Un de cada tres adults pren suplements alimentaris

Les dades de l’Associació Espanyola de Complements Alimentaris (Afepadi) apunten que la suplementació és un negoci a l’alça. El 2024, va arribar als 2.015 milions d’euros (PVP), segons dades de la consultora IQVIA, amb un creixement del 8,6% en valor i del 3,1% en unitats respecte al 2023. La taxa mitjana de creixement en els últims cinc anys se situa en el 5% anual, segons Euromonitor, cosa que consolida el sector com un dels més dinàmics de l’àmbit de la salut i el benestar.

En una jornada organitzada per Longevitas Labs, es van exposar dades d’una enquesta recent que revela que gairebé un terç dels espanyols busca complements nutricionals amb efecte antiedat i que les dones d’entre 50 i 59 anys són les que més informació obtenen sobre aquest tipus de productes. El sector de la suplementació ha anat creixent exponencialment des de la covid. S’ha passat d’un 17% de la població que consumia nutracèutics, fins al 64% actual, amb dades d’aquest laboratori.

Diversos ingredients

Es tracta de suplements que els metges només prescriuen si existeix un dèficit determinat. La resta van a càrrec de la butxaca de qui se’ls pugui pagar. "Són productes que contenen un o diversos ingredients que tenen com a finalitat proporcionar algun efecte presumptament beneficiós, així com complementar la dieta en aquelles situacions en les quals l’alimentació no en té perquè no és l’adequada", explica la doctora Gloria Lugo, metge especialista en endocrinologia i nutrició. L’especialista, membre del Comitè Gestor de l’Àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), aclareix: "No s’han de confondre amb els productes utilitzats en malalties metabòliques, malaltia celíaca o teràpia mèdica nutricional les fórmules dels quals fan servir nutrients definits i avalats per estudis científics".

Per tant, en situacions d’alimentació variada i saludable, no estarien indicats, sosté. La seva eficàcia, afegeix, no està demostrada i no s’han de considerar substituts d’un aliment. "Aquests suplements s’han de prendre únicament sota prescripció mèdica i podrien estar indicats i ser útils en determinats pacients que presentin dèficits: bé per pèrdues digestives, renals o mala absorció intestinal. Amb una alimentació saludable i equilibrada, no és necessari fer-los servir".

No obstant, és un negoci en ple auge. Segons un altre informe (març del 2025) de l’Associació Espanyola de Complements Alimentaris i IQVIA, elaborat a partir d’estudis realitzats per les dues entitats, el consum d’aquests productes està cada vegada més consolidat. El motiu: el 76% dels ciutadans atorguen una alta importància a l’autocura.

La farmàcia continua sent el principal canal de venda de complements alimentaris. El 2024, les vendes en canal farmàcia i parafarmàcia van créixer un 8,6%, la xifra més alta dels últims quatre anys. Els principals motius expressats pels espanyols per incorporar-los són mantenir un bon estat de salut general (43%) i reforçar el sistema immunològic (30%), cosa que mostra com els complements "s’han convertit en un hàbit quotidià de molts consumidors", assenyala aquesta associació.

"Jo vaticinava aquest augment del mercat. No ens ha agafat per sorpresa", assegura Alma Palau, que és dietista-nutricionista. Un estudi que va fer l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, el 2021, ja apuntava a aquesta tendència. "La demanda ha augmentat significativament, especialment entre els mil·lennistes, les dones i les persones grans en els últims vuit anys. Cada vegada són més els joves que recorren a aquests productes i ho fan d’una manera compulsiva i descontrolada, sense disposar de tota la informació per a una elecció responsable", no dubta a assenyalar Palau, que forma part del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes.

L’experta assenyala que es tracta de productes comercials a base de nutrients com ara fibra, vitamines, àcids grassos essencials, probiòtics, prebiòtics, minerals i extractes de plantes que "s’han desenvolupat al voltant d’una realitat social en què s’anima al seu consum per posar-se en forma, millorar el sistema immunitari, augmentar l’energia, perdre pes, tenir una alimentació més sana i completa, o aconseguir un millor cos, pell o cabell, cosa que genera la necessitat compulsiva de comprar-los. Amb tot, si l’organisme no els necessita, és malversar els diners", emfatitza.

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

No són innocus

La realitat, segons remarca, és que no són innocus. "No deixen de ser productes ultraprocessats que poden ser font de sucres afegits i tenir substàncies que no apareixen en l’etiquetatge, especialment en els destinats a esportistes i pèrdua de pes i poden interactuar amb medicaments".