Més de 30 famílies acusen d’actuar com una secta les religioses intervingudes

Ja són una trentena les famílies que acusen les religioses Hijas del Amor Misericordioso, conegudes com HAM, d’actuar com una mena de secta, per haver "captat" joves i haver-los apartat del seu entorn, estudis i treball. En una primera fase, una vintena de famílies van presentar denúncies escrites davant l’autoritat eclesiàstica, cosa que va motivar que l’Arxidiòcesi de Madrid apartés aquesta setmana l’equip directiu de l’associació i nomenés una espècie de gestora. Però, en una segona fase, un grup més nombrós d’afectats s’han mostrat disposats a prestar el seu testimoni, a fi d’apuntalar les denúncies formals presentades, segons fonts pròximes a aquestes famílies. Després de la intervenció de l’Arquebisbat de Madrid, sis més s’han afegit a les acusacions públiques.

Totes les denúncies –i testimonis de famílies– van en la mateixa direcció, a l’acusar la superiora general de l’associació, María Milagrosa Pérez Caballero, àlies Marimí, i el seu equip d’"abduir" les seves filles i "aïllar-les del seu entorn", amb un comportament sectari i abusos de consciència, poder i control. A més hi ha un jove –l’agrupació també ha posat en marxa una secció masculina– que acusa Pérez Caballero de cometre abusos sexuals.

Les denúncies tenen "verosimilitud", segons l’Arquebisbat de Madrid, per això l’Església ha actuat amb una contundència inusitada a l’apartar Marimí del seu càrrec i nomenar una comissària extraordinària, amb l’encàrrec de "reconduir el pla de formació, la vida comunitària, l’acompanyament espiritual, revisar els estatuts, els reglaments i la gestió econòmica", segons es va informar el 28 de juliol passat en un comunicat. A més, les HAM no podran "admetre noves vocacions ni continuar amb els processos formatius de novícies del primer any". I la resta de novícies, que són majors de 18 anys, "podran seguir el seu procés de formació sota la [nova] autoritat comissària".

S’ha d’apuntar que no són novícies ni monges reglades, ja que les HAM no conformen una congregació o orde religiós oficial. Van ser aprovades com a Associació Pública de Fidels el 2007 pel llavors arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela i, des d’aleshores, han anat creixent, s’han estès per diverses parts d’Espanya i han "captat" joves, nois i noies, que viuen en comunitat, de manera similar als seminaristes o monges. De fet, després de la intervenció de l’arquebisbat, encara un centenar de noies i nois viuen a les seus de l’associació, ara sota el comandament de la nova comissària.

Però les famílies d’aquests joves estan molt "preocupades" per la seva situació, ja que no han tingut tracte amb els seus fills des de fa mesos i tampoc un contacte oficial des de la intervenció. A més, moltes temen que alguns joves facin el pas de seguir la que consideren la seva líder espiritual, Marimí, vagi on vagi, tot i que això suposi desobeir les ordres de l’Església. "Els han rentat el cervell i pot ser que vulguin seguir Marimí", expressen de manera anònima. A més, Pérez Caballero compta encara amb un grup de laics i famílies que la recolzen i fins i tot ahir van organitzar una espècie de celebració.

Captació i rituals

El problema està, segons els denunciants, en què la ja exsuperiora general ha actuat amb patrons sectaris que han tingut un considerable èxit per captar joves en situació d’extrema vulnerabilitat emocional, utilitzant l’estratègia anomenada en el món de les sectes de love bombing, segons fonts pròximes als denunciants. La tàctica consisteix a "fer-los moltes abraçades, en un clima molt suggestiu i d’acollida, que promet la salvació i ha provocat conversions de la nit al dia, fins i tot en joves que no eren creients," expliquen. Moltes d’aquestes "captacions" s’han produït en els retirs anomenats Effetá o Emaús.

Notícies relacionades

"¿Com estarà casa nostra quan hi tornem?"

Un temporer de 61 anys mor a Alcarràs per un cop de calor

Les famílies afectades també acusen les HAM d’haver portat a terme processos d’"aïllament" amb les joves, retirant el mòbil i fent que els contactes amb els pròxims fossin escassos i sempre supervisats. Alhora, asseguren que abocaven comentaris negatius sobre les famílies i entorns. "Ells no t’entendran, ells estan en el món i nosaltres en un àmbit sobrenatural", afirmen que deien. Els familiars també mantenen que les han apartat dels seus estudis i treballs, amb l’argument que "la vida terrenal està associada al dimoni" o sentències similars.

Una altra de les característiques de l’associació que les assimila a les sectes és la utilització d’un llenguatge que reforça la identitat del grup i ritus allunyats del catolicisme: expliquen que, per exemple, celebraven cerimònies de "desmais massius en descans de l’esperit" i parlaven en idiomes estranys.