El tribunal de la Haia dicta que els països han de frenar la crisi climàtica

Cooperar, un deure

El tribunal es va mostrar molt contundent en la seva sentència. Manté, per exemple, que els plans de reducció d’emissions dels països no només s’han de basar en compromisos voluntaris, sinó en el que qualifica com "la millor ciència disponible fins al moment". "Els estats han de cooperar per aconseguir reduccions significatives de les seves emissions i per limitar l’augment global de les temperatures. La cooperació per a aquesta causa és, a partir d’ara, un deure legal", afirma el jurista Wasawa Yujiel, president del Tribunal, que recorda que la base legal per defensar aquesta causa no és cap altra que "el dret a la vida" de les generacions presents i futures.

La decisió afirma que "la falta d’acció apropiada per part d’un estat" per "protegir el sistema climàtic", com per exemple fomentar la producció i el consum de combustibles fòssils, pot constituir "un acte internacionalment il·lícit". I si això acaba derivant en un augment de desastres naturals, s’estableix que els governs estan obligats a fer-se càrrec de les reparacions materials o, en els casos més greus, a indemnitzar les víctimes d’aquests successos. En aquest sentit, també s’estableix que els estats acusats de fomentar el caos climàtic han de poder garantir als seus ciutadans que estan treballant activament perquè aquests escenaris no es repeteixin amb la mateixa severitat.

La sentència també aborda, entre línies, dos temes especialment difícils. D’una banda, el tribunal va al·ludir als Estats Units i va recordar que, si bé Trump ha decidit retirar el país de l’Acord de París i de tots els tractats internacionals en matèria ambiental, continua estant subjecte a la normativa internacional i, per tant, ha de respectar l’"obligació legal" de reduir les emissions.

D’altra banda, els juristes de les Nacions Unides van afirmar que els estats també han d’intervenir en l’activitat d’empreses privades i de "grans emissors" per regular-ne l’activitat i reduir-ne l’impacte ambiental. Tot això, afirmen des de la Haia, ha de servir per "garantir el dret de les generacions presents i futures a disfrutar d’un medi ambient sa i un futur habitable".

La causa, impulsada per un grup de 27 estudiants del Pacífic i defensada pel govern de Vanuatu, estableix un precedent històric en la lluita climàtica. Els experts afirmen que és, de fet, el més important plantejat fins ara. Es tracta de la primera vegada que el tribunal de les Nacions Unides parla de justícia climàtica des d’una perspectiva de drets humans, equitat global i justícia intergeneracional. També és la primera vegada que una causa liderada per joves activistes climàtics arriba amb èxit al més alt tribunal del planeta.

De la moralitat a la legalatitat

Notícies relacionades

Els oceans, d’abocador a peça clau global, Tema del Diumenge

Juana Rivas, imputada per sostracció del seu fill menor

Segons expliquen els juristes, tot i que aquest veredicte no és legalment vinculant, el text guiarà el disseny de polítiques estatals de reducció d’emissions i influirà en decisions a escala internacional com, per exemple, els acords de les cimeres del clima. "Hem entrat en una nova era de retiment de comptes climàtica", afirma Elisa Morgera, relatora especial de l’ONU sobre Canvi Climàtic i Drets Humans.

Durant anys, l’acció climàtica internacional ha estat guiada per acords voluntaris entre estats com l’Acord de París. Però la lentitud en el desplegament de les mesures derivades d’aquests pactes, la fragmentació dels països en la seva execució i l’incompliment sistemàtic dels compromisos de reducció d’emissions ha impulsat l’avanç de la crisi climàtica i ha generat un profund malestar entre les comunitats més afectades pels extrems climàtics, que denuncien que aquesta "inacció sistemàtica" no només drena el seu present sinó que sentencia el seu futur. "Aquest procés busca transformar la lluita climàtica d’una simple crida moral o conjunt de promeses a una obligació legal clara", expliquen els juristes darrere d’aquesta causa. "Aquesta resolució confirma l’evident, i és que els líders tenen el deure de protegir el planeta i salvaguardar el futur de tots", destaca Sarah Mead, que és codirectora de la plataforma Climate Litigation Network.