MALALTIA CRÒNICA
Hi ha més de dos milions d’afectats per covid persistent, sense accés a unitats especialitzades: «L’atenció continua molt desordenada»
Catalunya, el País Basc, les Canàries i Aragó compten amb consultes monogràfiques per tractar pacients que, pels seus símptomes, ja es consideren crònics; la de Galícia és l’última unitat que s’ha tancat

La covid persistent ja està inclosa en el Pla Operatiu 2025-2028 de l’Estratègia per a l’Abordatge de la Cronicitat. Un pas endavant que celebren els més de dos milions d’afectats. Permetrà que malalts de qualsevol punt d’Espanya puguin rebre la mateixa atenció mèdica, sense fer voltes entre consultes. Fins ara, aquesta atenció a qui pateix les seqüeles de la malaltia després de contagiar-se per SARS-CoV-2 ha estat «molt desordenada», admet la doctora Pilar Rodríguez Ledo, presidenta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). Les associacions de pacients volen, a més, accés a unitats especialitzades. A Espanya, només comunitats com Catalunya, les Canàries, el País Basc o Aragó compten amb aquests recursos. D’altres, com la que hi havia a Galícia, ja han tancat.
Un disgust per a pacients que són «crònics i complexos», assenyala Delphine Crespo, presidenta de Long Covid Aragó. El malestar, la fatiga, la dispnea (falta d’aire), el dolor toràcic, les palpitacions, la boira mental (anomia), l’afonia, el deteriorament cognitiu... Hi ha quadres molt característics d’una malaltia de la qual s’han descrit més de 200 símptomes. «No és estrany que en tinguem fins a 26 per pacient. Atenció Primària és la primera línia que ens rep. Es porten molt bé. Però tenen molt poquet temps de consulta i estan molt desbordats. I no tenen aquest abordatge multidisciplinari que estem demanant», assenyala Crespo.
«Ens agradaria que hi hagués més igualtat de condicions en totes les comunitats autònomes», afegeix. Així consta en la iniciativa de vuit associacions de pacients, inclosa la seva, que van presentar Sumar, basada en el document ‘Anàlisi de situació, pronòstic i proposta d’accions per a la cura del pacient amb covid persistent’, que va derivar en una proposició no de llei (PNL) aprovada al Congrés dels Diputats el desembre del 2024. Que la covid persistent sigui reconeguda com a malaltia crònica és un dels últims èxits.
Un «pas important», en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, que ha aclarit que, ara, l’abordatge específic de la covid persistent, dins de l’Estratègia de Cronicitat, correspon a les comunitats autònomes amb «protocols específics i circuits assistencials».
Els recursos
Delphine Crespo enumera les comunitats que compten amb atenció superespecialitzada per als pacients: Catalunya– cita com a referent l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti (Badalona) que, a més, va posar en marxa el desembre del 2020 una unitat pionera orientada a la població pediàtrica– Euskadi, Canàries i la seva, Aragó, on recentment s’han emportat un bon ensurt tement pel seu tancament. De moment, continua oberta. Tot i que, matisa Crespo, consisteix en un itinerari màxim de 6 mesos en què els malalts són derivats a altres especialistes sense que es reprengui el contacte inicial, cosa que els preocupa.
El temor dels pacients és fundat. L’Associació Gallega de Covid Persistent (ASGACOP) ha denunciat el desmantellament del recurs amb què comptaven, ubicat a Ourense. També s’han anat tancant gradualment aquelles unitats postcovid que van néixer als hospitals en el moment més cru de la pandèmia. Aclareixen des de les associacions que té la seva lògica perquè aquests recursos estaven destinats no per a malalts de covid persistent, sinó per atendre els pacients que havien estat molt greus, ingressats a l’uci i arrossegaven seqüeles severes d’aquesta hospitalització.
A Madrid, amb dades aportades des de la Conselleria de Sanitat relatives al febrer del 2024, hospitals públics com el 12 de Octubre, La Princesa, el Gregorio Marañón o l’Infanta Leonor, també disposen de recursos per als afectats. Però des de les associacions, insisteixen. No són consultes monogràfiques, amb metges de diferents especialitats, per atendre les diferents patologies que presenten els malalts, com les de Catalunya, les Canàries, Euskadi o Aragó.
Intervenció molt específica
«Són unitats molt necessàries perquè hi ha pacients molt complexos que requereixen una intervenció específica i molt diferent de la pràctica clínica que tenim habitual. També és veritat que no tots els pacients necessiten un recurs així, el que sí que necessiten és que assumim el nostre paper assistencial donant resposta a aquest abordatge integral», indica per la seva banda la doctora Pilar Rodríguez Ledo, presidenta de la SEMG.
Això sí, considera, és vital que «es doni resposta a aquests casos que apunten a la punta de l’iceberg». Perquè, assegura, fins ara l’atenció ha sigut «bastant desordenada, cada pacient hi va pels símptomes que té i no es fa un abordatge integral». Per això creu important que la covid persistent –juntament amb la malaltia celíaca, el dolor crònic no oncològic o les seqüeles de la pòlio– hagin passat a ser considerades malalties cròniques, després de l’acord al qual han arribat el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS). «Això és una manera de fer un pas endavant i que es vegin reconegudes aquestes necessitats», remarca Rodríguez Ledo.
Queda feina per davant, insisteix la metge. «Les malalties cròniques requereixen el nostre esforç organitzatiu per fer el seguiment i adaptar el pla terapèutic, no només de fàrmacs, sinó d’altres opcions que hi pugui haver. I en aquest cas, no tenim fàrmacs curatius, però sí que podem estabilitzar els símptomes amb els medicaments que tenim. Això implica des de realitzar el diagnòstic i tenir registrats els pacients, fins a tenir un pla de tractament i veure com va evolucionant la malaltia», conclou.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Restauració Tanquen una desena de bars i restaurants de la Costa Brava després del suïcidi del propietari
- Entrevista Carla Simón: «La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir a mi, tot i que després va arribar la putada de la sida»
- Un tiet dels germans Márquez detingut per un cas d'assassinat que s'instrueix a Solsona
- Assassinat sense resoldre ¿Per què l’ADN del jersei d’Helena Jubany fa un gir al cas i obre la porta a un judici?
- Tornada al col·legi Catalunya arrenca el curs escolar amb el repte d’atendre un 30% de l’alumnat amb necessitats educatives especials
- Feijóo s’absentarà per primer cop de l’acte, que serà presidit pel Rei
- Les crítiques de Sánchez als jutges tensa l’obertura de l’any judicial
- BÀSQUET Espanya ha de guanyar a Grècia o esperar un favor de Geòrgia per seguir
- FUTBOL Un any de presó pels insults de caire racista a Iñaki Williams
- TENNIS Portar Djokovic al límit, el pla d’Alcaraz a Nova York