Reduir esperes per al fisio o per la prova de l'apnea: els nous CAP tindran projectes adaptats a la seva població

La gran reforma de l’atenció primària catalana se centrarà a arribar a una millora de l’accessibilitat del pacient que li permeti ser atès en no més de 48 hores. A més, cada un dels CSIR desenvoluparà projectes assistencials propis partint de les necessitats de la seva població.

L’acabat de batejar CSIR Encants (un dels seleccionats per començar la transformació de la primària i que ha obert les portes a EL PERIÓDICO en aquests dies de nou funcionament) té ja "tres projectes principals en marxa": un de destinat a reduir les llistes d’espera per veure un fisioterapeuta per problemes osteomusculars (com esquinços), un altre de destinat a reduir l’espera en l’accés a les proves de l’apnea del son (la mitjana a Catalunya és de dos mesos, però hi ha pacients que esperen fins a un any) i un tercer dirigit a millorar el tractament de la salut mental per desmedicalitzar les persones que no necessiten fàrmacs.

Fisioterapeutes, referents de benestar emocional (psicòlegs) i administratius seran les "noves figures" de la primària que més potenciaran els CSIR i que es convertiran en professionals de visites "habituals".

Fisioteràpia "més àgil"

"El nostre primer projecte té a veure amb la fisioteràpia en l’atenció primària. Volem ser més resolutius atenent els problemes osteomusculars en gent jove", explica Maria Antonia Pou, metge de família del CSIR Encants. Fins ara, aquest centre es deia equip d’atenció primària (EAP) Encants. Està ubicat físicament al CAP Passeig de Maragall, on on hi ha dos EAP més de barris de la zona, el de Camp de l’Arpa i Congrés. "Hem detectat una part de la població que agafa baixes ostemusculars. Pensem que podríem ser més resolutius si li donem un altre enfocament", diu aquesta doctora.

¿Com? "Escollint la població que normalment és jove, activa, amb problemes osteomusculars i amb capacitat de respondre a una teràpia ràpida. Aquests pacients passaran pel metge de família, que en farà una valoració. A partir d’aquí, se li proposarà realitzar una teràpia breu i intensa amb un fisioterapeuta", explica la doctora Pou.

L’objectiu és resoldre el problema de salut en menys temps que abans a través de consultes individuals (abans eren comunitàries, és a dir, grupals) amb el fisioterapeuta del CSIR. Esquinços, tendinitis, cervicalias o lumbàlgies... "No és que estiguin augmentant, sinó que són problemes habituals en gent jove i ara busquem donar-los una resposta més àgil", afegeix. La idea és que amb una atenció ràpida puguin reprendre les seves rutines quotidianes al més aviat possible.

El segon projecte estrella del CSIR Encants buscarà millorar el circuit diagnòstic de l’apnea obstructiva del son. ¿Què està passant? "Que l’apnea obstructiva del son és una malaltia molt incòmoda. I, a més, la pateix gent jove en actiu. I té molt risc cardiovascular, molta comorbiditat acompanyada", explica Pou. Actualment, per fer el diagnòstic es requereix una prova –denominada polisomnografia– que realitza un pneumòleg i per a la qual el pacient necessita dormir a l’hospital. Per aquest motiu, les llistes d’espera són de mesos.

Ara, el CSIR Encants, gràcies als seus metges i infermeres formats per a aquesta tasca, utilitzarà la poligrafia respiratòria simplificada –una prova més senzilla, amb una eficàcia similar i molt menys costosa– per realitzar-ne el diagnòstic. El tractament, tot i així, el continuarà fent el pneumòleg, no l’atenció primària. "Hi ha casos en què sabem al 99% que el pacient té apnea del son. Volem, en aquests casos, evitar que el malalt vagi a l’hospital a fer-se la prova i haver de dormir allà. És molt car", assegura Pou. La poligrafia respiratòria simplificada permetrà agilitzar la detecció de l’apnea del son. "L’objectiu és que arribin al pneumòleg només els casos de pacients que tant sí com no necessiten la màquina per dormir [coneguda com a CPAP, per les seves sigles]", afegeix.

El que fins ara feien els centres d’atenció primària era un "cribratge" d’aquests pacients. "Plantegem, amb aquesta prova alternativa, una solució millor que el cribratge que estem fent ara, però pitjor que anar a dormir a l’hospital", explica Pou. L’objectiu és "agilitzar", des de la primària, el procés diagnòstic de l’apnea del son, ja que qui determinarà el diagnòstic i el tractament continuarà sent el pneumòleg.

Desmedicalitzar la salut mental

El tercer projecte del CSIR Encants anirà destinat a "desmedicalitzar certs trastorns emocionals". "No parlem de trastorns com depressió o ansietat. Això és un diagnòstic clínic. Quan parlem de trastorns emocionals ens referim a estadis previs", diferencia Pou. Així, des de l’atenció primària s’intentarà "millorar les habilitats emocionals" d’algunes persones que es poden estalviar la medicació. "Si actuem de manera precoç, podem aconseguir que aquesta persona tiri endavant sense necessitat de prendre una pastilla", afegeix.

Notícies relacionades

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

Notes de tall 2025 a Catalunya: consulta la nota per accedir als estudis universitaris

L’administratiu cobrarà un paper clau en aquests nous centres de salut. Per això cada pacient tindrà, a més del seu metge i infermera, el seu administratiu de referència. "Volem que la nostra població tingui una cara coneguda quan acudeixi a la finestreta", assenyala la metge de capçalera i directora del CSIR Encants, Rocío Nadal. En això consisteix la denominada Unitat Bàsica d’Atenció (UBA3), del qual formen part els professionals de referència de cada pacient.

A més, aquest nou model de l’atenció primària també preveu agilitzar la relació amb els hospitals. Fa dos anys, els CAP van denunciar que els hospitals rebutjaven les derivacions des de la primària per accedir als especialistes. "El model CSIR ofereix la possibilitat que t’assignin un especialista de referència a l’hospital amb el qual pots parlar directament. Ara mateix no n’hi ha", conclou Nadal.