El 73% dels parcs naturals no tenen un pla de protecció

L’Executiu català, que pretén que les àrees protegides es converteixin en l’aparador de les polítiques ambientals del Govern, és conscient de la situació. "Cal anar treballant en aquests documents per aprovar-los durant els pròxims mesos", reconeix Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en una conversa amb aquest diari.

Paneque posa com a exemple de bona praxi el procés de creació del futur parc natural de les muntanyes de Prades. "Estem dissenyant els òrgans, la governança i treballant en el pla de protecció i gestió, tot alhora, perquè el parc neixi amb aquest document aprovat", remarca la consellera. No obstant, aquest cas és una excepció: la majoria d’espais naturals van néixer "coixos" i avui encara manquen d’aquest element clau.

En aquests moments només el tenen a punt la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Cap de Creus, i Aigüestortes i Sant Maurici. Quant a les reserves naturals parcials, únicament tenen pla de protecció l’Alta Garrotxa i Mas de Melons. El Montseny (parc que depèn de la Diputació de Barcelona) i Montserrat (que penja de Presidència) també disposen d’aquesta eina de gestió.

EL PERIÓDICO ha entrevistat tots els directors dels parcs naturals gestionats per la Generalitat, entre els quals, per cert, únicament hi ha una dona, per realitzar una revisió a aquests llocs clau per a la fauna i la flora. Tot i que cada parc natural té les seves característiques, gairebé tots afronten reptes compartits, com posar límit a la massificació, trobar un equilibri adequat entre les activitats econòmiques i la conservació, adaptar-se a la crisi climàtica i lidiar amb la presència d’espècies invasores. La major part, a més, necessiten superar els problemes burocràtics, administratius i de personal que sovint impedeixen gastar tots els diners disponibles.

Reptes compartits

Quant a la sobrefreqüentació, molts dels parcs han intentat establir mecanismes per gestionar els accessos. "Hem posat informadors i vigilants a l’entorn per limitar els usos", diu Paneque. La mesura, segons els directors consultats, ha sigut exitosa.

Santi Farriol (Capçaleres del Ter i el Freser), Lluís Florit (Aigüestortes i Sant Maurici), Queralt Tort (Cadí Moixeró) i Marc Garriga (Alt Pirineu), tots ells en àrees pirinenques, consideren que els párkings de pagament han sigut eficaços per regular l’accés de vehicles i trobar un equilibri entre els visitants i la conservació de la natura. Ponç Feliu, que lidera el Cap de Creus, assegura que a més de reduir la pressió a la natura, s’ha guanyat en tranquil·litat: "Abans no podies ni aparcar ni col·locar la tovallola a les cales, però amb la restricció i els busos llançadora hem aconseguit ordenar aquests problemes". "En el Montsant, on hem hagut de regular l’escalada en certes zones, també s’han instal·lat aparcaments dissuasius", detalla David Iturria. A la Fageda d’en Jordà, un dels llocs més visitats del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, s’ha utilitzat el mateix model, explica Joan Pijoan. Passa una cosa semblant a les basses del parc dels Ports, segons Toni Curcó.

En els últims anys, el pressupost per als parcs naturals, en línies generals ha augmentat. "Estem en una època de bons pressupostos, però la falta de personal i estabilitat complica executar-los", diu Curcó. Aquest problema el comparteixen els seus homòlegs, que exigeixen estabilitzar el personal i contractar més treballadors per abordar projectes nous. En el cas d’Aigüestortes, una possibilitat és ampliar el perímetre de l’àrea protegida. "Emprenem un estudi per ampliar el parc; si tira endavant, necessitarem més pressuposat, personal i capacitat de gestió," avança Florit. Als Aiguamolls de l’Empordà, es proposen garantir l’aigua dolça als aiguamolls i adquirir les finques de la meitat nord del parc per gestionar-les millor.

"Sense un equip gestor que estigui consolidat, no serveix de res tenir diners perquè és difícil gastar-los", diu Farriol. El cas del parc de les Illes Medes i el Montgrí, amb 10 anys acabats de complir, és encara més flagrant. "No tenim ni local ni equipaments; estem treballant en precari", lamenta Ramon Alturo. Francesc Vidal, del delta de l’Ebre, on el gran repte és adaptar-se a la regressió deltaica, considera que l’Agència de la Natura servirà per solucionar algunes d’aquestes dificultats d’execució de projectes. La consellera coincideix en això: "L’Agència agilitzarà la gestió perquè oferirà una mirada global de tot el territori".

Un dels elements més positius, en el qual els parcs catalans són líders, és la carta de turisme sostenible. La majoria dels parcs tenen aprovat aquest document estratègic que estableix els principis, compromisos i objectius per desenvolupar un model de turisme respectuós amb el medi ambient i que minimitzi els impactes negatius.

«L’Agència de la Natura agilitzarà la gestió perquè oferirà una mirada global» 

Sílvia Paneque

Consellera de territori

«Sense un equip gestor que estigui consolidat no serveix de res tenir diners» 

Santi Farriol

Capçaleres del ter

«Si l’estudi per ampliar el parc tira endavant, necessitarem pressupost» 

Lluís Florit

Director aigüestortes

«Abans no podies ni posar la tovallola a les cales; hem pogut conservar la natura» 

Ponç Feliu

Notícies relacionades

Idoia Salazar, presideix l’Observatori de l’Impacte Social i Ètic de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA): "Conviurem amb agents d’IA de tu a tu"

Detingut un jove per agressió sexual a una menor tutelada

Director cap de creus

Un incendi confina Cervera 

Un incendi que va arrasar els camps agrícoles a Granyena de Segarra va obligar ahir a confinar la població de les localitats de Cervera, Granyanella, la Mora, Fonolleres i la Curullada. L’incendi podria haver començat al cremar-se un vehicle i el foc es va propagar ràpidament per la zona.