Catalunya ja pot tornar a caçar la tórtora eurasiàtica

La tórtora eurasiàtica (Streptopelia turtur), que és diferent de la turca (present en gairebé totes les àrees urbanes d’Espanya), és una espècie vulnerable que ha experimentat un declivi del 40% en les últimes dècades. Per aquesta raó, la Comissió Europea va enviar un ultimàtum al Govern perquè en reforcés la protecció i activés mesures extra per conservar aquesta au silvestre de la família dels coloms.

A partir d’aquest avís comunitari, quatre anys enrere es va reduir el nombre d’exemplars capturats i les poblacions de tórtora van remuntar el vol lleugerament. Tot i així, Espanya mai va arribar a presentar un sistema precís per tal d’assegurar que no se superava la quota màxima d’exemplars morts.

El març d’aquest any el Govern va confirmar que la caça de la tórtora es podria reprendre després de la millora de l’espècie. En concret, enguany s’ha autoritzat l’eliminació de 100.000 individus a tot l’Estat, una xifra avalada per Europa. No obstant, a Catalunya les competències de caça són de la Generalitat, que encara no s’havia pronunciat sobre la tórtora, un ocell al qual estava prohibit disparar a les comarques catalanes.

Les decisió es va comunicar ahir, després d’un informe elaborat pel consell de caça autonòmic que difereix de l’opinió dels científics, que suggerien allargar l’indult a les tórtores per continuar enfortint-ne la població. El Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació, en canvi, defensa que una vegada recuperat un cert nombre d’exemplars es pot reobrir la caça de l’espècie. En concret, a Catalunya es podran caçar 5.025 exemplars dels més de 100 mil que li corresponen a tot Espanya. Aquesta xifra suposa un 1,5% de la població. Les batudes es van fer durant dos dies, durant el pas migratori d’aquesta espècie, que, una vegada hagi finalitzat el seu període de cria, viatjarà cap al Sahel.

"No hi estem d’acord perquè, encara que hagin augmentat les poblacions, no tenim la quantitat de tórtores adequada per als hàbitats que hi ha a Catalunya", avisa Cristina Sánchez, responsable de SEO/Birdlife a Catalunya, en conversa amb aquest diari. "Cal deixar passar més temps i no només dos anys per confirmar el bon estat de l’espècie", afegeix.

L’amenaça de l’agricultura

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

A banda de la caça, aquesta au de plomatge taronja s’enfronta així mateix a una altra amenaça: l’agricultura intensiva. L’espècie necessita àrees d’espais oberts amb zones poblades d’arbres i camps de cultiu on hi hagi disponibilitat d’aliment, però l’expansió de les pràctiques agroindustrials n’ha complicat la supervivència. Sánchez considera que el fet que l’espècie es catalogués com a "cinegètica" quan la moratòria encara estava en vigor ja obria la porta a la decisió que ara es fa oficial i que pot dificultar la distribució de l’espècie.

Es un cas similar, tot i que amb algunes diferències, al de la guatlla. Europa va proposar una moratòria perquè les guatlles silvestres es recuperessin després de l’avaluació feta pels científics, però el Ministeri d’Agricultura ha rebutjat que la seva caça s’aturi durant un temps.