Marta Morera, directora general d’Energia: "Catalunya necessita noves xarxes d’alta tensió"

Han aprovat un decret que facilita els tràmits d’autorització i que declara les renovables i les bateries d’"interès públic superior». ¿Què significa això?

Vol dir que es tracta de plans prioritaris, com diu la normativa europea. Qui els tramiti haurà de tenir clar que aquests projectes han de tirar endavant i que no es poden aturar.

Els camps de bateries previstos han generat polèmica i oposició en alguns municipis. ¿Quina és la posició del Govern al respecte?

És necessari disposar d’aquesta mena d’instal·lacions que donen servei a la xarxa. Sobretot pel que fa al model cap al qual ens adrecem. Alguns ajuntaments han tingut dubtes perquè no sabien què fer davant aquests projectes i aprovaven moratòries. Ara ja saben com abordar-los.

De tots els projectes de bateries en tràmit, cap d’ells té llum verda. ¿Quan es desencallaran?

Els projectes que depenen del Departament de Territori, en els pròxims mesos.

¿Confien que el decret llei de les renovables rebi el vistiplau del Parlament?

Sí. Aquests temes haurien de ser de consens. Són poc ideològics i molt tècnics.

¿Què més tenen previst fer per poder facilitar la instal·lació de més renovables?

Ben aviat presentarem el PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya), que ja està finalitzat en la seva fase prèvia.

¿Per a què servirà?

Defineix com i on hem de desenvolupar les renovables a Catalunya. Marcarà sobre un mapa les àrees ideals reservades per a l’energia solar o eòlica.

¿Quins llocs es prioritzaran?

Edificis i zones artificialitzades. Després, els llocs en els quals la interacció amb l’agricultura, l’urbanisme, el patrimoni i el medi ambient sigui la mínima. El 30% del territori quedarà exclòs.

Però en teoria, per al 2050, només contemplen cobrir l’1,3% de la superfície de Catalunya amb energies renovables.

Sí, però el PLATER oferirà molt més, encara que no s’arribin a ocupar tots els espais possibles.

¿Quan s’instal·laran els aerogeneradors d’assaig (el projecte Plemcat) al golf de Roses?

Per ara estem pendents de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte.

Serà complicat veure’ls el 2026, com va anunciar el Govern.

Nosaltres estem preparats per fer les licitacions quan tinguem la DIA. Però sí que és cert que haurem de pressionar molt.

¿Quina funció tindrà aquesta plataforma d’assajos?

Serà un laboratori situat al mig del mar per assajar prototips desenvolupats per empreses catalanes. També serà útil per recollir dades i que els projectes que es presentin en les subhastes per construir un parc comercial puguin utilitzar aquella informació que proporcioni el laboratori. Serà una infraestructura clau que generarà reindustrialització.

¿Per què?

Permetrà que moltes empreses puguin passar-se al sector eòlic tan sols amb petits ajustos en el procés productiu.

¿Confien que la primera subhasta per a un futur parc eòlic marí a Espanya pugui incloure aquest àmbit de Catalunya?

Sí, seria important, perquè són uns projectes que tenen molts anys de tramitació. I nosaltres necessitem l’eòlica marina per ser neutres climàticament el 2050 ocupant el mínim de territori.

Si en la primera subhasta apareixen les Canàries però no Catalunya, ¿es retardaria l’arribada d’un parc eòlic marí flotant?

És clar. Per aquest motiu és interessant que se subhastin diverses zones alhora.

El context econòmic fa les renovables cada vegada menys rendibles. ¿Aquesta situació amenaça la transició energètica?

En aquest moment de preus negatius és un risc que certs projectes puguin desistir, i alguns ja ho estan fent. Però, tot i així, tenim una llista de vuit gigues en tramitació.

¿Potser finalment no en tindrem tantes, de renovables, com ens imaginàvem?

Podria ser que no, però necessitem bateries i centrals de bombatge per estabilitzar un sistema energètic que sigui 100% renovable, i això també ho estimulem. De tota manera, no esperem que se solucioni el tema del preu per desencallar projectes, sinó que anem avançant igualment.

¿Per quina raó hi ha tants projectes encallats?

Bàsicament, un terç no avancen pel finançament. Un altre terç, per qüestions urbanístiques. I el terç restant, per recursos. Això es pot anar resolent al desbloquejar colls d’ampolla, com amb les 49 persones contractades per la direcció general en l’àmbit jurídic.

Preveuen reduir l’energia consumida d’aquí a l’any 2050. ¿Com s’ho faran?

Sobretot, electrificant, perquè l’electricitat és la manera més eficient de consumir energia. Ara mateix estem cremant petroli, gas i combustibles fòssils, que són més cars i menys eficients. Arribarem a acords amb els sectors implicats per aconseguir-ho.

¿L’apagada ha generat dubtes sobre el procés d’electrificació?

No, jo això no ho he percebut. Va ser una circumstància extraordinària que no s’ha de repetir.

Se n’ha culpat les renovables.

Havíem funcionat amb moltes renovables abans de l’apagada. S’haurà de veure què és el que ha passat i analitzar-ho, no culpar-ne les renovables.

¿És normal que encara no sapiguem exactament què va passar?

Sí, s’estan analitzant milions de dades i s’ha de tenir paciència. És un cas complex.

Una de les mesures per evitar que torni a passar és millorar les xarxes elèctriques. ¿Quin marge té Catalunya en aquest aspecte?

Molt. Cal invertir en les xarxes de transport i distribució. També requerim estar més interconnectats amb altres països.

Estem en el 2% i Europa reclama el 15%.

Exacte, aquí tenim encara molt camí per recórrer.

Interconnectar significa construir noves línies d’alta tensió.

Sí. Catalunya les necessita.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

¿Què diu als que s’hi oposen?

Que el futur model energètic no està exempt d’impactes, però és menys contaminant i més barat que un sistema de combustibles fòssils en mans de molt pocs.