Els bombers descriuen l’incendi de la Segarra com un dels primers de sisena generació a Catalunya

¿Però què és el que defineix aquest tipus de focs? Un incendi de sisena generació és un tipus de foc, normalment forestal, extremadament virulent que va més enllà dels patrons tradicionals i que presenta un comportament erràtic. A més d’una gran velocitat de propagació, el foc pot generar pirocúmuls com el de més de 14 quilòmetres d’altura observat a la Segarra i es genera una meteorologia pròpia al voltant de les flames i el fum.

Rècords europeus

Tot això ha passat en l’incendi de la Segarra, de condicions «violentes i impredictibles» segons els bombers. El foc es va moure a grans velocitats, va arribar als 28 quilòmetres per hora, una de les més elevades registrades mai a Europa. Aquestes circumstàncies augmenten la capacitat destructiva de les flames, que no només van cremar àrees de vegetació pròximes als camps agrícoles sinó també zones poblades d’arbres.

Els bombers fa anys que treballen per fer front a aquest tipus de focs tan intensos, amb tempestes de foc, vents imprevisibles o columnes de fum que arriben a diversos quilòmetres d’altura, perquè són fenòmens que superen la capacitat d’extinció. Llavors, l’estratègia passa per marcar punts clau en el perímetre en els quals no convé que el foc avanci. Amb les tècniques tradicionals ja no n’hi ha prou perquè el foc és canviant i es reactiva constantment. Per aquesta raó, afirmen els responsables dels bombers, la clau és planificar el territori i tenir un paisatge adaptat a la realitat climàtica.

Normalment, els incendis de sisena generació apareixen davant un context de calor extrema, baixa humitat i vegetació molt seca com el de les últimes hores a Catalunya. En el cas de les comarques de Lleida, a més, les tempestes van impulsar el foc amb potents vents. Fonts consultades per EL PERIÓDICO afirmen que aquest no és el primer incendi de sisena generació viscut a Catalunya, però sí que és el que més ha avançat i el que ha format una columna més elevada, de més de 14 quilòmetres d’altura.

«Combustible fi»

Dimarts, els comandants dels bombers ja van advertir internament del risc elevat d’incendis a les comarques de Lleida a causa de les condicions meteorològiques extremes i a la presència de combustible fi per la campanya de sega del cereal. Alertaven de la falta de recuperació de la humitat durant la nit i del repunt de les temperatures, que podien arribar als 41 graus a l’oest.

Notícies relacionades

Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual

Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

Les humitats relatives eren molt baixes i ja s’esperava vent del sud a tot el territori. Aquest escenari, en cas que es declarés un incendi, podia facilitar l’aparició d’incendis de propagació ràpida, amb flancs oberts, capacitat de generar focus secundaris i risc de piroconveccions com la que es va acabar desencadenant a la Segarra. La formació de tempestes elèctriques locals també podia augmentar el risc d’ignicions.

El que era un avís es va acabar convertint en una catàstrofe: l’incendi va provocar la mort de dues persones. Es tracta de les dues primeres morts en un incendi no urbà des de fa més de 10 anys, quan dues persones van saltar per un barranc fugint de les flames dels incendis de Portbou el 2012. Però les dues últimes persones mortes calcinades per un incendi es remunten al 2009, durant els incendis d’Horta de Sant Joan. S’ha de recordar, això sí, que el 2023, malgrat no tractar-se d’un gran incendi, un pagès de Batea va morir després d’originar accidentalment un foc a la seva finca.