Una tècnica aconsegueix recuperar la sensibilitat de les extremitats

La tècnica és possible gràcies a la donació cadàver de teixits que, de la mateixa manera que passa amb els òrgans, implica extreure aquestes cèl·lules d’una persona morta per trasplantar-los en una altra que les necessita.

D’aquesta pionera tècnica es beneficiaran pacients que hagin patit una lesió que els ha fet perdre la sensibilitat en un "nervi perifèric", que normalment es troba en les extremitats, ja siguin braços o cames. ¿Per què s’anomena nervi perifèric? "Perquè està fora del sistema nerviós central, que són el cervell i la medul·la espinal", explica Óscar Fariñas, director assistencial del Banc de Teixits del BST.

Accidents laborals

La majoria de les vegades les persones pateixen aquestes lesions a causa d’un "accident laboral" que ha causat "un tall d’aquest nervi". Un exemple: una ferida amb una serra. Però també hi ha altres eventualitats que no tenen a veure amb el treball, com un accident de cotxe en el qual la persona ha quedat atrapada i s’ha seccionat un nervi. O la típica incisió de mà per Nadal tallant el pernil. "Però la majoria de cirurgies que es fan són per accidents laborals", insisteix Fariñas.

És freqüent que, al tallar-se un nervi perifèric, que són "molt sensitius", es perdi la sensibilitat. "Si, a més, el nervi està molt a prop del tronc, pots perdre mobilitat. Però fonamentalment parlem de lesions sensitives en mans i peus i que es produeixen principalment per accidents laborals", explica Fariñas. Per a les persones que tenen un treball manual, la pèrdua de la sensibilitat pot ser un problema "important".

Quan es produeix una lesió com aquesta, els metges intenten unir les dues parts. "Però moltes vegades el tall no és net, de manera que cosa es produeix el que denominem una pèrdua de substància, una separació entre els dos extrems del nervi", prossegueix. Així, per molt que s’intentin unir els dos costats, queda entre ells un "espai". ¿Quin era el tractament fins ara? "Sacrificar un altre nervi del mateix pacient. Per exemple, si la lesió és a la mà, s’agafa del peu la longitud de nervi que es necessita per fer un acoblament a la mà. Recuperes la sensibilitat a la mà, però la perds a la zona del peu del qual l’extreus". No obstant, fa anys que existeix una tècnica, que fins ara només s’utilitzava als EUA, que consisteix a descel·lularitzar el nervi, és a dir, extreure’n les cèl·lules.

¿I què és un nervi descel·lularitzat? El concepte és el mateix, explica Fariñas. "Agafem un nervi del donant, igual que extraiem còrnies o pell, i el sotmetem a un procés en el qual li traiem totes les cèl·lules perquè, quan aquest es col·loqui en el receptor, no es produeixi cap reacció". Com passa en alguns casos de donació i trasplantaments d’òrgans, amb els teixits trasplantats també pot passar que el cos els rebutgi. D’aquesta manera, per evitar que això passi i que una persona amb una lesió al nervi hagi de prendre pastilles de per vida per immunosuprimir el seu sistema immunitari (com passa amb els pacients trasplantats amb algun òrgan sòlid), els investigadors del BST han aconseguit, pels seus propis mitjans, "eliminar les cèl·lules" del nervi però mantenint la seva "estructura". Aquesta és la tècnica que, fins ara, només es realitzava als EUA.

Fa uns quants anys que el BST treballava en el desenvolupament d’aquest mètode, ja que el nord-americà està "patentat" i no es podia utilitzar. "Per això hem desenvolupat un sistema nou. A més, hem fet un estudi en ratolins i ovelles i hem obtingut molt bons resultats", assegura Fariñas. És per això que el BST està a punt de començar l’"assaig clínic" en humans i calcula que, una vegada hagi passat l’estiu, aquesta tècnica ja estarà disponible als principals hospitals catalans. Espanya, gràcies a Catalunya, serà el primer país arreu del món a fer-ho.

Nervis "molt sensitius"

Com explica, per la seva banda, Anna Vilarrodona, directora del Banc de Teixits del BST, per fer aquesta reconstrucció fins ara s’agafava un nervi d’una altra part de l’organisme del mateix pacient. "Amb aquest nou mètode, els resultats són iguals. I no s’havia fet abans a Espanya", destaca Vilarrodona. Amb l’antic procediment, molts pacients es negaven a sotmetre’s a la intervenció, ja que no volien perdre la sensibilitat d’una part del seu cos per guanyar-la en una altra. "Només en alguns casos concrets, i sempre que ho reclamava el cirurgià, es demanava als EUA aquest tractament. Lògicament, té un cost caríssim per al sistema de salut", assegura l’experta.

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

Aquesta tècnica no seria possible sense la donació de teixits de persones mortes. En aquest sentit, el BST vol posar el focus en aquesta realitat: també la donació de teixits, i no només la d’òrgans sòlids, salva vides.

"El fet de poder disposar de teixits com aquests facilita que et puguis reimplantar o implantar al més aviat possible. I està demostrat que, com menys temps transcorri des que s’ha produït la lesió fins que la tractes implantant el nervi descel·lularitzat, més bons són els resultats", recalquen Vilarrodona i Fariñas.