Lluís Brotons, investigador del CSIC: "El foc també pot ser un gran aliat"

¿El risc d’incendi és una cosa estructural?

Sí, els incendis han vingut per quedar-se. El principal perill és el conflicte amb les activitats humanes i els béns.

¿Per a l’ecosistema no és un problema?

Rarament. En general, té uns efectes positius.

¿I què es pot fer per evitar danys humans?

Una opció és adaptar-nos. L’altra, mitigar l’impacte.

Comencem per la primera.

Adaptar-nos significa incloure el risc en les nostres vides i aprendre a estar preparats. A Austràlia, després de moltes morts, ho van fer. La gent sap com reaccionar davant l’emergència. Però hem d’assumir que el foc sempre arribarà. No podem enganyar la gent com si fos una cosa excepcional i puntual.

I la mitigació, ¿com diria que s’ha de fer?

Quan dic mitigar em refereixo a treballar perquè els focs tinguin menys impacte econòmic i social. En aquest punt hi ha un consens sobre la necessitat de gestionar el paisatge. Però el gran tema és com s’ha de portar a terme aquesta gestió.

¿Quines possibilitats tenim?

Pot ser amb processos naturals (sequeres, incendis, herbívors) o bé en forma d’una gestió activa (amb activitat econòmica als boscos).

¿Són compatibles?

És un dels reptes que tenim. La gestió activa no es pot fer a tot arreu. A més, implica gastar diners públics i sol ser a curt termini. Potser és útil en zones clau, a prop d’urbanitzacions, per exemple. Però en molts llocs convé una gestió basada en els processos naturals, que és molt més eficient.

¿Hem apagat massa focs?

Hem decidit que els incendis no són part de la dinàmica natural i la narrativa principal és que el foc sempre és un problema. Això una mica és fer-se trampes al solitari. El foc sempre hi serà i una part dels seus efectes són positius, també perquè ajuden a prevenir emergències greus per grans incendis.

Els bombers adverteixen que un megaincendi podria tenir conseqüències inimaginables.

I tenen raó. Entenc els bombers perquè el risc sí que existeix i les comunitats no estan preparades per poder afrontar un escenari com aquest.

Pot semblar contradictori avisar d’un possible gran incendi i, alhora, dir que necessitem el foc.

Es com la pluja. Que plogui molt no és un problema. El problema són les grans inundacions que posen en risc les persones i ens obliguen a estar adaptats. Amb el foc passa el mateix. Hi ha unes condicions que poden convertir els grans incendis en un problema social. Fins ara no hem sabut diferenciar entre el foc i l’impacte o les conseqüències dels grans incendis. Hem pensat que podríem eliminar el foc i l’hem convertit en un enemic, quan pot ser una gran eina, un aliat.

Notícies relacionades

Els boscos tarden més temps a recuperar-se després d’un incendi pel canvi climàtic: «És bo per a la biodiversitat»

Desarticulada a Barcelona una xarxa que va robar milers de mòbils

¿Aquest discurs és difícil de transmetre?

Sí, però cada cop està agafant més força. Ho comencen a dir tant als bombers com a científics i diverses entitats centrades en la prevenció. Pas a pas, hem d’anar canviant de model.