias técnicas

Psicòlogues i expertes en sexualitat adverteixen que el canvi podria ser un retrocés disfressat d’empoderament. "Cal veure què hi ha rere aquestes noies a les xarxes: religió, indústria, algun moviment social...", diu Cristina Brull, de l’equip de psicòlogues NUA Clinic. En un context de retorn a la tradició, es pregunta fins a quin punt aquesta dinàmica beneficia les dones. El fenomen planteja una pregunta central: ¿què el motiva? ¿Desconnexió emocional, protecció després de males experiències o rebuig de valors conservadors cada cop més presents entre nois joves? "Moltes noies no volem repetir patrons de les nostres mares o àvies, ni lidiar amb l’assetjament, l’stalkejament o la discriminació", apunta l’Emma, de 22 anys.

Per a moltes, l’etapa de celibat no té data final, ni objectiu clar. Només el viuen com un període d’enfocament en una mateixa, un procés de recuperació o una elecció que s’ajusta millor a les necessitats del moment. No és, diuen, res imposat o moralitzant, sinó una experiència introspectiva, flexible i, sobretot, pròpia. "El celibat voluntari pot ser una resposta al trauma, un senyal de cansament, una decisió política o una etapa personal", apunta l’Ona, de 23 anys, que fa uns mesos que està en pausa. "Però el seu auge planteja preguntes: ¿per què tantes joves sentim que ens hem d’apartar per estar bé?".