Javier Albares: "L’ús excessiu de pantalles pot portar a diagnòstics erronis de TDAH"

Moltes famílies es pregunten en quin moment se’ls ha escapat de les mans l’ús excessiu que fan els fills de les pantalles. ¿Potser en el mateix moment en què mares i pares vivim enganxats als mòbils?

Som el mirall en el qual es miren, efectivament. És la primera vegada en la història que un abús de la mateixa cosa es produeix en diverses generacions, cosa que ho complica encara més. Els nostres fills ens han vist anys i anys utilitzant el mòbil i ara els diem que no el facin servir. Perdem poder, el nostre missatge no té força ni congruència. Predicar amb l’exemple és, precisament, un dels deu consells pràctics que dono a les famílies al llibre, igual que retirar els dispositius electrònics dels dormitoris o prohibir la multitasca. No s’ha de caure en el pessimisme i pensar que hem perdut la batalla. Podem fer moltes coses.

¿Per què s’ha de deixar d’utilitzar el terme natiu digital?

Porta a una certa confusió. És com si la nostra espècie hagués canviat cap a unes capacitats diferents quant a la tecnologia. Les noves generacions no tenen cervells més dinàmics, ni més ràpids, ni més ben adaptats a l’estructura fragmentada del món digital. L’evolució humana és molt més lenta, necessita centenars i milers d’anys. El terme natiu digital no és real perquè un adult pot aprendre aquestes funcions sense problema, no cal aprendre-les en la infantesa. La infància es viu una vegada i el temps que es dedica a la pantalla el treus d’altres coses imprescindibles per al neurodesenvolupament: joc, activitat física, lectura, avorriment, creativitat...

Recomana apartar les pantalles i les xarxes socials fins als 16 anys. ¿Què passa als 16? ¿El cervell ja funciona d’una altra manera?

De vegades sembla que ens acontentem amb aquesta barrera dels 16. La neuroplasticitat sorgeix en els anys previs, i es continua desenvolupant fins als 20 o 22. Però els anys anteriors són més crítics. Com més petit és un nen, més fràgil és i més risc té de caure en algun problema. Tot i que el risc també el patim els adults.

La Unió Europea està intentant posar fre, igual que la futura llei espanyola de protecció digital als menors. ¿Confia en aquestes mesures legislatives?

Són necessàries, però han d’anar acompanyades de la implicació individual de les famílies i d’un canvi social perquè no se sentin soles. Si no, és la guerra de David contra Goliat. No és el mateix que, en una mateixa classe, dos nens de 14 anys no tinguin mòbil que que no en tingui la meitat. La tecnologia és necessària, no parlo de tecnofòbia.

No està gaire a favor de l’expressió "temps bo i dolent» de pantalla. Però si un nen utilitza Youtube per veure aquaris ¿podem afirmar que és un temps sa?

Seria molt més sa si estigués en un aquari de veritat veient peixos. És molt millor veure aquests vídeos que imatges d’uns adolescents clavant-li una pallissa a un altre. Però Youtube està dissenyat perquè ens passem el màxim de temps en pantalla, l’algoritme ens porta a la polarització i el cervell humà està més temps davant la pantalla quan hi ha violència.

Moltes veus defensen que la tecnologia és neutra i que tot depèn de l’ús que en facis.

No m’agrada, crec que és fer-nos trampes al solitari. ¿Temps bo? En fi, temps menys dolent.

Hi ha un sentiment de resignació. Pensem que "és el que hi ha», "el que ens ha tocat viure».

Pensar així és posar-nos una bena als ulls. Ens hem de rebel·lar. Tenim responsabilitat en l’educació dels nostres fills.

Explica el mecanisme dels xuts de dopamina i de l’addicció. Però l’addicció és un problema que és molt més greu que un ús excessiu de pantalla.

Les pantalles es poden utilitzar de manera que s’alteri la forma en què funciona el cervell. El mecanisme de recompensa funciona igual que amb les drogues. No ens agrada el terme addicte, perfecte. A mi tampoc. No dic que estiguem davant una generació d’addictes. Però l’ús excessiu pot crear addicció.

Les pantalles roben temps de son. ¿Què li passa al cervell del nen si no dorm prou?

Una de les funcions del son és l’aprenentatge, així que repercutirà en la seva vida acadèmica i les seves qualificacions. També en el seu estat d’ànim. Un nen que dorm poc és més vulnerable als problemes de salut mental, com l’ansietat o la falta d’autoestima. El son és el nostre psicòleg, el nostre gran cuidador de la salut mental.

Una pantalla no provoca TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) en un nen, ¿oi?

No, però l’ús excessiu de pantalla o la falta d’hores de son pot provocar símptomes de comportament que ens portin a diagnòstics equivocats de TDAH.

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

¿Com diria que ens estressen les pantalles?

Amb la seva gran quantitat de contingut d’informació i les seves característiques visuals i de sons. No aguantem ni dos minuts veient una cosa seguida, una multitasca que provoca estrès cerebral i ens impedeix una cosa imprescindible per a la salut mental: no fer res. L’estrès crònic ens emmalalteix i acaba per matar-nos, és la causa fonamental de la majoria de les patologies actuals.