Cristina Vallejo, candidata a degana del Col·legi de l’Advocacia: "Les lleis han d’anar acompanyades de recursos per ser aplicables i eficients"

Els advocats tenen una funció social i el col·legi també. ¿Com té pensat impulsar-ho?

La funció social de l’advocacia és una de les prioritats del nostre pla de govern. Com que és una corporació de dret públic, estarà integrada a un pla de sostenibilitat que hem dissenyat per al 2025-2029. Vam veure que la formació és prioritària i hem plantejat el projecte 12 congressos, 12 causes socials. En cada congrés podrem donar visibilitat a una funció social, a una fundació que podrà explicar als col·legiats els seus objectius. L’excedent econòmic d’aquests congressos es destinarà a la tasca a la qual es dediquen aquestes entitats.

El col·legi, històricament, ha col·laborat en l’impuls d’algunes lleis. ¿Com pensa continuar vostè aquest treball?

Tant Jorge Navarro (candidat a vicedegà) com jo hem tingut la sort de liderar propostes de llei des del Col·legi de l’Advocacia i és un paper de lobby fonamental. Per a això no només volem una advocacia unida, sinó forta, reivindicativa i present en el dia a dia de la ciutadania. Les lleis han d’anar acompanyades de recursos i mesures perquè puguin ser aplicables i eficients.

¿Quins són els reptes de la professió d’advocat?

Un dels reptes serà la irrupció de la intel·ligència artificial i una formació contínua, especialitzada i actualitzada. També ens hem de preocupar de la gent gran, ja que s’estan plantejant unes prestacions que no són justes després de tota una vida professional. I aplicarem mesures per als joves, que són el futur de l’advocacia.

¿Quina és la recepta per combatre la multireincidència?

En primer lloc, la millora legislativa, perquè les mesures que s’adoptin siguin eficients. Però el que més es reivindica, i en això tenim la jutge degana de Barcelona, Cristina Ferrando, que és qui ho lidera, són els mitjans materials. Ja s’ha pogut demostrar que amb el nou jutjat de guàrdia de judicis immediats s’ha aconseguit gestionar un 50% més de delictes lleus i que s’ha pogut reduir el temps per celebrar les vistes.

¿És suficient el pla de la Generalitat i del Ministeri de Justícia contra la multireincidència?

El que estava ben clar era que necessitàvem més recursos. ¿Seran suficients? Doncs ja ho veurem, perquè a l’octubre els jutjats de violència de gènere es faran càrrec de les investigacions sobre agressions sexuals que es produeixin fora de la parella, i en aquest àmbit no es preveu cap reforç. Si tenim els jutjats de violència de gènere col·lapsats, la sensació que tenen els ciutadans és que la justícia és lenta i que no arriba.

Vostè és experta en temes immobiliaris, i actualment tenim un problema important amb la vivenda ¿Què s’hi pot fer?

A Catalunya, i especialment a Barcelona, tenim un problema amb la vivenda, i un altre també d’inseguretat jurídica respecte a l’ocupació delinqüencial. El que hem de fer és adoptar mesures, ja siguin legislatives o de protocols interns, perquè la policia puguin actuar de la mateixa manera que en la resta d’Europa, on hi ha desallotjaments en 48 hores. Però això s’aconsegueix amb recursos policials i judicials i amb voluntat política. S’han d’adoptar polítiques d’Estat sense color polític. Falta vivenda social, estem a la cua d’Europa. Només tenim un 3,5% i s’està regulant d’una manera que s’està ofegant el mercat immobiliari.

¿Quines són les principals propostes de la seva candidatura?

Tenim 15 eixos estratègics i 100 compromisos. Entre aquests, hi ha el de donar utilitat a la quota col·legial per combatre la desafecció. És a dir, tornar la quota mensual en hores de formació gratuïta als col·legiats. D’altra banda, dotar-nos d’una eina d’intel·ligència artificial perquè no hi hagi fractura digital ni econòmica.

En alguns sectors se’l qualifica com a candidatura continuista

Si com a continuisme ens referim al coneixement de la institució per tal de poder governar-la des del moment en què confiïn en nosaltres, diem que sí. Però també diem que continuisme ha de ser en positiu: agafar el millor del que s’ha fet en aquests últims anys i mirar cap al futur, perquè les necessitats del 2025-2029 no són les mateixes. Nosaltres qualifiquem la candidatura com a integradora, profesionalista i de prestigi.

El col·legi és una institució influent i de prestigi. ¿Com pensa potenciar-lo?

La idea és consolidar-lo en el lideratge que ja té i que l’advocat de Barcelona tingui l’orgull de pertànyer a la nostra institució. D’una banda, reforçant la funció pública i que els advocats del torn d’ofici se sentin dignes de desenvolupar aquesta tasca, perquè exerceixen un servei públic. La dignificació del torn d’ofici és una prioritat de la nostra candidatura.

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

¿I com diria que es pot dignificar el torn d’ofici?

S’hauria d’haver actualitzat el pagament als advocats del torn d’ofici d’acord amb la pujada de l’IPC, i hem quantificat que això hauria suposat destinar-hi 23 milions d’euros més. Però només s’hi han destinat vuit milions. Hem de lluitar pels 15 milions que falten.