La meitat de municipis de Catalunya obligats a tenir un pla de prevenció d’incendis no el tenen actualitzat

Els casos més greus són els 66 municipis (un 9%) que directament no tenen redactada la planificació necessària per fer front a incendis forestals. Entre aquests, hi ha Lleida, Mollet del Vallès, el Pont de Suert, Llinars del Vallès i les Borges Blanques. També hi ha pobles més petits, com Sant Pere Sallavinera (Anoia) i Aldover (Baix Ebre). Aquestes dues localitats han patit incendis fa pocs dies.

Les situacions d’aquestes 66 localitats són les més flagrants, ja que no tenen un pla d’acció davant possibles incendis malgrat estar en zones on el perill és elevat. No obstant, fonts coneixedores d’aquest tipus d’estratègies d’emergència precisen que els plans no validats per Protecció Civil també són «un problema», tot i que sigui millor tenir un pla no homologat que no tenir-ne cap.

Dels 199 municipis que no estan obligats a tenir un pla però als quals sí que es recomana preparar-lo, un 70% no ho han fet. Molts dels ajuntaments (dels recomanats) que no disposen del document es concentren en àrees agrícoles de les comarques de Lleida, una zona pròxima al punt on va començar l’incendi de la Segarra. Segons les últimes dades disponibles, davant una bona temporada de blat, el risc d’incendi provocat accidentalment per maquinària agrícola augmenta.

Eina extra

Aquest tipus de plans d’actuació són una eina bàsica de protecció civil a Catalunya que permet als ajuntaments organitzar com respondre davant situacions de risc com incendis forestals, inundacions o forts vents. Va ser creat per la Llei 4/1997 i serveix per establir què fer, amb quins mitjans i qui s’encarrega de cada cosa en cas d’emergència. Són importants perquè permeten reaccionar de manera ràpida i organitzada quan hi ha una emergència, abans que els serveis públics d’emergències passin a dirigir la situació.

Davant l’actual context de risc d’incendi forestal, és essencial que els ajuntaments tinguin una primera pauta de resposta sobre com procedir, com estructurar un primer confinament preventiu o fins i tot una evacuació (cal assenyalar que l’actual política dels bombers passa per reforçar els confinaments i evitar les evacuacions si no són imprescindibles).

Una nova política

Un dels reptes del Govern, que pretén capgirar l’actual paradigma de prevenció per evitar que el foc causi danys a les persones i als béns, com ja ha passat aquest any, és aconseguir que els municipis tinguin preparats i actualitzats aquests plans. Una de les possibilitats és que les diputacions recolzin els pobles més petits, que solen tenir més dificultats, perquè aconsegueixin donar forma al pla de prevenció. Alguns espais naturals com Mas de Melons i el parc natural dels Ports tampoc tenen un pla contra incendis forestals i se n’ha encarregat l’elaboració.

Notícies relacionades

La Fundació Pacha impulsa 34 projectes socials i ecològics el 2025

Escoles sense ordinadors fins a batxillerat: «Quan el portàtil entrava a l’aula, s’ho menjava tot»

No obstant, aquesta és només una arma més per defensar-se de les conseqüències d’incendis. L’Executiu català prepara un nou Pla General de Política Forestal que preveu transformar la gestió en llocs essencials per evitar que es propaguin els grans focs i intentar que sigui més rendible en altres zones. També hi ha un acord entre tres conselleries per eliminar bosc i generar espais oberts òptims per al treball dels bombers i per fomentar la biodiversitat.

A més, el president, Salvador Illa, s’ha compromès amb els bombers per dotar el cos amb noves eines tecnològiques. Una altra assignatura que es té la intenció d’abordar és la de les franges de protecció. Centenars d’urbanitzacions i un 40% dels municipis continuen sense tenir feta la feina. Les franges consisteixen a retirar arbres pròxims a les cases i les àrees urbanes per impedir que les flames engoleixin urbanitzacions, com va passar en l’incendi del Pont de Vilomara.