El 25% dels metges de Catalunya i el 20% dels de Madrid són estrangers
Les comunitats autònomes contracten facultatius de fora davant la falta d’especialistes, ja que les places MIR no cobreixen les jubilacions. El 56% dels nous col·legiats a Barcelona el 2024 eren extracomunitaris.

Espanya és un país importador net de metges, la majoria procedents de Llatinoamèrica. I el fenomen va a més. El 25,7% dels col·legiats a Catalunya ja són nascuts a l’estranger (més de 12.000 d’uns 50.000 inscrits en les diferents corporacions). A Madrid, suposen prop del 20% (són 8.254). I el Col·legi de Metges de València en té comptabilitzats 2.165 (11,4%) davant els 1.462 de fa cinc anys. En plena crisi per la falta de facultatius, amb les jubilacions complicant el futur de l’atenció primària, els professionals de fora es converteixen en una peça clau de la sanitat espanyola.
Obtenir dades a escala estatal del nombre de col·legiats estrangers és una feina molt complicada. L’Organització Mèdica Col·legial no disposa de la xifra. L’informe acabat de publicar per l’INE Estadística de professionals sanitaris col·legiats determina que el nombre de metges que hi ha col·legiats a Espanya va augmentar en 8.874 persones (un 2,9%) fins a 310.558 el 2024. Consultat, però, per aquest diari, l’Institut Nacional d’Estadística tampoc disposa de la variable de quants d’aquests professionals van néixer fora d’Espanya.
De manera que, des d’un punt de vista general, l’única variable amb què es pot treballar és l’Informe de necessitat de metges especialistes a Espanya 2023-2035, del Ministeri de Sanitat. Aquest document determina que, el novembre del 2023, a Espanya hi havia un total de 15.153 metges estrangers afiliats a la Seguretat Social. De tots aquests, aproximadament dos terços són extracomunitaris. Entre ells, gairebé 7.000 estan contractats en el Sistema Nacional de Salut, cosa que representa el 4,6% de tots els professionals. Una xifra que s’ha de prendre amb prudència. No tots aquests metges estan col·legiats.
Aquest diari ha fet el seu propi recompte entre les corporacions col·legials de les comunitats autònomes amb més població. El percentatge que representen els facultatius estrangers és molt variable. Tenen més pes a Catalunya –un 56% dels nous col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris– o a Madrid. En aquesta comunitat, el Col·legi Oficial de Metges (Icomem) indica que n’hi ha 53.531 que estan col·legiats. D’ells, 7.850 (14,66%) són honorífics i 45.681 (85,34%) estan actius. D’aquests últims, 8.254 (18,06%) van néixer fora d’Espanya, "cosa que reflecteix una important presència en el sistema", assenyalen.
A Andalusia les dades obtingudes indiquen que a Cadis hi ha col·legiats 247 metges extracomunitaris (Veneçuela, Colòmbia, Cuba, l’Argentina i l’Equador són els països més representatius); a Granada, 224 metges amb nacionalitat diferent de l’espanyola; a Huelva, 276 col·legiats estrangers; a Jaén, 300; a Màlaga són 950 –d’aquests, 489 són extracomunitaris–; a Almeria, 564; a Sevilla, 447, i a Còrdova, 195. Suman més de 3.200 facultatius estrangers d’un total de 39.436 (2024) professionals en actiu que exerceixen a la comunitat amb xifres del Consell Andalús de Col·legis de Metges (CACM).
Col·lectiu en augment
Les dades de València –és a dir, que afecten la ciutat i la seva província– parlen de 16.889 (88,6%) col·legiats amb nacionalitat espanyola i 2.165 (11,4%) amb nacionalitat estrangera. D’aquests últims, 530 (24,5%) són comunitaris i 1.635 (75,5%) són extracomunitaris. El Col·legi Oficial de Metges de València ha fet, a més, una detallada recopilació d’anys anteriors per veure l’evolució del col·lectiu. El 31 de desembre del 2020 hi havia 1.462 col·legiats amb nacionalitat estrangera i suposaven un 9% del total.
Si, amb l’informe de Sanitat a la mà, el 2023 hi havia més de 15.000 metges afiliats a la Seguretat Social, en aquest 2025 només entre Catalunya, Madrid, Andalusia o València (província), i amb el còmput elaborat per aquest diari, sumen gairebé 25.000 col·legiats. Des de Madrid, l’escola posa en valor la presència d’aquests professionals, en l’àmbit públic i en el privat. "Alguns han aconseguit homologar els títols o completar la seva especialitat a través del sistema MIR, cosa que els ha facilitat la integració en el sistema", assenyalen. I emfatitzen: "La seva contribució és essencial. Aporten diversitat i experiència, i ajuden a cobrir vacants en especialitats en què hi ha una gran escassetat de professionals".
I això malgrat que la resolució de les homologacions de títols de metge general (que corresponen al Ministeri d’Universitats) ha sigut lenta i ha generat un gran embús. Ara sembla que accelera, almenys segons Universitats, que, a principis d’any, presumia que el 2024 s’havien resolt 40.200 expedients, gairebé el doble que el 2023. L’objectiu és que s’assoleixin els 80.000 aquest 2025. Consultat per aquest diari, el seu departament diu que no té novetats sobre les xifres.
Notícies relacionadesEl moviment Homologació Justa Ja, que representa la veu de milers de professionals que han protestat en incomptables ocasions per aquests retards en la tramitació, ha portat la seva denúncia al Parlament Europeu. Exigeixen el compliment de la llei, que estableix un termini màxim de sis mesos per resoldre sol·licituds d’equivalència. "Hi ha desenes de milers d’expedients que fa molts anys que no tenen resposta", indiquen.
"La jubilació progressiva de metges en diverses especialitats contribueix a la falta de professionals en el sistema sanitari espanyol. A mesura que es retiren, la dependència de metges estrangers per mantenir la qualitat i disponibilitat del servei de salut es torna cada vegada més crítica. L’escassetat de metges en diverses especialitats, juntament amb la migració de facultatius espanyols a la recerca de més bones condicions, agreugen el dèficit", apunta l’Icomem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Guia pràctica ¿Què fer si et toca un Euromillones i ets l'únic encertant?
- Serveis Socials Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials
- A MALLORCA La dona detinguda per una agressió sexual a un jove a la sauna d’un hotel de Magaluf: «Em vaig posar calenta»
- Homenatge a Casa Leopoldo
- Ser Ter Stegen i no jugar
- Alimentació Com menjar dònuts sense engreixar: el sorprenent consell d’un expert en nutrició
- EEUU Trump diu que a Musk “ha perdut el cap” i que no té intenció de parlar amb ell
- Barcelona Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"
- Tennis Roland Garros: Alcaraz imposa la seva grandesa per fondre Musetti i jugar a París la seva cinquena final de Grand Slam
- Futbol Ni Lamine, ni Mbappé, ni Vinicius, ni Pedri... Raphinha, escollit el millor jugador de la Lliga 24-25