Escoles sense ordinadors fins a batxillerat

El curs 2025-26 començarà amb novetats a les escoles de Madrid i de Catalunya pel que fa a l’ús de la tecnologia. A Catalunya, el Departament d’Educació ha ampliat la prohibició del mòbil a l’ESO, retirarà tauletes i pissarres digitals en educació infantil i retardarà un curs, de 5è a 6è de primària, l’entrega a l’alumnat del primer ordinador. A la Comunitat de Madrid, han fet un pas més i han posat la mirada en l’ús dels ordinadors a les aules. Els alumnes ja no podran treballar de forma individual amb ordinadors i els seus professors tampoc podran encarregar-los deures o altres tasques acadèmiques que requereixin l’ús dels portàtils fora de l’horari escolar. Sí que es permetrà l’ús compartit entre dos o més alumnes, sempre amb finalitat pedagògica, sota la supervisió dels docents i limitat a entre una i dos hores a la setmana en funció de les diferents edats i etapes.

Per a moltes famílies, guanyada la batalla per prohibir el mòbil a les escoles, el pròxim repte és revisar l’ús dels ordinadors a primària (a Catalunya la conselleria els entregava fins ara a 5è de primària) i a l’ESO. De fet, la plataforma de famílies antimòbils Aixeca el Cap considera que la desescalada digital d’Educació "ha quedat curta". Lisett Vall, portaveu del col·lectiu, defensava fa uns dies que s’hauria d’haver retardat l’entrega dels portàtils fins a l’etapa de l’ESO. Aquestes famílies defensen que els ordinadors es quedin sempre a l’aula i que els alumnes no puguin emportar-se’ls a casa.

Restricció severa

L’ús d’ordinadors a les aules, amb un dispositiu per alumne, és la fórmula més estesa a Catalunya i de la qual ara s’allunya Madrid. Però a Catalunya hi ha alguns centres que han optat per una severa restricció de l’ús de portàtils a primària per descomptat, i a l’ESO. És el cas, per exemple, d’Aula Escola Europea, un centre privat de Barcelona. En aquesta escola, sota l’argument biològic que, madurativament, fins als 16 anys les persones tenen una menor capacitat d’inhibir impulsos i de planificar, l’ús d’ordinadors propis per part dels alumnes no està permès fins a batxillerat.

"El problema no és per la pantalla ni l’ordinador per si mateix, sinó per l’ús individual i il·limitat del dispositiu, que creiem que va en contra del propòsit educatiu en aquells moments del desenvolupament", explica a EL PERIÓDICO Laia Pemán, directora d’aquesta escola. En el seu moment, el centre va decidir no incorporar aquests dispositius perquè "quan l’ordinador entrava a l’aula, s’ho menjava tot" i interferia amb un altre tipus d’habilitats que els alumnes havien de desenvolupar i que anaven des de mantenir l’atenció al que estava passant a classe, a tenir una actitud activa o prendre apunts. Res d’això era possible si l’ordinador estava obert, descriu Pemán.

Paper i guix

"Li veiem sentit al paper i a la pissarra de guix, perquè veiem un valor en l’espai físic, en poder distribuir les coses, en pensar com ho fem, que la pissarra no sigui infinita i que els alumnes hagin de prendre apunts".

També aprecien un impacte positiu en el comportament: "Tenim poca incidència en assumptes de convivència. El que comenten docents d’altres centres on els alumnes tenen un ordinador obert sobre el pupitre és que es deteriora moltíssim la convivència, no es pot fer classe, hi ha faltes de respecte constants i hi ha un desinterès". A la pràctica, ¿què suposa aquesta filosofia a l’aula? Els alumnes d’Aula no tenen ordinador personal que vagi de l’escola a casa i viceversa. A cada aula hi ha un ordinador de sobretaula que pot utilitzar el professor per projectar el que necessita o els mateixos alumnes per a quan fan presentacions orals.

La directora remarca que no permetre l’ús personal d’ordinadors implica que el centre doni l’esquena a la tecnologia. "A l’escola, als 4 anys comencen a treballar el pensament computacional, aprenen a programar i fan robòtica. Fins i tot 3r de primària no se sentin a programar amb ordinadors perquè hi ha moltes maneres d’aprendre amb el paper", exposa. I reitera que el tema no és l’ordinador en si, sinó l’ús que se li dona, quan i de quina manera s’introdueix i amb quin propòsit; això és l’important.

"‘Sí’ a la tecnologia"

Una altra escola catalana que funciona en la mateixa línia és l’Escola Pia de Caldes de Montbui. Aquí, segons explica a aquest diari Lorena Jiménez, directora pedagògica d’ESO i Batxillerat, l’alumnat disposa d’ordinador però només el pot treure si el professor ho demana. "Pensem que tot el que es pot fer en paper, cal fer-ho en paper; no ens oposem a les possibilitats que les eines digitals ens ofereixen per fer-nos més competents, però mai per substituir el desenvolupament de l’alumnat".

Notícies relacionades

Demostrar el que un sap

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

En aquest centre concertat, l’ús dels portàtils es limita a dos objectius: "En primer lloc, treballar la competència digital com ens marca el currículum i, per exemple, quan treballem les escales i les unitats espacials, els fem servir per utilitzar Google Maps, o també recorrem a programes d’edició per fer presentacions o vídeos. I, en segon lloc, els fem servir per fer simulacions científiques a Física i Química i en les matèries de Programació i Robòtica".

"De vegades s’ha plantejat aquest debat més des de la prohibició o la moralitat, però al final els nens van a l’escola perquè encara no volem que visquin el món laboral adult i creiem que han d’aprendre coses, aquest és el sentit de l’escola. Llavors és més un ‘encara no’ o ‘no d’aquesta forma’, perquè educar és seqüenciar a què exposes els nens", argumenta Pemán. I les famílies hi estan d’acord: "Són les mateixes famílies les que demanen anar retirant dispositius", rebla.